skip to Main Content

Edat antiga 10 de juny

323 aC. GRÈCIA. El rei Alexandre el Gran (n. 20.7.356 aC) mor de febre a Babilònia, on havia reunit els representants de tots el seus estats i regnes, mentre planejava noves campanyes. El seu ambigu llegat, en què deixava l’Imperi als més forts provocaria terribles lluites internes durant mig segle. De seguida comencen les guerres dels successors o diàdocs (diadochi) entre els generals d’Alexandre. Els més importants són: Perdicas; Cràter; Antípater; Ptolemeu (Macedònia v 367 aC – Alexandria, Egipte 283 aC), fill de Lagos; Antígon Monóftalmos, Antigonus Monophtalmus; Èumenes; Lisímac o Lysimachus (Pel·la v 361 aC – Kurupèdion, Frígia 281 aC); Seleuc, o Seleucus, futur Seleuc I Nicàtor (Europus, Macedònia v 356 aC – prop de Lisimàquia, setembre 281), i Cassandre (? v 358 aC – ? 297 aC), fill d’Antíoc, general de Filip II de Macedònia.

15 aC. IMPERI ROMÀ. Fundació de la ciutat de Lleó a la província Tarraconense durant el regnat d’August.

38. IMPERI ROMÀ. Mor a causa de la violenta febre que assola Roma, Drusila, Júlia Drusilla (n. 16.9.16 aC), germana de Calígula.

Edat antiga 9 de juny
Edat antiga 11 de juny
Back To Top
Close search
Cercar