skip to Main Content

Edat antiga 2 d’agost

429 aC. GRÈCIA. El polític Pèricles, o Pericles, Περικλη̂ς (n. 495 aC), que ha estat reelegit general en cap d’Atenes mor de la pesta que s’ha declarat a la ciutat a conseqüència del setge espartà. L’epidèmia, que duraria tres anys, causaria la mort d’un de cada quatre ciutadans atenesos.

338 aC. GRÈCIA. Victòria de Filip II de Macedònia a Queronea. El, un exèrcit de Filip II, format per 32.000 macedonis, ha anihilat tota l’oposició de les forces aliades –31.000 atenesos i tebans, a les ordres de Cares i Teagenes, respectivament–, s’ha annexionat Atenes i Tebes i ha establert l’hegemonia de Macedònia a Grècia. La cavalleria macedònia la comandava el futur Alexandre III el Gran, un jove de 18 anys. El seu pare, el rei Filip, que considerava els tebans com la força més feble de l’aliança, havia reforçat les seves tropes davant dels atenesos i havia llançat Alexandre i la seva cavalleria contra aquells. Els genets han trencat les defenses tebanes, per tal d’atacar els atenesos pels flancs i per la reraguarda. La derrota ha estat immediata. Tan sols el batalló sagrat tebà ha continuat lluitant i ha resistit fins l’1 de setembre. Els tebans han quedat virtualment anorreats i els atenesos han sofert la pèrdua de 6.000 morts i 2.000 presoners.

216 aC. ROMA. Segona guerra púnica. El cartaginès Anníbal havia hivernat a Gerontium (Apúlia) i, durant la primavera, havia pres posicions a Cannes, o Cannas (actual Monte di Canne), prop del riu Aufidus (actual Ofanto). Anníbal, mitjançant l’estratègia del setge i gràcies a la cavalleria gal·la i númida, anihila prop del riu Ofanto l’exèrcit romà, format per més de 50.000 homes i comandat pels cònsols Luci Emili Paule, Lucius Aemilius Paullus –que mor en la batalla– i Gai Terenci Varró, Gaius Terentius Varro (? – ? d 220 aC) –que aconsegueix escapar amb els pocs supervivents romans després del combat–. El procònsol Gneu Servili Gemí, Gnaeus Servilius Geminus (n. ?), també ha mort en el combat. Els cartaginesos només han perdut uns 5.700 homes i Roma queda a l’abast d’Anníbal.

49 aC. ROMA. Malgrat el seu èxit inicial, l’exèrcit pompeià comandat pels generals romans Luci Afrani, Lucius Afranius (Picenum ? – Àfrica 46 aC), i Marc Petreu, Marcus Petreius (Roma ? – ?), designats per Gneu Pompeu Magne lloctinents seus, és derrotat per les tropes de Gai Juli Cèsar a la batalla decisiva lliurada al sud d’Ilerda (Lleida), prop del riu Sicoris (Segre). Després de rendir-se, ambdós generals obtenen el permís per abandonar la península ibèrica després de prometre que no es tornarien a allistar a les armes.

47 aC. PONT. Juli Cèsar derrota completament Fàrnaces II (n. ? 97 aC), fill de Mitridates VI el Gran, a Zela (Anatòlia). Cèsar comunica a Roma la bona notícia del triomf amb el missatge: Veni, vidi, vici (he vingut, he vist, he vençut).

257. IMPERI ROMÀ. El papa Esteve I (n. Grècia ?) és assassinat el pels homes de l’emperador Valerià, els quals el decapiten a les catacumbes de Roma quan estava assegut en el tron pontifical.

461. IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT. Quan l’emperador Juli Valeri Majorià, que no havia volgut sotmetre’s a la voluntat del patrici Ricimer, torna a Itàlia després de la desastrosa campanya davant dels vàndals a la badia d’Alacant –en què havia perdut la major part d’una flota de 300 vaixells– i d’haver firmat una pau humiliant, cau derrotat en mans de Ricimer a Dertona, actual Tortona, i és veu obligat a abdicar.

Edat antiga 1 d'agost
Edat antiga 3 d'agost
Back To Top
Close search
Cercar