skip to Main Content

Calendari

Edat antiga

Segle XX 1901-1950

Edat mitjana

Segle XX 1951-2000

Edat moderna

Tercer mil·leni

Edat contemporània

Edat antiga

Segle XX 1901-1950

Edat mitjana

Segle XX 1951-2000

Edat moderna

Tercer mil·leni

Edat contemporània

Calendari

  • Calendari – 17 d’agost

    17 d’agost

    Celebració de l’aniversari de Marcus Garvey pels seguidors del moviment rastafarià.

    Dia de la Independència a Indonèsia.

    Festes Portunalia en honor de Portuno, déu de claus, de portes i del bestiar a l’Imperi Romà.

    Acaci –mr.–, beat Albert de Siena –prev.–, Alipi –conf –, Anastasi –bs.–, Beatriu de Silva –fund.–, Benedicta –conf –, Bonifaci –mr.–, beat Carlemany o Carloman –mjo.–, Cebrià –mr.–, Cecília –abadessa–, Clara de la Creu de Montefalso –abadessa i vg.–, Donat –conf.–, Elies el Jove –mjo. i conf.–, Estrató –mr.–, Eusebi –papa i mr.–, Felip –mr.–, Isaac –patriarca–, Jacint –conf. i mr.–, Joana de Valois –reina–, Juliana –mr.–, Llibertat –abat i mr.–, Mamés de Cesarea –mr.–, Mare de Déu de Montsant, Màxim –nen i mr.–, Miró de Cizico –prev. i mr.–, beat Nicolau Politi –erm.–, Pau –mr.–, Paulí mr.–, Quadrat –mr.–, Reinilda o Relinda –vg.–, Rogat –mjo. i mr.–, Rústic –sotsdiaca i mr.–, Septimi –mjo. i mr.–, Servent –mr.–.

Edat mitjana

  • Edat mitjana 17 d’agost

    edat mitjana 17 d'agost

    754. REGNE FRANC DELS CAROLINGIS. Mor en un monestir de Viena del Delfinat, on l’havia fet tancar el seu germà Pipí el Breu, Carloman (n. v 713), primogènit de Carles Martell i de Rotruda de Trèves.

    906. COMTATS CATALANS. Mor a Girona el bisbe Servusdei, o Serfdedéu. (n. ?)

    1257. CORONA D’ARAGÓ. El cavaller Jaume de Térmens compra a Palma de Mallorca, per 163 sous, un captiu batejat amb el nom de Jacob.

    1289. REGNE DE MALLORCA. Bartomeu Pastor compra una quarterada de terra amb cases i corral vora l’aljub al Pla de Catí (Sant Jordi, Palma).

    1304. JAPÓ. Mor Go-Fukakusa Tenno, Hisahito. (n. 28.6.1243), 89è emperador del Japó.

    1315. DUCAT D’ATENES. L’infant Ferran de Mallorca s’empara de la ciutat de Clarença, ciutat del nomós d'Èlide (Grècia), a l'extrem nord-occidental de la península del Peloponès, hi estableix la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi bat diners tornesos de billó.

    1338. REGNE DE MALLORCA. Nicolau Sant Just obté el dret a la jurisdicció civil i criminal de Sant Martí i Alanzell.

    1353. CORONA D’ARAGÓ. La flota comandada per Bernat II de Cabrera (Calataiud, Saragossa 1298 – Saragossa 26.7.1364), enviada a Itàlia pel rei Pere el Cerimoniós, amb el reforç de vint naus venecianes, derrota els genovesos a la batalla de Quart, davant l’Alguer (Sardenya), vila cedida pels Doria a Gènova. Tot seguit el municipi es rendiria als catalans, però la revolta del jutge d’Arborea, partidari de la independència, impediria fruir de la victòria.

    1358. CORONA D’ARAGÓ. Una gran riuada del Túria assota l’Horta (València) i hi causa més de 400 víctimes.

    1366. CORONA D’ARAGÓ. L’estament militar es obligat pel rei Pere IV al pagament d’un tribut imposat per a la guerra de Sardenya.

    1391. CORONA D’ARAGÓ. Es produeixen a Barcelona i a les altres ciutats principals de la Corona catalanoaragonesa conversions forçades i bateigs de jueus.

    1391. CORONA D’ARAGÓ. El forà Lluís de Bellviure es posat en estat de cerca i captura per la seva participació en l’assalt del call de Palma de Mallorca.

    1398. CORONA D’ARAGÓ. Antoni Berga, sotscastellà de Santueri (Felanitx, Migjorn, Mallorca), és bandejat per haver comés actes delictius.

    1424. FRANÇA. Guerra dels Cent Anys. Els francesos, hostilitzats per l’exèrcit anglès de Joan Plantagenet, duc de Bedford, i els seus aliats borgonyons, havien decidit llançar un enèrgic atac contra l’enemic a Verneuil-sur-Avre, important baluard anglès a Normandia. Han organitzat un exèrcit format per 10.000 orleanistes, dirigits pel duc Joan II d’Alençon i pel conestable escocès de França, el comte de Buchan, i per 5.000 escocesos, comandats per Archibald Douglas, quart comte Douglas i duc de Turena, sogre de Buchan. El duc de Bedford només disposa de 9.000 homes, però gràcies als seus mortífers arcs llargs –tenen un abast de 225 m– i a la protecció d’una línia d’estaques punxegudes, els anglesos resisteixen les càrregues francoescoceses. Després de fracassar estrepitosament el seu atac lateral i perdre 7.000 homes, els aliats supervivents travessen el riu Loira i fugen. Per part francesa, han mort en la batalla, entre d’altres, Jean VIII d’Harcourt, comte d’Aumale (n. 9.4.1396), el comte Douglas (n. v 1369), el comte de Buchan i el vescomte Guillem II de Narbona.

    1427. FRANÇA. D’acord amb les cròniques de l’època, arriba a París el primer grup de gitanos, o zíngars, procedents del centre d’Europa.

Edat moderna

  • Edat moderna 17 d’agost

    edat moderna 17 d'agost

    1473. ANGLATERRA. Neix a Shrewsbury el futur Ricard de Shrewsbury (=> v 1483), 1er duc de York i 1er duc de Norfolk, que és el més jove dels dos fills barons d’Eduard IV i de la reina Elisabet Woodville.

    1502. AMÈRICA CENTRAL. Cristòfor Colom pren possessió dels territoris de l’actual Hondures en nom dels reis d’Espanya.

    1553. MILANESAT. Mor a Vercelli (Piemont) el duc Carles III de Savoia, dit el Bo. (n. 10.10.1486)

    1559. MONARQUIA HISPÀNICA. El polític i eclesiàstic Fernando de Valdés Salas (Salas, Astúries 1483 – Madrid 9.12.1568), arquebisbe de Sevilla, Inquisidor General d’Espanya i president del Consell Reial de Castella, publica el primer Índex de llibres prohibits, exclusivament hispànic i independent del que ha redactat a Roma la Congregació del Sant Ofici per encàrrec del papa Pau IV. El càstig per la possessió de qualsevol d’aquests llibres és la mort.

    1561. MONARQUIA HISPÀNICA. La catedral de Granada és oberta al culte amb una missa pontifical oficiada per l’arquebisbe Guerrero, un dels més il·lustres participants al concili de Trento. Les obres s’havien iniciat el 25 de març de 1523 sota la direcció dels arquitectes Juan Gil de Hontañón i Enrique Egas, i a partir del 1529 se’n va fer càrrec l’arquitecte i escultor Diego de Siloé (Burgos v 1495 – Granada 22.10.1563).

    1565. VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA. El rei Felip II concedeix un escut d’armes a la ciutat de Cartago (Costa Rica).

    1571. IMPERI OTOMÀ. Els almiralls turcs Piali i Lolo Mustafà Paixà conquisten l’illa de Xipre, després d’ocupar Famagusta i massacrar els seus habitants, els quals havien resistit heroicament durant cinc mesos sota la direcció del general venecià Marco Antonio Bragadino (n. 21.4.1523), governador de l’illa, el qual ha estat torturat i esquarterat viu.

    1578. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Bolonya (l’Emília-Romanya) el futur pintor Francesco Albani, dit l’Albano. (=> 4.10.1660)

    1585. PAÏSOS BAIXOS. Els terços espanyols de la casa d’Àustria, dirigits pel governador general Alexandre Farnese, dit el Gran Capità, entren a la ciutat d’Anvers (Flandes) després d’un setge de prop d’un any.

    1586. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Herrenberg (Württemberg) el futur escriptor, matemàtic, teòleg místic i reformador social Johann Valentin Andreae. (=> 27.6.1654)

    1590. AMÈRICA DEL NORD. John White, governador de la colònia, torna a l’illa de Roanoke, després d’haver anat a Anglaterra en recerca de provisions, i troba l’assentament totalment buit de colons.

    1591. MONARQUIA HISPÀNICA. D’acord amb la cronologia que establiria el futur diplomàtic, escriptor i historiador Manuel Thomás de Carranza y de Luque-Romero (? v 1916 – Madrid 9.1.1991), en aquest dia El Quixot viu la més espantosa i mai imaginada aventura dels molins de vent.

    1601. FRANÇA. Neix a Beaumont-de-Lomagne (Gascunya) el futur advocat i matemàtic Pierre Simon de Fermat. (=> 12.1.1665)

    1603. SUÈCIA. Neix a Forstena el futur mariscal de camp Lennart Torstenson. (=> 7.4.1651)

    1629. POLÒNIA. Neix a Olesko el futur rei Joan III Sobieski. (=> 17.6.1696)

    1661. FRANÇA. El superintendent Nicolas Fouquet dóna al seu castell de Vaux-le-Vicomte una gran festa en honor del rei Lluís XIV. Fouquet seria arrestat a Nantes poques setmanes després.

    1673. PROVÍNCIES UNIDES. Mor a Delft (Holanda Meridional) el fisiòleg i anatomista Regnier de Graaf. (n. 30.7.1641)

    1676. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Renchen (Baden) l’escriptor Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen, nascut a Gelnhausen, prop de Frankfurt del Main (Hessen) vers l’any 1621.

    1686. NÀPOLS. Neix a Nàpols el futur professor de cant i compositor Nicola Antonio Giacinto Porpora. (=> 3.3.1768)

    1694. MONARQUIA HISPÀNICA. Esclata a Valls (l’Alt Camp) l’Avalot dels Pobres contra ells terços castellans.

    1699. FRANÇA. Neix a Lió (Roine-Alps) el futur metge i botànic Bernard de Jussieu. (=> 6.11.1777)

    1705. MONARQUIA HISPÀNICA. El militar Joan Baptista Basset i Ramos (València ? – València ?), fill de l’escultor Joan Basset i partidari de l’arxiduc, nomenat comandant general de l’exèrcit aliat al Regne de València, desembarca a la vila de Dénia (la Marina Alta, Alacant) –ocupada pels filipistes– i, amb el suport de la població, hi proclama Carles III com a rei legítim.

    1714. MONARQUIA HISPÀNICA. Guerra de Successió. Mor a Barcelona, a conseqüència de les ferides rebudes en la defensa del baluard de Santa Clara, el tinent coronel Jordi de la Bastida. (n.?)

    1715. MONARQUIA HISPÀNICA. Són bandejats 12 frares franciscans de Mallorca desafectes al rei Felip.

    1717. ESPANYA. Felip V centralitza la resta de les universitats de Catalunya, que li van ser contràries en la guerra de Successió, en una sola, la de Cervera, fundada per ell. Els seus estudis no tornarien a Barcelona fins l’any 1837.

    1720. FRANÇA. Mor al Louvre de París l’erudita i traductora Anne Lefèvre, Madame Dacier. (n. març 1654)

    1723. GRAN BRETANYA. Mor l’erudit i historiador de les religions anglès Joseph Bingham. (n. setembre 1668)

    1737. FRANÇA. Neix a Montdidier (Somme) el futur farmacèutic militar, agrònom i nutricionista Antoine-Augustin Parmantier. (=> 17.12.1813)

    1740. ESTATS PONTIFICIS. El cardenal Prospero Lorenzo Lambertini (Bolonya 31.3.1675 – Roma 3.5.1758), arquebisbe de Bolonya, és designat papa amb el nom de Benet XIV.

    1762. ESPANYA. Descarrega una gran tempesta sobre la ciutat de Palma de Mallorca.

    1763. RÚSSIA. Neix a Borovsk (Kaluga) el futur vicealmirall Dmitri Nikolàievitx Seniavin, Dmitri Seniavin. (=> 5.4.1831)

    1765. FRANÇA. Mor a Corte (Còrsega), als pocs mesos de néixer, Napoleone Buonaparte (n. 1764), primer fill de l’advocat Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio, Còrsega 29.3.1746 – Montpeller, Erau, Llenguadoc-Rosselló 24.2.1785) i de la seva esposa Maria Letizia Ramolino (Ajaccio 24.8.1750 – Roma 2.2.1836).

    1767. FRANÇA. Neix a Barbery el futur general Éloi-Charlemagne Taupin. (=> 10.4.1814)

    1768. FRANÇA. Neix a prop de Riom (Alvèrnia) el futur general Louis-Charles-Antoine Desaix, cavaller de Veygoux. (=> 14.6.1800)

    1768. RÚSSIA. (6.8) Mor a Sant Petersburg el poeta i teòric de la literatura russa Vasili Kirilovitx Trediakovski. (n. 5.3 o 22.2.1703)

    1777. ESPANYA. Neix a l’illa de León (Cadis) el marí, militar i polític Francisco Javier de Ulloa y Ramírez de Laredo (=> 1855), futur ministre de marina.

    1780. VIRREGNAT DEL RIU DE LA PLATA. Inauguració a Buenos Aires del protomedicat, tribunal que havien creat a Castella els Reis Catòlics l’any 1477 i que estava format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina. Aquest esdeveniment estableix una data memorable en els annals de la medicina argentina.

    1782. FRANÇA. Neix a Saint-Cloud (Alts de Sena, Illa de França) el futur decorador escènic Pierre-Luc-Charles Cicéri. (=> 22.8.1868)

    1783. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Stuttgart (Baden) el futur mecànic tipògraf Andreas Frederick Bauer. (=> 27.12.1860)

    1784. FRANÇA. Neix a París el futur publicista Louis-Marie-Stanislas Fréron. (=> 15.7.1802)

    1786. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Coburg (Turíngia) la princesa Maria Lluïsa Victòria de Saxònia-Coburg-Saalfeld (=> 16.3.1861), futura duquessa de Kent, filla del duc Francesc Frederic I de Saxònia-Coburg-Saafeld i de la comtessa Augusta Reuss d'Ebersdorf i Löwenstein.

    1786. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor sense fills a Potsdam el rei Frederic II de Prússia, dit el Gran (n. 24.1.1712). El succeeix el seu nebot Frederic Guillem II (Berlín, Prússia 25.9.1744 – Berlín 16.11.1797). Amb el nou sobirà, Prússia entraria en un període de decadència. Frederic Guillem dilapidaria el tresor públic, suprimiria les llibertats concedides pel seu antecessor i es comprometria en aventures militars infructuoses.

    1786. ESTATS UNITS. Neix al comtat de Greene (Tennessee) el llegendari pioner, caçador, aventurer i polític nord-americà David Crockett, Davy Crockett. (=> 6.3.1836)

Edat contemporània

  • Edat contemporània 17 d’agost

    edat contemporània 17 d'agost

    1791. GRAN BRETANYA. Apareix a Holborn, barri de Londres, el primer número de la revista The Conjuror’s Magazine of Magical and Physiognomnical, primera publicació coneguda al món sobre la màgia i l’ocultisme.

    1795. FRANÇA. La Convenció vota la Constitució de l’any III que defineix el Directori.

    1798. GRAN BRETANYA. Neix a Pentonville (Londres) el futur metge Thomas Hodgkin (=> 5.4.1866), preeminent patòleg i pioner de la medicina preventiva.

    1807. ESTATS UNITS. El polític i diplomàtic Robert R. Livingston i l’enginyer Robert Fulton, nebot seu per matrimoni, avaren a Nova York el vaixell de vapor amb rodes North River Steamboat of Clermont –el qual desplaça 100 tones i fa en 32 hores un recorregut de 150 milles pujant pel riu Hudson fins a Albany– i obtenen l’accés al monopoli de navegació a vapor a l’estat de Nova York. L’esdeveniment és considerat com la inauguració del primer servei comercial del món en vaixell de vapor.

    1808. PORTUGAL. Les tropes angloportugueses comandades pel general Arthur Wellesley vencen prop de Roliça les napoleòniques del general Louis-Henri, comte de Loison (? 1771 – ? 1816).

    1809. REGNE UNIT. Mor a Birmingham (West Midlands, Anglaterra) l’industrial i enginyer Matthew Boulton. (n. 3.9.1728)

    1811. ESPANYA. Les corts de Cadis decreten l’abolició de les proves de noblesa per a entrar als col·legis militars.

    1814. VENEÇUELA. Es lliura la batalla d’Aragua de Barcelona (Anzoátegui), el més cruent de tots els combats per la independència veneçolana.

    1814. PROVÍNCIES UNIDES DEL RIU DE LA PLATA. El govern del Riu de la Plata rehabilita el cabdill sud-americà José Gervasio Artigas, líder a l’Uruguai del moviment d’alliberament de la Banda Oriental.

    1820. ESPANYA. Les Corts liberals tornen a dissoldre la Companyia de Jesús.

    1833. MÈXIC. El Congrés de Yucatán decideix que aquest estat continuï pertanyent a la república mexicana.

    1834. BÈLGICA. Neix a Harelbeke el compositor Peter Léonard Léopold Benoit. (=> 8.3.1901)

    1834. IMPERI OTOMÀ. Mor a Constantinoble, en misterioses circumstàncies, el militar Husein Gradascevic, dit el Dragó de Bòsnia. (n. 31.8.1802)

    1835. ESTATS UNITS. Solymon Merrick patenta a Massachusetts la clau de rosca.

    1838. ESTATS UNITS. Mor a Nova York el llibretista i poeta venecià Lorenzo da Ponte, Emmanuele Conegliano. (n. 10.3.1749)

    1843. DUES SICÍLIES. Neix a Polizzi Generosa (Sicília) el futur cardenal Mariano Rampolla del Tindaro. (=> 16.12.1913)

    1844. ETIÒPIA. Neix a Ankober (Shewa) Shalé Mariam, el futur negus i emperador Menelik II (=> 12.12.1913), fill de Haile Malakot, el darrer rei de Shewa.

    1850. FRANÇA. Mor a Boulogne-sur-Mer (Pas-de-Calais, Bolonès) el militar i polític sud-americà José de San Martín (n. 25.2.1778), heroi de la independència americana.

    1852. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur escriptor i promotor d’art Carles Pirozzini i Martí. (=> 12.11.1938)

    1859. ESTATS UNITS. Surt de Lafayette (Indiana) el primer correu aeri en globus.

    1859. NOVA GRANADA. Neix a Santiago de Veragua (Panamà) el futur poeta, assagista, educador, filòleg i polític Justo Antonio Facio de la Guardia, Justo A. Facio. (=> 26.12.1931)

    1862. ESTATS UNITS. Insurrecció dels sioux santee de la reserva del sud-oest de l’estat de Minnesota, comandats per Tháoyate Dúta, o la seva nació roja, també dit Little Crow, o petit corb (Kaposia, Minnesota v 1810– Minnesota 3.7.1863), cap de la tribu Mdewakanton d’indis sioux o dakota, contra els abusos dels colonitzadors blancs. Diverses bandes dakota llancen desesperats atacs guerrillers contra els assentaments blancs al llarg del riu Minnesota i es produeixen centenars de morts.

    1863. ESTATS UNITS. Guerra de Secessió. L’artilleria i els vaixells de la Unió bombardegen el Fort Sumter, en poder dels confederats, a Charleston (Carolina del Sud). L’atac s’allargaria fins al 31 de desembre d’aquest any.

    1864. ESTATS UNITS. Guerra de Secessió. Les forces confederades derroten les tropes de la Unió a la batalla de Gainesville (Florida).

    1865. PARAGUAI. Les forces aliades d’argentins, brasilers i uruguaians derroten les paraguaianes a la batalla de Yataity.

    1866. REGNE UNIT. Neix prop de Keswick (Cúmbria, Anglaterra) la futura actriu Sara Frances Frost, Julia Marlowe (=> 12.11.1950). S’especialitzaria en el teatre clàssic de Shakespeare.

    1869. ESPANYA. Neix a La Riba (l’Alt Camp) el futur eclesiàstic i escriptor Isidre Gomà i Tomàs. (=> 22.8.1940)

    1870. CUBA. Les tropes espanyoles afusellen a Santiago el poeta i músic Pedro Felipe Figueredo Cisneros, Perucho Figueredo (n. 29.7.1819), general de l’exèrcit revolucionari independentista i autor de la lletra i música de La Bayamesa, marxa que esdevindria l’himne nacional cubà.

    1871. REGNE UNIT. Es produeix una reorganització dins l’exèrcit britànic i són abolides les compres de comissions. El pagament d’una quantitat en concepte de comissió per tal de tenir assegurada la promoció a l’oficialitat era una pràctica comuna dins de l’exèrcit –llevat dels cossos especialitzats d’artilleria i d’enginyeria–. Fins ara, els aspirants que complien els requisits per a l’ascens havien de pagar per a fer-lo efectiu.

    1871. COSTA RICA. Durant el govern del president Tomás Guardia Gutiérrez, s’inicien a Alajuela les obres de construcció del ferrocarril.

    1872. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix a Surducu Mic (Timis, actual Romania) el futur enginyer i inventor Traian Vuia (=> 3.9.1950), que seria considerat un pioner de l’aviació.

    1872. FILIPINES. Neix a Vigan (Ilocos, Luzon), en una família d’origen aragonès, el futur dibuixant i caricaturista Joaquim Xaudaró i Echau. (=> 1.4.1933)

    1875. SUD-ÀFRICA. Mor a Mowbray (Ciutat del Cap) el lingüista alemany Wilhelm Heinrich Immanuel Bleek, Wilhelm Bleek. (n. 8.3.1827)

    1876. ALEMANYA. Inauguració del Festpielehaus (Teatre dels festivals) de Bayreuth. Durant els dies 13, 14 , 16 i 17 s’han estrenat les òperes de Richard Wagner Sigfried, Das Rheingold (L’or del Rin), Die Walküre (La valquíria) i Götterdämmerung (El capvespre dels déus), que constitueixen la tetralogia Der Ring der Nibelungen (L’anell dels Nibelungs), presentades amb motiu d’aquest esdeveniment.

    1877. ESTATS UNITS. El ferrer F. P. Cahill, d’Arizona, és ferit de mort pel llegendari pistoler William H. Bonney júnior, Billy the Kid (el Nen). Moriria l’endemà i esdevindria la primera víctima del Kid.

    1878. ESPANYA. Neix a El Burgo (Màlaga) el futur comandant Julio Benítez Benítez. (=> 20.7.1921)

    1879. FRANÇA. Ferdinand-Marie de Lesseps organitza la Companyia Francesa del Canal de Panamà.

    1880. NORUEGA. Mor a Lyso, prop de Bergen (Hordaland, Vestlandet), el violinista Ole Bornemann Bull, Ole Bull. (n. 5.2.1810)

    1882. RÚSSIA. Neix a Varsòvia (Polònia) el futur productor cinematogràfic Samuel Goldwyn, Samuel Goldfish o Schmuel Gelbfisz. (=> 31.1.1974)

    1887. ESPANYA. Al Registre de la Propietat de Puigcerdà (la Baixa Cerdanya) s’inscriu a nom del bisbe de Vic la del monestir de Santa Maria de Ripoll

    1887. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix al castell de Persenbeug (Baixa Àustria) el renebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, Carles Francesc Josep (=> 1.4.1922) –nét de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I–, que regnaria amb els títols de Carles I, emperador d'Àustria, i Carles IV, rei d'Hongria.

    1887. JAMAICA. Neix a Saint Ann’s Bay el futur editor, periodista, empresari nacionalista negre, panafricanista i orador Marcus Mosiah Garvey júnior, Marcus Garvey. (=> 10.6.1940)

    1888. RÚSSIA. (5.8) Mor a Butlerovka el químic Aleksandr Mikhàilovitx Butlerov. (n. 15.9 o 3.9.1828)

    1888. EQUADOR. El polític Juan Antonio María Flores y Jijón (Quito, Pichincha 23.10.1833 – Ginebra, Suïssa 30.8.1915) assumeix la presidència de la república de l’Equador.

    1890. ESPANYA. Neix a Màlaga el futur poeta José Carlos de Luna. (=> 29.11.1964)

    1890. RÚSSIA. A l’entrevista de Narva (Estònia) el tsar Alexandre III no aconsegueix convèncer el kàiser alemany Guillem II per a la firma d’un tractat entre ambdós països.

    1891. ARGENTINA. Neix a Buenos Aires el poeta Oliverio Girondo. (=> 24.1.1967)

    1892. ESPANYA. Neix a Morella (els Ports, Castelló) el futur enginyer de telecomunicacions Manuel Marín i Bonell. (=> 31.10.1973)

    1892. FRANÇA. La república francesa firma un tractat militar amb l’Imperi rus.

    1893. ESTATS UNITS. Neix a Brooklyn (Nova York) l’actriu cinematogràfica i de varietats Mary Jane West, Mae West. (=> 22.11.1980)

    1896. REGNE UNIT. Bridget Driscoll, una dona de 44 anys, sofreix a Londres el primer accident mortal automobilístic de la història, en ser atropellada per un cotxe que corria a una velocitat d’uns 6,4 quilòmetres per hora.

    1897. PORTUGAL. Neix a Concavada (Abrantes) el futur poeta modernista António Thomaz Botto, António Botto. (=> 16.3.1959)

    1897. COSTA RICA. Inauguració a San José de l’Escola Nacional de Belles Arts de Costa Rica, fundada pel pintor espanyol Tomás Povedano de Arcos (Lucena, Còrdova 22.9.1847 – San José, Costa Rica 28.2.1943).

    1900. VENEÇUELA. Mor a Caracas el polític Raimundo Andueza Palacio (n. 6.2.1846), expresident de la república.

Segle XX 1901-1950

  • Segle XX 1901-1950 17 d’agost

    Segle XX 1901-1950 17 d'agost

    1901. FRANÇA. Mor a Tierceville (Calvados, Baixa Normandia) el compositor Achille Edmond Audran, Edmond Audran. (n. 12.4.1842)

    1904. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix a Viena el futur organista i musicòleg Leopold Nowak. (=> 27.5.1991)

    1906. PORTUGAL. Neix a Lisboa el polític Marcelo José das Neves Alves Caetano (=> 26.10.1980), futur president del consell de ministres.

    1907. FRANÇA. Neix a Castres l’escriptor i diplomàtic occità Roger-Pierre Peyrefitte. (=> 6.11.2000)

    1908. FRANÇA. Projecció a París del film Fantasmagorie, els primers dibuixos animats, els quals ha realitzat Émile Courtet, Émile Cohl (París 4.1.1857 – Villejuif, Val-de-Marne, Illa de França 20.1.138).

    1909. ESPANYA. El polític Josep Miquel i Baró (n. 1865), membre del Partit Republicà Nacionalista Català, és el primer afusellat a Barcelona en la repressió que ha seguit els fets de la Setmana Tràgica.

    1909. ESTATS UNITS. Mor a Mount Kisco (Nova York) el pianista, compositor i arranjador Richard Hoffman. (n. 24.5.1831)

    1910. ESPANYA. Es produeix una horrible catàstrofe a la costa atlàntica, entre la ciutat de Tarifa (Cadis) i el cap de Trafalgar, en xocar dos vapors enmig d’una espessa boira. L’alemany Elsa ha abordat l’espanyol Martos, i aquest s’ha enfonsat amb greus pèrdues humanes.

    1911. RÚSSIA. (4.8) Neix a Kuokkala (Finlàndia) el futur jugador d’escacs i enginyer electrònic Mikhaïl Moiséievitx Botvínnik, Mikhaïl Botvínnik. (=> 5.5.1995)

    1913. ESTATS UNITS. Neix a Ragland (Alabama) el futur jugador de beisbol Preston Rudolf York, Rudy York. (=> 5.2.1970)

    1913. ESTATS UNITS. Neix a Twin Falls (Idaho) el futur agent de l’FBI William Mark Felt sènior, W. Mark Felt, ‘Gola Profunda’ (Deep Throat). (=> 18.12.2008)

    1913. ARGENTINA. Neix al barri de Parque Patricios, de Buenos Aires, el futur pilot automobilista Óscar Alfredo Gálvez. (=> 16.12.1989)

    1914. ALEMANYA. Primera Guerra Mundial. Es lliura a Stallupönen (Prússia Oriental), la primera batalla al front de l’Est. Les tropes del 1er cos del VIII exèrcit alemany, sota el comandament del general Hermann Karl Bruno von François, Hermann von François (Luxemburg 31.1.1856 – Lichterfelde, Berlín 15.5.1933), derroten les russes del general Pavel Karlovich Rennenkampf, Павел Карлович фон Ренненкампф, Paul von Rennenkampf (Konuvere, Rapla, Estònia 17.4.1854 – Taganrog, Rostov 1.4.1918).

    1914. COSTA RICA. Per la llei núm. 68 es crea el cantó VII de la província de Cartago, Oreamuno.

    1915. RÚSSIA. Primera Guerra Mundial. Les tropes alemanyes conquista Kovno, Ковно, o Kaunas (Lituània).

    1915. ESTATS UNITS. L’empresari jueu Leo Max Frank, Leo Frank –nascut a Cuero (Texas) el 17 d’abril de 1884–, és linxat per la població de Marietta (Geòrgia) per la suposada violació i assassinat de la nena de 14 anys Mary Phagan a Atlanta (Geòrgia). Aquest esdeveniment evidenciaria l'antisemitisme latent, present a diverses parts de la societat estatunidenca de principis d’aquest segle XX.

    1916. ITÀLIA. Primera Guerra Mundial. Sisena batalla de l’Isonzo. Les tropes italianes del 3er Exèrcit, a les ordres del general Luigi Cadorna (Verbania, Sardenya-Piemont 4.9.1850 – Bordighera, Imperia, Ligúria 21.12.1928), ocupen la ciutat de Gorizia (Friül-Venècia Júlia).

    1920. REGNE UNIT. Neix a Dublín (Irlanda) la futura actriu Maureen FitzSimons, Maureen O’Hara.

    1922. ESTATS UNITS. El dancing més gran del món, el Covent Garden, és inaugurat a la ciutat de Nova York.

    1923. ALEMANYA. La cotització del dòlar, segons el diari Frankfurter Zeitung, arriba als tres milions de marcs alemanys.

    1924. FRANÇA. Mor ofegat quan nedava a la costa de Batz-sur-Mer (Loira Atlàntic, País del Loira), el matemàtic ucraïnès Pàvel Samuílovitx Uryson, Павел Самуилович Урысон, Pàvel Uryson. (n. 3.2.1898)

    1925. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur enginyer químic i promotor cultural Jordi Costa i Roca. (=> 10.2.2000)

    1925. ROMANIA. Mor a Bucarest l’escriptor i periodista Ioan Slavici. (n. 18.1.1848)

    1926. FRANÇA. Neix a París el futur actor i escriptor Jean Gustave Poiré, Jean Poiret. (=> 14.3.1992)

    1926. XINA. Neix a Yangzhou (Jiangsu) el polític Jiang Zemin, Chiang Tse-Min, futur secretari general del partit comunista i president de la República Popular de la Xina.

    1927. ESPANYA. Neix a Cúllar-Vega (Granada) el futur sacerdot Emilio Galindo Aguilar (=> 17.8.2014), especialitzat en llengua àrab i l’islam.

    1928. REGNE UNIT. Mor l’estadista i biògraf anglès sir George Otto Trevelyan. (n. 20.7.1838)

    1929. ESTATS UNITS. Neix a Jenkins, Kentucky el futur pilot aviador Francis Gary Powers. (=> 1.8.1977)

    1929. PERÚ. El president Augusto Leguía funda a Lima l’Institut Pedagògic Nacional.

    1930. ESPANYA. Es firma el tractat conegut per Pacte de Sant Sebastià entre diversos grups de l’oposició antimonàrquica, que propiciaria l’adveniment de la Segona República. Són firmants del pacte Niceto Alcalá Zamora, que assumeix la presidència del Comitè Revolucionari republicà i el polític i advocat Santiago Casares Quiroga, fundador de l’Organització Republicana Gallega, ORGA, que havia sol·licitat un estatut autonòmic similar al de Catalunya.

    1930. REGNE UNIT. Neix a Mytholmroyd (West Yorkshire, Anglaterra) el futur poeta i escriptor Edward James Hughes, Ted Hughes. (=> 28.10.1998)

    1930. REPÚBLICA DOMINICANA. El general Rafael Leónidas Trujillo Molina, guanyador de les eleccions presidencials del 16 de maig, i el vicepresident Rafael Estrella Ureña juren llurs càrrecs davant l’Assemblea Nacional de la República Dominicana, el cos diplomàtic, magistrats del Tribunal Suprem i diversos enviats especials dels països hispanoamericans. Comença la fèrria dictadura del general Rafael Leónidas Trujillo.

    1932. REGNE UNIT. Neix a Chaguanas (illa de Trinitat) el novel·lista i assagista d’ascendència hindú Vidiadhar Surajprasad Naipaul, V.S. Naipaul.

    1934. ESPANYA. Neix a Tortosa (el Baix Ebre) el futur director teatral i escriptor Ricard Salvat i Ferré. (=> 24.3.2009)

    1934. ESPANYA. Neix a Igualada (l’Anoia) el futur periodista Joan Armengol i Costa.

    1935. ESTATS UNITS. Mor a Buffalo (Nova York) el decatleta olímpic d’origen escocès Adam Beattie Gunn, Adam Gum. (n. 24.12.1872)

    1936. ESPANYA. Guerra civil. Mor a Barcelona, executat pels milicians, el polític mallorquí Jorge Dezcallar Morell (n. v 1909), afiliat a la CEDA.

    1936. ESPANYA. Mor al front de Porto Cristo (Manacor, Llevant, Mallorca) el falangista Jaume Clapés Ripoll (n.?), de Sant Llorenç des Cardassar (Llevant, Mallorca). Combatia contra l’expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo Giroud que havia desembarcat a la cala de Manacor, procedent de Catalunya.

    1936. ESPANYA. És afusellat a Madrid el general Joaquín Fanjul Goñi (n. 30.5.1880), cap de la rebel·lió a la capital.

    1936. ESPANYA. El general Eduard López de Ochoa i Portuondo (n. 31.1.1877), que es recuperava d’una operació i estava empresonat a l'Hospital Militar de Carabanchel, als afores de Madrid, és segrestat per la turba i assassinat en el proper turó Almodóvar. Els homicides després exhibirien pels voltants el cap que han tallat al cadàver.

    1936. ESPANYA. El polític nacionalista gallec Alexandre Bavada Iglesias (n. 7.6.1903) és afusellat pels revoltats al mont d’A Caneira, prop de Boio (Pontevedra).

    1936. ESPANYA. Un grup de guàrdies civils sollevats es refugien amb les seves famílies dins del santuari de Santa María de la Cabeza, a Andújar (Jaén), on resisteixen l’atac republicà.

    1936. ESPANYA. És afusellat pels feixistes a les tàpies del cementiri de Granada, el metge i polític socialista Manuel Fernández-Montesinos Lustau, Manuel Fernández Montesinos (n. 1901), últim alcalde republicà de Granada.

    1937. ARGENTINA. Mor a Rosario (Santa Fe) el poeta i dramaturg espanyol Vicente Medina Tomás. (n. 27.10.1866)

    1938. ESTATS UNITS. Mor a Taunton (Massachusetts) la infermera assassina en sèrie Honora Kelley, o Jane Toppan. (n. 1857)

    1939. POLÒNIA. Mor Varsòvia l’activista, periodista i polític Adalbert Korfanty, Wojciech Korfanty. (n. 20.4.1873)

    1940. ESTATS UNITS. El primer ministre del Canadà, William Lyon Mackenzie King (Berlin, Ontario 17.12.1874 – comtat de Wright, Quebec 22.7.1950), i el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, firmen a Heuvelton, prop d’Ogdensburg (Nova York), un acord de defensa mútua.

    1940. ARGENTINA. Neix a Buenos Aires el futur director cinematogràfic Eduardo Minogna. (=> 6.10.2006)

    1941. ALEMANYA. Neix a Zollbrück (actual Korzybie, Pomerània Polònia) el polític Lothar Bisky, futur president del Partit del Socialisme Democràtic (PDS).

    1943. ITÀLIA. Segona Guerra Mundial. Les tropes nord-americanes del 7è exèrcit, a les ordres del general George Patton, conquisten la ciutat de Messina. Hores més tard, amb l’arribada del 8è exèrcit britànic, sota el comandament del mariscal Bernard Law Montgomery, Monty, els aliats completen l’alliberació de Sicília.

    1943. ESTATS UNITS. Neix a la ciutat de Nova York el futur actor, director i productor cinematogràfic Robert Anthony De Niro júnior, Robert De Niro.

    1944. ESPANYA. Neix a Barcelona la futura periodista, escriptora i columnista Margarita Rivière i Martí. (=> 29.3.2015)

    1944. PORTUGAL. Mor a Coïmbra el poeta i escriptor Eugénio de Castro e Almeida. (n. 4.3.1869)

    1944. ALBÀNIA. Neix a Tirana el futur científic i polític Rexhep Qemal Meidani, Rexhep Meidani, 3er president d’Albània.

    1944. ESTATS UNITS. Neix a la ciutat de Nova York el magnat Lawrence Joseph Ellison, Larry Ellison, fundador i figura principal del sistema de gestió de bases de dades Oracle Database. Seria considerat un dels deu homes més rics del món.

    1945. ESPANYA. Mor a Barcelona l’escultor menorquí Jaume Otero Camps. (n. 27.3.1888)

    1945. INDONÈSIA. Els polítics Ahmet Sukarno (Surabaja, Java 6.6.1901 – Jakarta 21.6.1970) i Mohammad Hatta (Bukittinggi, Sumatra Occidental, Índies Orientals Holandeses 12.8.1902 – Jakarta 14.3.1980) declaren públicament la independència de la República d’Indonèsia, colonitzada pels Països Baixos des del 1830.

    1945. MÈXIC. El polític Diego Martínez Barrio jura el càrrec president interí de la República Espanyola a l’exili.

    1946. ESTATS UNITS. Mor a Shorehan, Brookhaven (Nova York), l’escriptor, dramaturg i crític teatral Channing Pollock. (n. 4.3.1880)

    1947. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur humorista, cantant, actor i presentador de televisió Pedro Ruiz Céspedes.

    1947. SÀHARA OCCIDENTAL. Neix a Es-Smara, fill de beduïns, el polític Mohammad Abdul-Aziz, Mohamed Abdelaziz, futur secretari general del Front Polisario i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

    1948. BIRMÀNIA. Els enfrontaments que es produeixen entre les tropes governamentals i les forces rebels provoquen la proclamació de la llei marcial al país.

    1949. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. Mor a Tübingen (Baden-Württemberg) l’historiador Rudolf Stadelmann. (n. 23.4.1902)

    1949. JAMAICA. Neix a Saint Andrew la futura escriptora, biògrafa i personalitat de ràdio i televisió Georgia Arianna Ziadie, Lady Colin Campbell, o Georgie.

    1949. BRASIL. Mor a Palmeira das Missoes (Rio Grande do Sul) el professor, escriptor i periodista peruà Julio Ugarte y Ugarte (n. 23.7.1890), fundador, president i mestre espiritual de l’Església Cristiana Primitiva.

Segle XX 1951-2000

  • Segle XX 1951-2000 17 d’agost

    Segle XX 1951-2000 17 d'agost

    1952. BRASIL. Neix a Rio de Janeiro el futur pilot automobilista de Fórmula 1 Nelson Piquet.

    1953. ROMANIA. Neix a Nitchidorf (Timis) la futura novel·lista, poetessa i assagista germanoromanesa Herta Müller, premi Nobel de literatura de l’any 2009.

    1955. ESPANYA. Mor a Sevilla el torero José Puerta, Pepete.

    1955. FRANÇA. Mor a Gif-sur-Yvette (Illa de França) el pintor cubista Fernand Léger. (n. 4.2.1881)

    1956. ESPANYA. Neix a Fontenla (Ponteareas, Pontevedra) el ciclista Álvaro Pino Couñago, futur director esportiu del Phonak suís.

    1956. ITÀLIA. Neix a Gènova (Ligúria) el futur tenor Fabio Armiliato.

    1956. XIPRE. Els xipriotes ofereixen un alto el foc en els enfrontaments terroristes.

    1957. ESTATS UNITS. Mor a Los Angeles (Califòrnia) Alice Stebbins Wells (n. 13.6.1873), la primera dona del món que va ser nomenada oficial de policia.

    1958. REGNE UNIT. Mor a Guilford (Surrey) l’arqueòleg sir John Hubert Marshall. (n. 19.3.1876)

    1958. ESTATS UNITS. Fracassa el primer intent a la història d’enviar un coet a la Lluna, en esclatar a l’aire un giny no tripulat estatunidenc.

    1959. SUÏSSA. Mor a Lausana (Vaud) el polític i financer català Joan Ventosa i Calvell (n. 7.3.1879), fundador de la Lliga Regionalista.

    1959. ESTATS UNITS. Neix a Chicago (Illinois) el futur escriptor Jonathan Franzen.

    1959. ESTATS UNITS. Neix a Houston (Texas) el futur líder religiós Vernon Wayne Howell, David Koresh (=> 19.4.1993), fundador de la secta Branch Davidian.

    1960. ESPANYA. Neix a Barcelona el polític Miquel Iceta i Llorens, futur diputat del Parlament, primer secretari i portaveu del PSC, que l’any 1999 es declararia homosexual.

    1960. ESPANYA. Neix a Peñarroya (Còrdova) el futur àrbitre de futbol Víctor Esquinas Torres.

    1960. GABON. S’instaura al Gabon un govern independent de França.

    1960. ESTATS UNITS. Neix a Burbank (Califòrnia) el futur actor i director cinematogràfic Sean Justin Penn, Sean Penn, fill del realitzador Leo Penn i de l’actriu Eileen Ryan.

    1961. URUGUAI. Finalitza la Conferència de Punta del Este amb la signatura de l’acord Aliança per al Progrés. Els EUA es comprometen a proporcionar 2.000 milions de dòlars, en deu anys, als països llatinoamericans, en canvi d’enfortir les seves institucions democràtiques i de lluitar contra l’analfabetisme i la pobresa. Cuba és l’únic país que no signa l’acord.

    1963. ESTATS UNITS. Mor a l’hospital del Bon Samarità de Los Angeles (Califòrnia), a conseqüència d’un atac de fetge, l’actor còmic, escriptor i director Ed Gardner. (n. 29.6.1901)

    1963. ESTATS UNITS. Mor a Southampton (Nova York) l’actor cinematogràfic Richard Dick Semler Barthelmess, Richard Barthelmess. (n. 9.5.1895)

    1964. PERÚ. Perú i Bolívia inauguren el pont sobre el riu Desaguadero a la sortida del llac Titicaca.

    1965. ESPANYA. Mor a Madrid el periodista i escriptor de llibrets de sarsuela Guillermo Fernández-Shaw e Iturralde.

    1967. ESTATS UNITS. Neix a Los Angeles (Califòrnia) el futur director cinematogràfic d’origen basc Charles de Lauzirika.

    1968. ESPANYA. Neix a Vinaròs (el Baix Maestrat, Castelló) el futur regatista olímpic José Luis Ballester Tuliesa, Pepote.

    1968. REGNE UNIT. Neix a Paddington (Londres) la futura actriu Helen Elizabeth McCrory, Helen McCrory

    1968. ESTATS UNITS. Neix a Blue Island (Illinois) el futur guionista i productor de televisió Anthony E. Zuiker, creador de la sèrie C.S.I.

    1969. ESTATS UNITS. Sota la consigna Tres dies de música i pau, finalitza el festival de Woodstock, que ha reunit més de 400.000 persones.

    1969. ESTATS UNITS. Mor a Chicago (Illinois) l’arquitecte d’origen alemany Maria Ludwig Michael Mies van der Rohe, Ludwig Mies van der Rohe. (n. 27.3.1886)

    1969. ESTATS UNITS. Mor a Berkeley (Califòrnia) el científic d’origen alemany Otto Stern (n. 17.2.1888), premi Nobel de física de l’any 1943.

    1971. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. Mor a Garmisch-Partenkirchen (Alta Baviera, Baviera) el mariscal de camp Siegmund Wilhelm Walther von List, Wilhelm List. (n. 14.5.1880)

    1973. ESTATS UNITS. Mor a Savannah (Geòrgia) el poeta, dramaturg i novel·lista Conrad Potter Aiken, Conrad Aiken. (n. 5.8.1889)

    1974. ESPANYA. Neix a Santa Pau (la Garrotxa) el motociclista Marc Colomer i Casamitjana, futur campió del món de trial.

    1976. REGNE UNIT. Mor a Londres l’historiador i economista marxista Maurice Herbert Dobb, Maurice Dobb. (n. 3.9.1900). Va destacar el seu treball sobre el mode de producció feudal.

    1976. FILIPINES. Un violent terratrèmol causa 3.000 morts i 90.000 damnificats a l’arxipèlag.

    1977. FRANÇA. Neix a Les Ulis (Essonne, l’Illa de França) el futur futbolista Thierry Daniel Henry, Thierry Henry.

    1977. ESTATS UNITS. Mor a La Jolla (Califòrnia) el director i guionista cinematogràfic Delmer Daves.

    1978. ESPANYA. Neix a l’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) el futur futbolista Quique de Lucas.

    1978. FRANÇA. Aterren a prop d’Évreux (Eure, Alta Normandia) els aeronautes estatunidencs Ben Abruzzo, Max Anderson i Larry Newman, després de travessar l’Atlàntic a bord del globus Double Eagle II.

    1979. ESTATS UNITS. Mor a Belvedere (Califòrnia) l’actriu i cantant Vivian Roberta Jones, Vivan Vance. (n. 26.7.1909)

    1980. ESPANYA. Neix a Ourense la futura gaitera, pianista, compositora i cantant Cristina Pato Lorenzo, Cristina Pato.

    1981. ESPANYA. Neix a Girona la futura model Helen Lindes Griffiths, Helen Lindes, guanyadora del certamen de Miss Espanya de l'any 2000.

    1983. ESTATS UNITS. Mor a Beverly Hills (Califòrnia) el lletrista Israel Gershowitz, Ira Gershwin. (n. 6.12.1896)

    1984. FRANÇA. Crisi governamental per la dimissió del ministre d’educació Alain Savary. El president François Mitterrand accepta la renúncia del primer ministre Pierre Mauroy i nomena Laurent Fabius –nascut a París el 20 d’agost de 1946– ministre d’economia, per al càrrec.

    1985. PERÚ. Mor a Lima el concertista Augusto Azcuez Villanueva (n. ?), gran intèrpret de la música criolla.

    1986. ESPANYA. Mor a Mairena del Aljarafe (Sevilla) el cantaor Emilio Abadia López. (n. 20.1.1903)

    1987. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. És trobat mort a la presó de Spandau, Berlín Occidental, el polític nazi Walter Richard Rudolf Hess. (n. 26.4.1894)

    1988. IRAQ. Desplegament de tropes pacificadores de les Nacions Unides al llarg de la frontera entre Iraq i Iran.

    1988. AFGANISTAN. Un coet llançat pels mujahidins islàmics impacta un dipòsit d’armes de la base russa de Kelagay, a la província de Baghlan, i causa 800 morts.

    1988. PAKISTAN. Mor en accident aeri a prop de Bahawalpur (Panjab) el general Muhammad Zia-ul-Haq (n. 12.8.1924), president de la República Islàmica de Pakistan. Se sospita que es tracta d’un sabotatge soviètic per castigar el suport del general Zia als mujahidins d’Afganistan.

    1988. ESTATS UNITS. El vicepresident George H. W. Bush, designat candidat del partit republicà a la presidència, selecciona el polític James Danforth Quayle, Dan Quayle– nascut a Indianapolis (Indiana) el 4 de febrer de 1947–, com a col·lega electoral.

    1990. ESPANYA. Mor a Barcelona el metge Rossend Carrasco i Formiguera (n. 25.7.1892), pioner de les investigacions sobre la diabetis i l’ús de la insulina.

    1990. ESPANYA. Neix a Sevilla la futura model Jessica Bueno.

    1990. REGNE UNIT. Neix a Londres la futura actriu i model Rachel Clare Hurd-Wood, Rachel Hurd-Wood.

    1991. ESPANYA. Tres membres d’Euskadi Ta Askatasuna, ETA (País Basc i Llibertat), del comando Donosti moren en un enfrontament amb la policia a Sant Sebastià (Guipúscoa).

    1993. BÒSNIA I HERCEGOVINA. L’escriptora i assagista estatunidenca Susan Rosenblatt, Susan Sontag (Nova York 16.1.1933 –Nova York 28.12.2004), munta a l’assetjada ciutat de Sarajevo, en un teatre arruïnat i a la llum de les espelmes, l’obra En attendant Godot (Esperant a Godot), de Samuel Beckett. Només hi assisteixen 80 persones.

    1994. ESTATS UNITS. Mor a Beverly (Massachusetts) el boxador Joseph Paul Zukaukas, Jack Sharkey, excampió del món dels pesos pesants. (n. 26.10.1902)

    1994. ESTATS UNITS. Neix a Whitehouse Station (Nova Jersey) la futura actriu Taissa Farmiga, filla d’immigrants ucraïnesos.

    1995. FRANÇA. Un atemptat amb bomba a la plaça de l’Étoile de París, que fereix 17 persones, és reivindicat pel GIA, branca del grup islàmic més violent d’Algèria.

    1995. XINA. Nou assaig nuclear a Lop Nor (Xijiang), al nord-oest del país. Xina fa esclatar la seva 43a bomba nuclear des del 1964 i provoca una onada de protestes a l’Extrem Orient i al Pacífic.

    1995. MARROC. Les inundacions a la província de Marràqueix causen més de 1.500 desapareguts.

    1996. ESPANYA. La guàrdia civil deté a Hernani (Guipúscoa) els periodistes Fernando Alonso Abad i Andoni Murga Zenarruzabeitia, del diari Egin, per presumpta relació amb ETA.

    1996. JORDÀNIA. La pujada del pa, que ha triplicat el seu preu, provoca una revolta al sud del país.

    1996. ESTATS UNITS. Jocs Paralímpics d’Atlanta (Geòrgia). L’atleta espanyol José Javier Conde Pujana, Javier Conde –nascut a Bilbao el 14 de juliol de 1964– guanya la medalla d’or en 5.000 m per a discapacitats físics.

    1997. ESPANYA. Mor a Olot (la Garrotxa) l’editor Joan Casulà i Vilanova. (n. 2.7.1918)

    1997. REGNE UNIT. El pilot australià Michael Doohan guanya amb Honda el Campionat del Món de motociclisme en 500 cc al circuit de Donington Park (Leicestershire, Anglaterra).

    1998. RÚSSIA. El Govern i el Banc Central devaluen el ruble un 30 per cent.

    1998. ESTATS UNITS. El president Bill Clinton declara a Washington, DC, davant del Gran Jurat, haver mantingut una relació impròpia amb Monica Lewinsky, exbecària de la Casa Blanca.

    1999. TURQUIA. Un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala de Richter origina més de 20.000 morts i 50.000 ferits al nord-oest i el centre del país. Desenes d’immobles s’han esfondrat a la ciutat d’Izmit –situada uns 88 quilòmetres al sud-est d’Istanbul–, epicentre del sisme, que és el segon en intensitat al món en els darrers vint anys.

    2000. FRANÇA. Mor a Marsac d’Eila (Dordonya, Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes) el pintor i il·lustrador francès d’origen armeni Karnik Zouloumian, Գառնիկ Զուլումեան, o Jean Carzou, Ժան Գառզու. (n. 1.1.1907), autor de les làmines per les novel·les d’Ernest Hemingway i Albert Camus.

    2000. ITÀLIA. Mor a Milà (Llombardia) el músic compositor i pedagog Franco Donatoni. (n. 9.6.1927)

    2000. ESTATS UNITS. Mor a Charlottesville (Virgínia) l’astrònom i pioner de l’exploració espacial Robert Rowe Gilruth, Robert Gilruth (n. 18.10.1913). Va ser director de la NASA Manned Spacecraft Center.

    2000. ESTATS UNITS. Científics japonesos i nord-americans clonen per primera vegada un porc utilitzant les cèl·lules de la pell d’un fetus.

Tercer mil·leni

  • Tercer mil·leni 17 d’agost

    Tercer mil·leni 17 d'agost

    2004. FRANÇA. Mor a Antíbol (Alps Marítims, Provença-Alps-Costa Blava) el baríton Gérard-Marcel Tisserand, Gérard Souzay. (n. 8.12.1918)

    2006. BANGLA DESH. Mor a Dhaka, o Dacca, ধাক, a causa d’una fallida cardíaca i hepàtica, el poeta i periodista Shamsur Rahman ,শামসুর রাহমান. (n. 23.10.1929)

    2007. ESTATS UNITS. Mor a Manhattan (Nova York) la psicòloga i activista dels drets civils Carolyn Elizabeth Drucker Goodman, Carolyn Goodman. (n. 6.10.1915)

    2010. ITÀLIA. Mor a Roma el polític Francesco Cossiga (n. 26.7.1928), exdirigent de Democràcia Cristiana, 8è president i 63è primer ministre d’Itàlia.

    2012. ESPANYA. Mor a Madrid el director i guionista de cinema Joaquín Luis Romero Marchent, Joaquín Romero Marchent. (n. 26.8.1921)

    2013. RÚSSIA. L’atleta espanyola Ruth Beitia Vila, Ruth Beitia –nascuda a Santander (Cantàbria) l’1 d’abril de 1979–, plusmarquista de salt d’altura, obté la medalla de bronze al Campionat Mundial de Moscou, amb una marca de 1,97 metres.

    2014. ESPANYA. Mor a la residència Perpetuo Socorro de Santa Fe, prop de Cúllar-Vega (Granada), l’eclesiàstic Emilio Galindo Aguilar (n. 17.8.1927). Sacerdot dels Missioners d’Àfrica, va estudiar filosofia amb els jesuïtes. El seu gran projecte vital va ser la creació a Madrid del Centre Darek-Nyumba per al diàleg entre cristianisme i islam.

Entrades recents

Calendari

Edat antiga

Segle XX 1901-1950

Edat mitjana

Segle XX 1951-2000

Edat moderna

Tercer mil·leni

Edat contemporània

Edat antiga

Segle XX 1901-1950

Edat mitjana

Segle XX 1951-2000

Edat moderna

Tercer mil·leni

Edat contemporània

Calendari

  • Calendari – 17 d’agost

    17 d’agost

    Celebració de l’aniversari de Marcus Garvey pels seguidors del moviment rastafarià.

    Dia de la Independència a Indonèsia.

    Festes Portunalia en honor de Portuno, déu de claus, de portes i del bestiar a l’Imperi Romà.

    Acaci –mr.–, beat Albert de Siena –prev.–, Alipi –conf –, Anastasi –bs.–, Beatriu de Silva –fund.–, Benedicta –conf –, Bonifaci –mr.–, beat Carlemany o Carloman –mjo.–, Cebrià –mr.–, Cecília –abadessa–, Clara de la Creu de Montefalso –abadessa i vg.–, Donat –conf.–, Elies el Jove –mjo. i conf.–, Estrató –mr.–, Eusebi –papa i mr.–, Felip –mr.–, Isaac –patriarca–, Jacint –conf. i mr.–, Joana de Valois –reina–, Juliana –mr.–, Llibertat –abat i mr.–, Mamés de Cesarea –mr.–, Mare de Déu de Montsant, Màxim –nen i mr.–, Miró de Cizico –prev. i mr.–, beat Nicolau Politi –erm.–, Pau –mr.–, Paulí mr.–, Quadrat –mr.–, Reinilda o Relinda –vg.–, Rogat –mjo. i mr.–, Rústic –sotsdiaca i mr.–, Septimi –mjo. i mr.–, Servent –mr.–.

Edat mitjana

  • Edat mitjana 17 d’agost

    edat mitjana 17 d'agost

    754. REGNE FRANC DELS CAROLINGIS. Mor en un monestir de Viena del Delfinat, on l’havia fet tancar el seu germà Pipí el Breu, Carloman (n. v 713), primogènit de Carles Martell i de Rotruda de Trèves.

    906. COMTATS CATALANS. Mor a Girona el bisbe Servusdei, o Serfdedéu. (n. ?)

    1257. CORONA D’ARAGÓ. El cavaller Jaume de Térmens compra a Palma de Mallorca, per 163 sous, un captiu batejat amb el nom de Jacob.

    1289. REGNE DE MALLORCA. Bartomeu Pastor compra una quarterada de terra amb cases i corral vora l’aljub al Pla de Catí (Sant Jordi, Palma).

    1304. JAPÓ. Mor Go-Fukakusa Tenno, Hisahito. (n. 28.6.1243), 89è emperador del Japó.

    1315. DUCAT D’ATENES. L’infant Ferran de Mallorca s’empara de la ciutat de Clarença, ciutat del nomós d'Èlide (Grècia), a l'extrem nord-occidental de la península del Peloponès, hi estableix la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi bat diners tornesos de billó.

    1338. REGNE DE MALLORCA. Nicolau Sant Just obté el dret a la jurisdicció civil i criminal de Sant Martí i Alanzell.

    1353. CORONA D’ARAGÓ. La flota comandada per Bernat II de Cabrera (Calataiud, Saragossa 1298 – Saragossa 26.7.1364), enviada a Itàlia pel rei Pere el Cerimoniós, amb el reforç de vint naus venecianes, derrota els genovesos a la batalla de Quart, davant l’Alguer (Sardenya), vila cedida pels Doria a Gènova. Tot seguit el municipi es rendiria als catalans, però la revolta del jutge d’Arborea, partidari de la independència, impediria fruir de la victòria.

    1358. CORONA D’ARAGÓ. Una gran riuada del Túria assota l’Horta (València) i hi causa més de 400 víctimes.

    1366. CORONA D’ARAGÓ. L’estament militar es obligat pel rei Pere IV al pagament d’un tribut imposat per a la guerra de Sardenya.

    1391. CORONA D’ARAGÓ. Es produeixen a Barcelona i a les altres ciutats principals de la Corona catalanoaragonesa conversions forçades i bateigs de jueus.

    1391. CORONA D’ARAGÓ. El forà Lluís de Bellviure es posat en estat de cerca i captura per la seva participació en l’assalt del call de Palma de Mallorca.

    1398. CORONA D’ARAGÓ. Antoni Berga, sotscastellà de Santueri (Felanitx, Migjorn, Mallorca), és bandejat per haver comés actes delictius.

    1424. FRANÇA. Guerra dels Cent Anys. Els francesos, hostilitzats per l’exèrcit anglès de Joan Plantagenet, duc de Bedford, i els seus aliats borgonyons, havien decidit llançar un enèrgic atac contra l’enemic a Verneuil-sur-Avre, important baluard anglès a Normandia. Han organitzat un exèrcit format per 10.000 orleanistes, dirigits pel duc Joan II d’Alençon i pel conestable escocès de França, el comte de Buchan, i per 5.000 escocesos, comandats per Archibald Douglas, quart comte Douglas i duc de Turena, sogre de Buchan. El duc de Bedford només disposa de 9.000 homes, però gràcies als seus mortífers arcs llargs –tenen un abast de 225 m– i a la protecció d’una línia d’estaques punxegudes, els anglesos resisteixen les càrregues francoescoceses. Després de fracassar estrepitosament el seu atac lateral i perdre 7.000 homes, els aliats supervivents travessen el riu Loira i fugen. Per part francesa, han mort en la batalla, entre d’altres, Jean VIII d’Harcourt, comte d’Aumale (n. 9.4.1396), el comte Douglas (n. v 1369), el comte de Buchan i el vescomte Guillem II de Narbona.

    1427. FRANÇA. D’acord amb les cròniques de l’època, arriba a París el primer grup de gitanos, o zíngars, procedents del centre d’Europa.

Edat moderna

  • Edat moderna 17 d’agost

    edat moderna 17 d'agost

    1473. ANGLATERRA. Neix a Shrewsbury el futur Ricard de Shrewsbury (=> v 1483), 1er duc de York i 1er duc de Norfolk, que és el més jove dels dos fills barons d’Eduard IV i de la reina Elisabet Woodville.

    1502. AMÈRICA CENTRAL. Cristòfor Colom pren possessió dels territoris de l’actual Hondures en nom dels reis d’Espanya.

    1553. MILANESAT. Mor a Vercelli (Piemont) el duc Carles III de Savoia, dit el Bo. (n. 10.10.1486)

    1559. MONARQUIA HISPÀNICA. El polític i eclesiàstic Fernando de Valdés Salas (Salas, Astúries 1483 – Madrid 9.12.1568), arquebisbe de Sevilla, Inquisidor General d’Espanya i president del Consell Reial de Castella, publica el primer Índex de llibres prohibits, exclusivament hispànic i independent del que ha redactat a Roma la Congregació del Sant Ofici per encàrrec del papa Pau IV. El càstig per la possessió de qualsevol d’aquests llibres és la mort.

    1561. MONARQUIA HISPÀNICA. La catedral de Granada és oberta al culte amb una missa pontifical oficiada per l’arquebisbe Guerrero, un dels més il·lustres participants al concili de Trento. Les obres s’havien iniciat el 25 de març de 1523 sota la direcció dels arquitectes Juan Gil de Hontañón i Enrique Egas, i a partir del 1529 se’n va fer càrrec l’arquitecte i escultor Diego de Siloé (Burgos v 1495 – Granada 22.10.1563).

    1565. VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA. El rei Felip II concedeix un escut d’armes a la ciutat de Cartago (Costa Rica).

    1571. IMPERI OTOMÀ. Els almiralls turcs Piali i Lolo Mustafà Paixà conquisten l’illa de Xipre, després d’ocupar Famagusta i massacrar els seus habitants, els quals havien resistit heroicament durant cinc mesos sota la direcció del general venecià Marco Antonio Bragadino (n. 21.4.1523), governador de l’illa, el qual ha estat torturat i esquarterat viu.

    1578. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Bolonya (l’Emília-Romanya) el futur pintor Francesco Albani, dit l’Albano. (=> 4.10.1660)

    1585. PAÏSOS BAIXOS. Els terços espanyols de la casa d’Àustria, dirigits pel governador general Alexandre Farnese, dit el Gran Capità, entren a la ciutat d’Anvers (Flandes) després d’un setge de prop d’un any.

    1586. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Herrenberg (Württemberg) el futur escriptor, matemàtic, teòleg místic i reformador social Johann Valentin Andreae. (=> 27.6.1654)

    1590. AMÈRICA DEL NORD. John White, governador de la colònia, torna a l’illa de Roanoke, després d’haver anat a Anglaterra en recerca de provisions, i troba l’assentament totalment buit de colons.

    1591. MONARQUIA HISPÀNICA. D’acord amb la cronologia que establiria el futur diplomàtic, escriptor i historiador Manuel Thomás de Carranza y de Luque-Romero (? v 1916 – Madrid 9.1.1991), en aquest dia El Quixot viu la més espantosa i mai imaginada aventura dels molins de vent.

    1601. FRANÇA. Neix a Beaumont-de-Lomagne (Gascunya) el futur advocat i matemàtic Pierre Simon de Fermat. (=> 12.1.1665)

    1603. SUÈCIA. Neix a Forstena el futur mariscal de camp Lennart Torstenson. (=> 7.4.1651)

    1629. POLÒNIA. Neix a Olesko el futur rei Joan III Sobieski. (=> 17.6.1696)

    1661. FRANÇA. El superintendent Nicolas Fouquet dóna al seu castell de Vaux-le-Vicomte una gran festa en honor del rei Lluís XIV. Fouquet seria arrestat a Nantes poques setmanes després.

    1673. PROVÍNCIES UNIDES. Mor a Delft (Holanda Meridional) el fisiòleg i anatomista Regnier de Graaf. (n. 30.7.1641)

    1676. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Renchen (Baden) l’escriptor Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen, nascut a Gelnhausen, prop de Frankfurt del Main (Hessen) vers l’any 1621.

    1686. NÀPOLS. Neix a Nàpols el futur professor de cant i compositor Nicola Antonio Giacinto Porpora. (=> 3.3.1768)

    1694. MONARQUIA HISPÀNICA. Esclata a Valls (l’Alt Camp) l’Avalot dels Pobres contra ells terços castellans.

    1699. FRANÇA. Neix a Lió (Roine-Alps) el futur metge i botànic Bernard de Jussieu. (=> 6.11.1777)

    1705. MONARQUIA HISPÀNICA. El militar Joan Baptista Basset i Ramos (València ? – València ?), fill de l’escultor Joan Basset i partidari de l’arxiduc, nomenat comandant general de l’exèrcit aliat al Regne de València, desembarca a la vila de Dénia (la Marina Alta, Alacant) –ocupada pels filipistes– i, amb el suport de la població, hi proclama Carles III com a rei legítim.

    1714. MONARQUIA HISPÀNICA. Guerra de Successió. Mor a Barcelona, a conseqüència de les ferides rebudes en la defensa del baluard de Santa Clara, el tinent coronel Jordi de la Bastida. (n.?)

    1715. MONARQUIA HISPÀNICA. Són bandejats 12 frares franciscans de Mallorca desafectes al rei Felip.

    1717. ESPANYA. Felip V centralitza la resta de les universitats de Catalunya, que li van ser contràries en la guerra de Successió, en una sola, la de Cervera, fundada per ell. Els seus estudis no tornarien a Barcelona fins l’any 1837.

    1720. FRANÇA. Mor al Louvre de París l’erudita i traductora Anne Lefèvre, Madame Dacier. (n. març 1654)

    1723. GRAN BRETANYA. Mor l’erudit i historiador de les religions anglès Joseph Bingham. (n. setembre 1668)

    1737. FRANÇA. Neix a Montdidier (Somme) el futur farmacèutic militar, agrònom i nutricionista Antoine-Augustin Parmantier. (=> 17.12.1813)

    1740. ESTATS PONTIFICIS. El cardenal Prospero Lorenzo Lambertini (Bolonya 31.3.1675 – Roma 3.5.1758), arquebisbe de Bolonya, és designat papa amb el nom de Benet XIV.

    1762. ESPANYA. Descarrega una gran tempesta sobre la ciutat de Palma de Mallorca.

    1763. RÚSSIA. Neix a Borovsk (Kaluga) el futur vicealmirall Dmitri Nikolàievitx Seniavin, Dmitri Seniavin. (=> 5.4.1831)

    1765. FRANÇA. Mor a Corte (Còrsega), als pocs mesos de néixer, Napoleone Buonaparte (n. 1764), primer fill de l’advocat Carlo Maria Buonaparte (Ajaccio, Còrsega 29.3.1746 – Montpeller, Erau, Llenguadoc-Rosselló 24.2.1785) i de la seva esposa Maria Letizia Ramolino (Ajaccio 24.8.1750 – Roma 2.2.1836).

    1767. FRANÇA. Neix a Barbery el futur general Éloi-Charlemagne Taupin. (=> 10.4.1814)

    1768. FRANÇA. Neix a prop de Riom (Alvèrnia) el futur general Louis-Charles-Antoine Desaix, cavaller de Veygoux. (=> 14.6.1800)

    1768. RÚSSIA. (6.8) Mor a Sant Petersburg el poeta i teòric de la literatura russa Vasili Kirilovitx Trediakovski. (n. 5.3 o 22.2.1703)

    1777. ESPANYA. Neix a l’illa de León (Cadis) el marí, militar i polític Francisco Javier de Ulloa y Ramírez de Laredo (=> 1855), futur ministre de marina.

    1780. VIRREGNAT DEL RIU DE LA PLATA. Inauguració a Buenos Aires del protomedicat, tribunal que havien creat a Castella els Reis Catòlics l’any 1477 i que estava format pels protometges que examinaven i concedien les llicències per a l’exercici de la medicina. Aquest esdeveniment estableix una data memorable en els annals de la medicina argentina.

    1782. FRANÇA. Neix a Saint-Cloud (Alts de Sena, Illa de França) el futur decorador escènic Pierre-Luc-Charles Cicéri. (=> 22.8.1868)

    1783. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Stuttgart (Baden) el futur mecànic tipògraf Andreas Frederick Bauer. (=> 27.12.1860)

    1784. FRANÇA. Neix a París el futur publicista Louis-Marie-Stanislas Fréron. (=> 15.7.1802)

    1786. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Coburg (Turíngia) la princesa Maria Lluïsa Victòria de Saxònia-Coburg-Saalfeld (=> 16.3.1861), futura duquessa de Kent, filla del duc Francesc Frederic I de Saxònia-Coburg-Saafeld i de la comtessa Augusta Reuss d'Ebersdorf i Löwenstein.

    1786. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor sense fills a Potsdam el rei Frederic II de Prússia, dit el Gran (n. 24.1.1712). El succeeix el seu nebot Frederic Guillem II (Berlín, Prússia 25.9.1744 – Berlín 16.11.1797). Amb el nou sobirà, Prússia entraria en un període de decadència. Frederic Guillem dilapidaria el tresor públic, suprimiria les llibertats concedides pel seu antecessor i es comprometria en aventures militars infructuoses.

    1786. ESTATS UNITS. Neix al comtat de Greene (Tennessee) el llegendari pioner, caçador, aventurer i polític nord-americà David Crockett, Davy Crockett. (=> 6.3.1836)

Edat contemporània

  • Edat contemporània 17 d’agost

    edat contemporània 17 d'agost

    1791. GRAN BRETANYA. Apareix a Holborn, barri de Londres, el primer número de la revista The Conjuror’s Magazine of Magical and Physiognomnical, primera publicació coneguda al món sobre la màgia i l’ocultisme.

    1795. FRANÇA. La Convenció vota la Constitució de l’any III que defineix el Directori.

    1798. GRAN BRETANYA. Neix a Pentonville (Londres) el futur metge Thomas Hodgkin (=> 5.4.1866), preeminent patòleg i pioner de la medicina preventiva.

    1807. ESTATS UNITS. El polític i diplomàtic Robert R. Livingston i l’enginyer Robert Fulton, nebot seu per matrimoni, avaren a Nova York el vaixell de vapor amb rodes North River Steamboat of Clermont –el qual desplaça 100 tones i fa en 32 hores un recorregut de 150 milles pujant pel riu Hudson fins a Albany– i obtenen l’accés al monopoli de navegació a vapor a l’estat de Nova York. L’esdeveniment és considerat com la inauguració del primer servei comercial del món en vaixell de vapor.

    1808. PORTUGAL. Les tropes angloportugueses comandades pel general Arthur Wellesley vencen prop de Roliça les napoleòniques del general Louis-Henri, comte de Loison (? 1771 – ? 1816).

    1809. REGNE UNIT. Mor a Birmingham (West Midlands, Anglaterra) l’industrial i enginyer Matthew Boulton. (n. 3.9.1728)

    1811. ESPANYA. Les corts de Cadis decreten l’abolició de les proves de noblesa per a entrar als col·legis militars.

    1814. VENEÇUELA. Es lliura la batalla d’Aragua de Barcelona (Anzoátegui), el més cruent de tots els combats per la independència veneçolana.

    1814. PROVÍNCIES UNIDES DEL RIU DE LA PLATA. El govern del Riu de la Plata rehabilita el cabdill sud-americà José Gervasio Artigas, líder a l’Uruguai del moviment d’alliberament de la Banda Oriental.

    1820. ESPANYA. Les Corts liberals tornen a dissoldre la Companyia de Jesús.

    1833. MÈXIC. El Congrés de Yucatán decideix que aquest estat continuï pertanyent a la república mexicana.

    1834. BÈLGICA. Neix a Harelbeke el compositor Peter Léonard Léopold Benoit. (=> 8.3.1901)

    1834. IMPERI OTOMÀ. Mor a Constantinoble, en misterioses circumstàncies, el militar Husein Gradascevic, dit el Dragó de Bòsnia. (n. 31.8.1802)

    1835. ESTATS UNITS. Solymon Merrick patenta a Massachusetts la clau de rosca.

    1838. ESTATS UNITS. Mor a Nova York el llibretista i poeta venecià Lorenzo da Ponte, Emmanuele Conegliano. (n. 10.3.1749)

    1843. DUES SICÍLIES. Neix a Polizzi Generosa (Sicília) el futur cardenal Mariano Rampolla del Tindaro. (=> 16.12.1913)

    1844. ETIÒPIA. Neix a Ankober (Shewa) Shalé Mariam, el futur negus i emperador Menelik II (=> 12.12.1913), fill de Haile Malakot, el darrer rei de Shewa.

    1850. FRANÇA. Mor a Boulogne-sur-Mer (Pas-de-Calais, Bolonès) el militar i polític sud-americà José de San Martín (n. 25.2.1778), heroi de la independència americana.

    1852. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur escriptor i promotor d’art Carles Pirozzini i Martí. (=> 12.11.1938)

    1859. ESTATS UNITS. Surt de Lafayette (Indiana) el primer correu aeri en globus.

    1859. NOVA GRANADA. Neix a Santiago de Veragua (Panamà) el futur poeta, assagista, educador, filòleg i polític Justo Antonio Facio de la Guardia, Justo A. Facio. (=> 26.12.1931)

    1862. ESTATS UNITS. Insurrecció dels sioux santee de la reserva del sud-oest de l’estat de Minnesota, comandats per Tháoyate Dúta, o la seva nació roja, també dit Little Crow, o petit corb (Kaposia, Minnesota v 1810– Minnesota 3.7.1863), cap de la tribu Mdewakanton d’indis sioux o dakota, contra els abusos dels colonitzadors blancs. Diverses bandes dakota llancen desesperats atacs guerrillers contra els assentaments blancs al llarg del riu Minnesota i es produeixen centenars de morts.

    1863. ESTATS UNITS. Guerra de Secessió. L’artilleria i els vaixells de la Unió bombardegen el Fort Sumter, en poder dels confederats, a Charleston (Carolina del Sud). L’atac s’allargaria fins al 31 de desembre d’aquest any.

    1864. ESTATS UNITS. Guerra de Secessió. Les forces confederades derroten les tropes de la Unió a la batalla de Gainesville (Florida).

    1865. PARAGUAI. Les forces aliades d’argentins, brasilers i uruguaians derroten les paraguaianes a la batalla de Yataity.

    1866. REGNE UNIT. Neix prop de Keswick (Cúmbria, Anglaterra) la futura actriu Sara Frances Frost, Julia Marlowe (=> 12.11.1950). S’especialitzaria en el teatre clàssic de Shakespeare.

    1869. ESPANYA. Neix a La Riba (l’Alt Camp) el futur eclesiàstic i escriptor Isidre Gomà i Tomàs. (=> 22.8.1940)

    1870. CUBA. Les tropes espanyoles afusellen a Santiago el poeta i músic Pedro Felipe Figueredo Cisneros, Perucho Figueredo (n. 29.7.1819), general de l’exèrcit revolucionari independentista i autor de la lletra i música de La Bayamesa, marxa que esdevindria l’himne nacional cubà.

    1871. REGNE UNIT. Es produeix una reorganització dins l’exèrcit britànic i són abolides les compres de comissions. El pagament d’una quantitat en concepte de comissió per tal de tenir assegurada la promoció a l’oficialitat era una pràctica comuna dins de l’exèrcit –llevat dels cossos especialitzats d’artilleria i d’enginyeria–. Fins ara, els aspirants que complien els requisits per a l’ascens havien de pagar per a fer-lo efectiu.

    1871. COSTA RICA. Durant el govern del president Tomás Guardia Gutiérrez, s’inicien a Alajuela les obres de construcció del ferrocarril.

    1872. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix a Surducu Mic (Timis, actual Romania) el futur enginyer i inventor Traian Vuia (=> 3.9.1950), que seria considerat un pioner de l’aviació.

    1872. FILIPINES. Neix a Vigan (Ilocos, Luzon), en una família d’origen aragonès, el futur dibuixant i caricaturista Joaquim Xaudaró i Echau. (=> 1.4.1933)

    1875. SUD-ÀFRICA. Mor a Mowbray (Ciutat del Cap) el lingüista alemany Wilhelm Heinrich Immanuel Bleek, Wilhelm Bleek. (n. 8.3.1827)

    1876. ALEMANYA. Inauguració del Festpielehaus (Teatre dels festivals) de Bayreuth. Durant els dies 13, 14 , 16 i 17 s’han estrenat les òperes de Richard Wagner Sigfried, Das Rheingold (L’or del Rin), Die Walküre (La valquíria) i Götterdämmerung (El capvespre dels déus), que constitueixen la tetralogia Der Ring der Nibelungen (L’anell dels Nibelungs), presentades amb motiu d’aquest esdeveniment.

    1877. ESTATS UNITS. El ferrer F. P. Cahill, d’Arizona, és ferit de mort pel llegendari pistoler William H. Bonney júnior, Billy the Kid (el Nen). Moriria l’endemà i esdevindria la primera víctima del Kid.

    1878. ESPANYA. Neix a El Burgo (Màlaga) el futur comandant Julio Benítez Benítez. (=> 20.7.1921)

    1879. FRANÇA. Ferdinand-Marie de Lesseps organitza la Companyia Francesa del Canal de Panamà.

    1880. NORUEGA. Mor a Lyso, prop de Bergen (Hordaland, Vestlandet), el violinista Ole Bornemann Bull, Ole Bull. (n. 5.2.1810)

    1882. RÚSSIA. Neix a Varsòvia (Polònia) el futur productor cinematogràfic Samuel Goldwyn, Samuel Goldfish o Schmuel Gelbfisz. (=> 31.1.1974)

    1887. ESPANYA. Al Registre de la Propietat de Puigcerdà (la Baixa Cerdanya) s’inscriu a nom del bisbe de Vic la del monestir de Santa Maria de Ripoll

    1887. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix al castell de Persenbeug (Baixa Àustria) el renebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, Carles Francesc Josep (=> 1.4.1922) –nét de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I–, que regnaria amb els títols de Carles I, emperador d'Àustria, i Carles IV, rei d'Hongria.

    1887. JAMAICA. Neix a Saint Ann’s Bay el futur editor, periodista, empresari nacionalista negre, panafricanista i orador Marcus Mosiah Garvey júnior, Marcus Garvey. (=> 10.6.1940)

    1888. RÚSSIA. (5.8) Mor a Butlerovka el químic Aleksandr Mikhàilovitx Butlerov. (n. 15.9 o 3.9.1828)

    1888. EQUADOR. El polític Juan Antonio María Flores y Jijón (Quito, Pichincha 23.10.1833 – Ginebra, Suïssa 30.8.1915) assumeix la presidència de la república de l’Equador.

    1890. ESPANYA. Neix a Màlaga el futur poeta José Carlos de Luna. (=> 29.11.1964)

    1890. RÚSSIA. A l’entrevista de Narva (Estònia) el tsar Alexandre III no aconsegueix convèncer el kàiser alemany Guillem II per a la firma d’un tractat entre ambdós països.

    1891. ARGENTINA. Neix a Buenos Aires el poeta Oliverio Girondo. (=> 24.1.1967)

    1892. ESPANYA. Neix a Morella (els Ports, Castelló) el futur enginyer de telecomunicacions Manuel Marín i Bonell. (=> 31.10.1973)

    1892. FRANÇA. La república francesa firma un tractat militar amb l’Imperi rus.

    1893. ESTATS UNITS. Neix a Brooklyn (Nova York) l’actriu cinematogràfica i de varietats Mary Jane West, Mae West. (=> 22.11.1980)

    1896. REGNE UNIT. Bridget Driscoll, una dona de 44 anys, sofreix a Londres el primer accident mortal automobilístic de la història, en ser atropellada per un cotxe que corria a una velocitat d’uns 6,4 quilòmetres per hora.

    1897. PORTUGAL. Neix a Concavada (Abrantes) el futur poeta modernista António Thomaz Botto, António Botto. (=> 16.3.1959)

    1897. COSTA RICA. Inauguració a San José de l’Escola Nacional de Belles Arts de Costa Rica, fundada pel pintor espanyol Tomás Povedano de Arcos (Lucena, Còrdova 22.9.1847 – San José, Costa Rica 28.2.1943).

    1900. VENEÇUELA. Mor a Caracas el polític Raimundo Andueza Palacio (n. 6.2.1846), expresident de la república.

Segle XX 1901-1950

  • Segle XX 1901-1950 17 d’agost

    Segle XX 1901-1950 17 d'agost

    1901. FRANÇA. Mor a Tierceville (Calvados, Baixa Normandia) el compositor Achille Edmond Audran, Edmond Audran. (n. 12.4.1842)

    1904. ÀUSTRIA-HONGRIA. Neix a Viena el futur organista i musicòleg Leopold Nowak. (=> 27.5.1991)

    1906. PORTUGAL. Neix a Lisboa el polític Marcelo José das Neves Alves Caetano (=> 26.10.1980), futur president del consell de ministres.

    1907. FRANÇA. Neix a Castres l’escriptor i diplomàtic occità Roger-Pierre Peyrefitte. (=> 6.11.2000)

    1908. FRANÇA. Projecció a París del film Fantasmagorie, els primers dibuixos animats, els quals ha realitzat Émile Courtet, Émile Cohl (París 4.1.1857 – Villejuif, Val-de-Marne, Illa de França 20.1.138).

    1909. ESPANYA. El polític Josep Miquel i Baró (n. 1865), membre del Partit Republicà Nacionalista Català, és el primer afusellat a Barcelona en la repressió que ha seguit els fets de la Setmana Tràgica.

    1909. ESTATS UNITS. Mor a Mount Kisco (Nova York) el pianista, compositor i arranjador Richard Hoffman. (n. 24.5.1831)

    1910. ESPANYA. Es produeix una horrible catàstrofe a la costa atlàntica, entre la ciutat de Tarifa (Cadis) i el cap de Trafalgar, en xocar dos vapors enmig d’una espessa boira. L’alemany Elsa ha abordat l’espanyol Martos, i aquest s’ha enfonsat amb greus pèrdues humanes.

    1911. RÚSSIA. (4.8) Neix a Kuokkala (Finlàndia) el futur jugador d’escacs i enginyer electrònic Mikhaïl Moiséievitx Botvínnik, Mikhaïl Botvínnik. (=> 5.5.1995)

    1913. ESTATS UNITS. Neix a Ragland (Alabama) el futur jugador de beisbol Preston Rudolf York, Rudy York. (=> 5.2.1970)

    1913. ESTATS UNITS. Neix a Twin Falls (Idaho) el futur agent de l’FBI William Mark Felt sènior, W. Mark Felt, ‘Gola Profunda’ (Deep Throat). (=> 18.12.2008)

    1913. ARGENTINA. Neix al barri de Parque Patricios, de Buenos Aires, el futur pilot automobilista Óscar Alfredo Gálvez. (=> 16.12.1989)

    1914. ALEMANYA. Primera Guerra Mundial. Es lliura a Stallupönen (Prússia Oriental), la primera batalla al front de l’Est. Les tropes del 1er cos del VIII exèrcit alemany, sota el comandament del general Hermann Karl Bruno von François, Hermann von François (Luxemburg 31.1.1856 – Lichterfelde, Berlín 15.5.1933), derroten les russes del general Pavel Karlovich Rennenkampf, Павел Карлович фон Ренненкампф, Paul von Rennenkampf (Konuvere, Rapla, Estònia 17.4.1854 – Taganrog, Rostov 1.4.1918).

    1914. COSTA RICA. Per la llei núm. 68 es crea el cantó VII de la província de Cartago, Oreamuno.

    1915. RÚSSIA. Primera Guerra Mundial. Les tropes alemanyes conquista Kovno, Ковно, o Kaunas (Lituània).

    1915. ESTATS UNITS. L’empresari jueu Leo Max Frank, Leo Frank –nascut a Cuero (Texas) el 17 d’abril de 1884–, és linxat per la població de Marietta (Geòrgia) per la suposada violació i assassinat de la nena de 14 anys Mary Phagan a Atlanta (Geòrgia). Aquest esdeveniment evidenciaria l'antisemitisme latent, present a diverses parts de la societat estatunidenca de principis d’aquest segle XX.

    1916. ITÀLIA. Primera Guerra Mundial. Sisena batalla de l’Isonzo. Les tropes italianes del 3er Exèrcit, a les ordres del general Luigi Cadorna (Verbania, Sardenya-Piemont 4.9.1850 – Bordighera, Imperia, Ligúria 21.12.1928), ocupen la ciutat de Gorizia (Friül-Venècia Júlia).

    1920. REGNE UNIT. Neix a Dublín (Irlanda) la futura actriu Maureen FitzSimons, Maureen O’Hara.

    1922. ESTATS UNITS. El dancing més gran del món, el Covent Garden, és inaugurat a la ciutat de Nova York.

    1923. ALEMANYA. La cotització del dòlar, segons el diari Frankfurter Zeitung, arriba als tres milions de marcs alemanys.

    1924. FRANÇA. Mor ofegat quan nedava a la costa de Batz-sur-Mer (Loira Atlàntic, País del Loira), el matemàtic ucraïnès Pàvel Samuílovitx Uryson, Павел Самуилович Урысон, Pàvel Uryson. (n. 3.2.1898)

    1925. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur enginyer químic i promotor cultural Jordi Costa i Roca. (=> 10.2.2000)

    1925. ROMANIA. Mor a Bucarest l’escriptor i periodista Ioan Slavici. (n. 18.1.1848)

    1926. FRANÇA. Neix a París el futur actor i escriptor Jean Gustave Poiré, Jean Poiret. (=> 14.3.1992)

    1926. XINA. Neix a Yangzhou (Jiangsu) el polític Jiang Zemin, Chiang Tse-Min, futur secretari general del partit comunista i president de la República Popular de la Xina.

    1927. ESPANYA. Neix a Cúllar-Vega (Granada) el futur sacerdot Emilio Galindo Aguilar (=> 17.8.2014), especialitzat en llengua àrab i l’islam.

    1928. REGNE UNIT. Mor l’estadista i biògraf anglès sir George Otto Trevelyan. (n. 20.7.1838)

    1929. ESTATS UNITS. Neix a Jenkins, Kentucky el futur pilot aviador Francis Gary Powers. (=> 1.8.1977)

    1929. PERÚ. El president Augusto Leguía funda a Lima l’Institut Pedagògic Nacional.

    1930. ESPANYA. Es firma el tractat conegut per Pacte de Sant Sebastià entre diversos grups de l’oposició antimonàrquica, que propiciaria l’adveniment de la Segona República. Són firmants del pacte Niceto Alcalá Zamora, que assumeix la presidència del Comitè Revolucionari republicà i el polític i advocat Santiago Casares Quiroga, fundador de l’Organització Republicana Gallega, ORGA, que havia sol·licitat un estatut autonòmic similar al de Catalunya.

    1930. REGNE UNIT. Neix a Mytholmroyd (West Yorkshire, Anglaterra) el futur poeta i escriptor Edward James Hughes, Ted Hughes. (=> 28.10.1998)

    1930. REPÚBLICA DOMINICANA. El general Rafael Leónidas Trujillo Molina, guanyador de les eleccions presidencials del 16 de maig, i el vicepresident Rafael Estrella Ureña juren llurs càrrecs davant l’Assemblea Nacional de la República Dominicana, el cos diplomàtic, magistrats del Tribunal Suprem i diversos enviats especials dels països hispanoamericans. Comença la fèrria dictadura del general Rafael Leónidas Trujillo.

    1932. REGNE UNIT. Neix a Chaguanas (illa de Trinitat) el novel·lista i assagista d’ascendència hindú Vidiadhar Surajprasad Naipaul, V.S. Naipaul.

    1934. ESPANYA. Neix a Tortosa (el Baix Ebre) el futur director teatral i escriptor Ricard Salvat i Ferré. (=> 24.3.2009)

    1934. ESPANYA. Neix a Igualada (l’Anoia) el futur periodista Joan Armengol i Costa.

    1935. ESTATS UNITS. Mor a Buffalo (Nova York) el decatleta olímpic d’origen escocès Adam Beattie Gunn, Adam Gum. (n. 24.12.1872)

    1936. ESPANYA. Guerra civil. Mor a Barcelona, executat pels milicians, el polític mallorquí Jorge Dezcallar Morell (n. v 1909), afiliat a la CEDA.

    1936. ESPANYA. Mor al front de Porto Cristo (Manacor, Llevant, Mallorca) el falangista Jaume Clapés Ripoll (n.?), de Sant Llorenç des Cardassar (Llevant, Mallorca). Combatia contra l’expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo Giroud que havia desembarcat a la cala de Manacor, procedent de Catalunya.

    1936. ESPANYA. És afusellat a Madrid el general Joaquín Fanjul Goñi (n. 30.5.1880), cap de la rebel·lió a la capital.

    1936. ESPANYA. El general Eduard López de Ochoa i Portuondo (n. 31.1.1877), que es recuperava d’una operació i estava empresonat a l'Hospital Militar de Carabanchel, als afores de Madrid, és segrestat per la turba i assassinat en el proper turó Almodóvar. Els homicides després exhibirien pels voltants el cap que han tallat al cadàver.

    1936. ESPANYA. El polític nacionalista gallec Alexandre Bavada Iglesias (n. 7.6.1903) és afusellat pels revoltats al mont d’A Caneira, prop de Boio (Pontevedra).

    1936. ESPANYA. Un grup de guàrdies civils sollevats es refugien amb les seves famílies dins del santuari de Santa María de la Cabeza, a Andújar (Jaén), on resisteixen l’atac republicà.

    1936. ESPANYA. És afusellat pels feixistes a les tàpies del cementiri de Granada, el metge i polític socialista Manuel Fernández-Montesinos Lustau, Manuel Fernández Montesinos (n. 1901), últim alcalde republicà de Granada.

    1937. ARGENTINA. Mor a Rosario (Santa Fe) el poeta i dramaturg espanyol Vicente Medina Tomás. (n. 27.10.1866)

    1938. ESTATS UNITS. Mor a Taunton (Massachusetts) la infermera assassina en sèrie Honora Kelley, o Jane Toppan. (n. 1857)

    1939. POLÒNIA. Mor Varsòvia l’activista, periodista i polític Adalbert Korfanty, Wojciech Korfanty. (n. 20.4.1873)

    1940. ESTATS UNITS. El primer ministre del Canadà, William Lyon Mackenzie King (Berlin, Ontario 17.12.1874 – comtat de Wright, Quebec 22.7.1950), i el president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, firmen a Heuvelton, prop d’Ogdensburg (Nova York), un acord de defensa mútua.

    1940. ARGENTINA. Neix a Buenos Aires el futur director cinematogràfic Eduardo Minogna. (=> 6.10.2006)

    1941. ALEMANYA. Neix a Zollbrück (actual Korzybie, Pomerània Polònia) el polític Lothar Bisky, futur president del Partit del Socialisme Democràtic (PDS).

    1943. ITÀLIA. Segona Guerra Mundial. Les tropes nord-americanes del 7è exèrcit, a les ordres del general George Patton, conquisten la ciutat de Messina. Hores més tard, amb l’arribada del 8è exèrcit britànic, sota el comandament del mariscal Bernard Law Montgomery, Monty, els aliats completen l’alliberació de Sicília.

    1943. ESTATS UNITS. Neix a la ciutat de Nova York el futur actor, director i productor cinematogràfic Robert Anthony De Niro júnior, Robert De Niro.

    1944. ESPANYA. Neix a Barcelona la futura periodista, escriptora i columnista Margarita Rivière i Martí. (=> 29.3.2015)

    1944. PORTUGAL. Mor a Coïmbra el poeta i escriptor Eugénio de Castro e Almeida. (n. 4.3.1869)

    1944. ALBÀNIA. Neix a Tirana el futur científic i polític Rexhep Qemal Meidani, Rexhep Meidani, 3er president d’Albània.

    1944. ESTATS UNITS. Neix a la ciutat de Nova York el magnat Lawrence Joseph Ellison, Larry Ellison, fundador i figura principal del sistema de gestió de bases de dades Oracle Database. Seria considerat un dels deu homes més rics del món.

    1945. ESPANYA. Mor a Barcelona l’escultor menorquí Jaume Otero Camps. (n. 27.3.1888)

    1945. INDONÈSIA. Els polítics Ahmet Sukarno (Surabaja, Java 6.6.1901 – Jakarta 21.6.1970) i Mohammad Hatta (Bukittinggi, Sumatra Occidental, Índies Orientals Holandeses 12.8.1902 – Jakarta 14.3.1980) declaren públicament la independència de la República d’Indonèsia, colonitzada pels Països Baixos des del 1830.

    1945. MÈXIC. El polític Diego Martínez Barrio jura el càrrec president interí de la República Espanyola a l’exili.

    1946. ESTATS UNITS. Mor a Shorehan, Brookhaven (Nova York), l’escriptor, dramaturg i crític teatral Channing Pollock. (n. 4.3.1880)

    1947. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur humorista, cantant, actor i presentador de televisió Pedro Ruiz Céspedes.

    1947. SÀHARA OCCIDENTAL. Neix a Es-Smara, fill de beduïns, el polític Mohammad Abdul-Aziz, Mohamed Abdelaziz, futur secretari general del Front Polisario i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

    1948. BIRMÀNIA. Els enfrontaments que es produeixen entre les tropes governamentals i les forces rebels provoquen la proclamació de la llei marcial al país.

    1949. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. Mor a Tübingen (Baden-Württemberg) l’historiador Rudolf Stadelmann. (n. 23.4.1902)

    1949. JAMAICA. Neix a Saint Andrew la futura escriptora, biògrafa i personalitat de ràdio i televisió Georgia Arianna Ziadie, Lady Colin Campbell, o Georgie.

    1949. BRASIL. Mor a Palmeira das Missoes (Rio Grande do Sul) el professor, escriptor i periodista peruà Julio Ugarte y Ugarte (n. 23.7.1890), fundador, president i mestre espiritual de l’Església Cristiana Primitiva.

Segle XX 1951-2000

  • Segle XX 1951-2000 17 d’agost

    Segle XX 1951-2000 17 d'agost

    1952. BRASIL. Neix a Rio de Janeiro el futur pilot automobilista de Fórmula 1 Nelson Piquet.

    1953. ROMANIA. Neix a Nitchidorf (Timis) la futura novel·lista, poetessa i assagista germanoromanesa Herta Müller, premi Nobel de literatura de l’any 2009.

    1955. ESPANYA. Mor a Sevilla el torero José Puerta, Pepete.

    1955. FRANÇA. Mor a Gif-sur-Yvette (Illa de França) el pintor cubista Fernand Léger. (n. 4.2.1881)

    1956. ESPANYA. Neix a Fontenla (Ponteareas, Pontevedra) el ciclista Álvaro Pino Couñago, futur director esportiu del Phonak suís.

    1956. ITÀLIA. Neix a Gènova (Ligúria) el futur tenor Fabio Armiliato.

    1956. XIPRE. Els xipriotes ofereixen un alto el foc en els enfrontaments terroristes.

    1957. ESTATS UNITS. Mor a Los Angeles (Califòrnia) Alice Stebbins Wells (n. 13.6.1873), la primera dona del món que va ser nomenada oficial de policia.

    1958. REGNE UNIT. Mor a Guilford (Surrey) l’arqueòleg sir John Hubert Marshall. (n. 19.3.1876)

    1958. ESTATS UNITS. Fracassa el primer intent a la història d’enviar un coet a la Lluna, en esclatar a l’aire un giny no tripulat estatunidenc.

    1959. SUÏSSA. Mor a Lausana (Vaud) el polític i financer català Joan Ventosa i Calvell (n. 7.3.1879), fundador de la Lliga Regionalista.

    1959. ESTATS UNITS. Neix a Chicago (Illinois) el futur escriptor Jonathan Franzen.

    1959. ESTATS UNITS. Neix a Houston (Texas) el futur líder religiós Vernon Wayne Howell, David Koresh (=> 19.4.1993), fundador de la secta Branch Davidian.

    1960. ESPANYA. Neix a Barcelona el polític Miquel Iceta i Llorens, futur diputat del Parlament, primer secretari i portaveu del PSC, que l’any 1999 es declararia homosexual.

    1960. ESPANYA. Neix a Peñarroya (Còrdova) el futur àrbitre de futbol Víctor Esquinas Torres.

    1960. GABON. S’instaura al Gabon un govern independent de França.

    1960. ESTATS UNITS. Neix a Burbank (Califòrnia) el futur actor i director cinematogràfic Sean Justin Penn, Sean Penn, fill del realitzador Leo Penn i de l’actriu Eileen Ryan.

    1961. URUGUAI. Finalitza la Conferència de Punta del Este amb la signatura de l’acord Aliança per al Progrés. Els EUA es comprometen a proporcionar 2.000 milions de dòlars, en deu anys, als països llatinoamericans, en canvi d’enfortir les seves institucions democràtiques i de lluitar contra l’analfabetisme i la pobresa. Cuba és l’únic país que no signa l’acord.

    1963. ESTATS UNITS. Mor a l’hospital del Bon Samarità de Los Angeles (Califòrnia), a conseqüència d’un atac de fetge, l’actor còmic, escriptor i director Ed Gardner. (n. 29.6.1901)

    1963. ESTATS UNITS. Mor a Southampton (Nova York) l’actor cinematogràfic Richard Dick Semler Barthelmess, Richard Barthelmess. (n. 9.5.1895)

    1964. PERÚ. Perú i Bolívia inauguren el pont sobre el riu Desaguadero a la sortida del llac Titicaca.

    1965. ESPANYA. Mor a Madrid el periodista i escriptor de llibrets de sarsuela Guillermo Fernández-Shaw e Iturralde.

    1967. ESTATS UNITS. Neix a Los Angeles (Califòrnia) el futur director cinematogràfic d’origen basc Charles de Lauzirika.

    1968. ESPANYA. Neix a Vinaròs (el Baix Maestrat, Castelló) el futur regatista olímpic José Luis Ballester Tuliesa, Pepote.

    1968. REGNE UNIT. Neix a Paddington (Londres) la futura actriu Helen Elizabeth McCrory, Helen McCrory

    1968. ESTATS UNITS. Neix a Blue Island (Illinois) el futur guionista i productor de televisió Anthony E. Zuiker, creador de la sèrie C.S.I.

    1969. ESTATS UNITS. Sota la consigna Tres dies de música i pau, finalitza el festival de Woodstock, que ha reunit més de 400.000 persones.

    1969. ESTATS UNITS. Mor a Chicago (Illinois) l’arquitecte d’origen alemany Maria Ludwig Michael Mies van der Rohe, Ludwig Mies van der Rohe. (n. 27.3.1886)

    1969. ESTATS UNITS. Mor a Berkeley (Califòrnia) el científic d’origen alemany Otto Stern (n. 17.2.1888), premi Nobel de física de l’any 1943.

    1971. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. Mor a Garmisch-Partenkirchen (Alta Baviera, Baviera) el mariscal de camp Siegmund Wilhelm Walther von List, Wilhelm List. (n. 14.5.1880)

    1973. ESTATS UNITS. Mor a Savannah (Geòrgia) el poeta, dramaturg i novel·lista Conrad Potter Aiken, Conrad Aiken. (n. 5.8.1889)

    1974. ESPANYA. Neix a Santa Pau (la Garrotxa) el motociclista Marc Colomer i Casamitjana, futur campió del món de trial.

    1976. REGNE UNIT. Mor a Londres l’historiador i economista marxista Maurice Herbert Dobb, Maurice Dobb. (n. 3.9.1900). Va destacar el seu treball sobre el mode de producció feudal.

    1976. FILIPINES. Un violent terratrèmol causa 3.000 morts i 90.000 damnificats a l’arxipèlag.

    1977. FRANÇA. Neix a Les Ulis (Essonne, l’Illa de França) el futur futbolista Thierry Daniel Henry, Thierry Henry.

    1977. ESTATS UNITS. Mor a La Jolla (Califòrnia) el director i guionista cinematogràfic Delmer Daves.

    1978. ESPANYA. Neix a l’Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès) el futur futbolista Quique de Lucas.

    1978. FRANÇA. Aterren a prop d’Évreux (Eure, Alta Normandia) els aeronautes estatunidencs Ben Abruzzo, Max Anderson i Larry Newman, després de travessar l’Atlàntic a bord del globus Double Eagle II.

    1979. ESTATS UNITS. Mor a Belvedere (Califòrnia) l’actriu i cantant Vivian Roberta Jones, Vivan Vance. (n. 26.7.1909)

    1980. ESPANYA. Neix a Ourense la futura gaitera, pianista, compositora i cantant Cristina Pato Lorenzo, Cristina Pato.

    1981. ESPANYA. Neix a Girona la futura model Helen Lindes Griffiths, Helen Lindes, guanyadora del certamen de Miss Espanya de l'any 2000.

    1983. ESTATS UNITS. Mor a Beverly Hills (Califòrnia) el lletrista Israel Gershowitz, Ira Gershwin. (n. 6.12.1896)

    1984. FRANÇA. Crisi governamental per la dimissió del ministre d’educació Alain Savary. El president François Mitterrand accepta la renúncia del primer ministre Pierre Mauroy i nomena Laurent Fabius –nascut a París el 20 d’agost de 1946– ministre d’economia, per al càrrec.

    1985. PERÚ. Mor a Lima el concertista Augusto Azcuez Villanueva (n. ?), gran intèrpret de la música criolla.

    1986. ESPANYA. Mor a Mairena del Aljarafe (Sevilla) el cantaor Emilio Abadia López. (n. 20.1.1903)

    1987. REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA. És trobat mort a la presó de Spandau, Berlín Occidental, el polític nazi Walter Richard Rudolf Hess. (n. 26.4.1894)

    1988. IRAQ. Desplegament de tropes pacificadores de les Nacions Unides al llarg de la frontera entre Iraq i Iran.

    1988. AFGANISTAN. Un coet llançat pels mujahidins islàmics impacta un dipòsit d’armes de la base russa de Kelagay, a la província de Baghlan, i causa 800 morts.

    1988. PAKISTAN. Mor en accident aeri a prop de Bahawalpur (Panjab) el general Muhammad Zia-ul-Haq (n. 12.8.1924), president de la República Islàmica de Pakistan. Se sospita que es tracta d’un sabotatge soviètic per castigar el suport del general Zia als mujahidins d’Afganistan.

    1988. ESTATS UNITS. El vicepresident George H. W. Bush, designat candidat del partit republicà a la presidència, selecciona el polític James Danforth Quayle, Dan Quayle– nascut a Indianapolis (Indiana) el 4 de febrer de 1947–, com a col·lega electoral.

    1990. ESPANYA. Mor a Barcelona el metge Rossend Carrasco i Formiguera (n. 25.7.1892), pioner de les investigacions sobre la diabetis i l’ús de la insulina.

    1990. ESPANYA. Neix a Sevilla la futura model Jessica Bueno.

    1990. REGNE UNIT. Neix a Londres la futura actriu i model Rachel Clare Hurd-Wood, Rachel Hurd-Wood.

    1991. ESPANYA. Tres membres d’Euskadi Ta Askatasuna, ETA (País Basc i Llibertat), del comando Donosti moren en un enfrontament amb la policia a Sant Sebastià (Guipúscoa).

    1993. BÒSNIA I HERCEGOVINA. L’escriptora i assagista estatunidenca Susan Rosenblatt, Susan Sontag (Nova York 16.1.1933 –Nova York 28.12.2004), munta a l’assetjada ciutat de Sarajevo, en un teatre arruïnat i a la llum de les espelmes, l’obra En attendant Godot (Esperant a Godot), de Samuel Beckett. Només hi assisteixen 80 persones.

    1994. ESTATS UNITS. Mor a Beverly (Massachusetts) el boxador Joseph Paul Zukaukas, Jack Sharkey, excampió del món dels pesos pesants. (n. 26.10.1902)

    1994. ESTATS UNITS. Neix a Whitehouse Station (Nova Jersey) la futura actriu Taissa Farmiga, filla d’immigrants ucraïnesos.

    1995. FRANÇA. Un atemptat amb bomba a la plaça de l’Étoile de París, que fereix 17 persones, és reivindicat pel GIA, branca del grup islàmic més violent d’Algèria.

    1995. XINA. Nou assaig nuclear a Lop Nor (Xijiang), al nord-oest del país. Xina fa esclatar la seva 43a bomba nuclear des del 1964 i provoca una onada de protestes a l’Extrem Orient i al Pacífic.

    1995. MARROC. Les inundacions a la província de Marràqueix causen més de 1.500 desapareguts.

    1996. ESPANYA. La guàrdia civil deté a Hernani (Guipúscoa) els periodistes Fernando Alonso Abad i Andoni Murga Zenarruzabeitia, del diari Egin, per presumpta relació amb ETA.

    1996. JORDÀNIA. La pujada del pa, que ha triplicat el seu preu, provoca una revolta al sud del país.

    1996. ESTATS UNITS. Jocs Paralímpics d’Atlanta (Geòrgia). L’atleta espanyol José Javier Conde Pujana, Javier Conde –nascut a Bilbao el 14 de juliol de 1964– guanya la medalla d’or en 5.000 m per a discapacitats físics.

    1997. ESPANYA. Mor a Olot (la Garrotxa) l’editor Joan Casulà i Vilanova. (n. 2.7.1918)

    1997. REGNE UNIT. El pilot australià Michael Doohan guanya amb Honda el Campionat del Món de motociclisme en 500 cc al circuit de Donington Park (Leicestershire, Anglaterra).

    1998. RÚSSIA. El Govern i el Banc Central devaluen el ruble un 30 per cent.

    1998. ESTATS UNITS. El president Bill Clinton declara a Washington, DC, davant del Gran Jurat, haver mantingut una relació impròpia amb Monica Lewinsky, exbecària de la Casa Blanca.

    1999. TURQUIA. Un terratrèmol de 7,8 graus en l’escala de Richter origina més de 20.000 morts i 50.000 ferits al nord-oest i el centre del país. Desenes d’immobles s’han esfondrat a la ciutat d’Izmit –situada uns 88 quilòmetres al sud-est d’Istanbul–, epicentre del sisme, que és el segon en intensitat al món en els darrers vint anys.

    2000. FRANÇA. Mor a Marsac d’Eila (Dordonya, Aquitània - Llemosí - Poitou-Charentes) el pintor i il·lustrador francès d’origen armeni Karnik Zouloumian, Գառնիկ Զուլումեան, o Jean Carzou, Ժան Գառզու. (n. 1.1.1907), autor de les làmines per les novel·les d’Ernest Hemingway i Albert Camus.

    2000. ITÀLIA. Mor a Milà (Llombardia) el músic compositor i pedagog Franco Donatoni. (n. 9.6.1927)

    2000. ESTATS UNITS. Mor a Charlottesville (Virgínia) l’astrònom i pioner de l’exploració espacial Robert Rowe Gilruth, Robert Gilruth (n. 18.10.1913). Va ser director de la NASA Manned Spacecraft Center.

    2000. ESTATS UNITS. Científics japonesos i nord-americans clonen per primera vegada un porc utilitzant les cèl·lules de la pell d’un fetus.

Tercer mil·leni

  • Tercer mil·leni 17 d’agost

    Tercer mil·leni 17 d'agost

    2004. FRANÇA. Mor a Antíbol (Alps Marítims, Provença-Alps-Costa Blava) el baríton Gérard-Marcel Tisserand, Gérard Souzay. (n. 8.12.1918)

    2006. BANGLA DESH. Mor a Dhaka, o Dacca, ধাক, a causa d’una fallida cardíaca i hepàtica, el poeta i periodista Shamsur Rahman ,শামসুর রাহমান. (n. 23.10.1929)

    2007. ESTATS UNITS. Mor a Manhattan (Nova York) la psicòloga i activista dels drets civils Carolyn Elizabeth Drucker Goodman, Carolyn Goodman. (n. 6.10.1915)

    2010. ITÀLIA. Mor a Roma el polític Francesco Cossiga (n. 26.7.1928), exdirigent de Democràcia Cristiana, 8è president i 63è primer ministre d’Itàlia.

    2012. ESPANYA. Mor a Madrid el director i guionista de cinema Joaquín Luis Romero Marchent, Joaquín Romero Marchent. (n. 26.8.1921)

    2013. RÚSSIA. L’atleta espanyola Ruth Beitia Vila, Ruth Beitia –nascuda a Santander (Cantàbria) l’1 d’abril de 1979–, plusmarquista de salt d’altura, obté la medalla de bronze al Campionat Mundial de Moscou, amb una marca de 1,97 metres.

    2014. ESPANYA. Mor a la residència Perpetuo Socorro de Santa Fe, prop de Cúllar-Vega (Granada), l’eclesiàstic Emilio Galindo Aguilar (n. 17.8.1927). Sacerdot dels Missioners d’Àfrica, va estudiar filosofia amb els jesuïtes. El seu gran projecte vital va ser la creació a Madrid del Centre Darek-Nyumba per al diàleg entre cristianisme i islam.

Entrades recents

Back To Top
Cercar