skip to Main Content

Edat antiga 24 d’agost

49 aC. ROMA. El general Gaius Scribonius Curio (n. ?) –fill del polític i orador del mateix nom–, partidari de Juli Cèsar, és derrotat i mort a la batalla del riu Bagradas (a l’actual Tunísia) pels numídids comandats per Attius Varus i el rei Juba I de Numídia, partidaris de Gneu Pompeu Magne.

79. IMPERI ROMÀ. Destrucció de les ciutats de Pompeia, Herculà i Stabia, que el són colgades per una capa de cendres i de pedruscall eruptiu procedents del volcà Vesuvi. L’escriptor científic Gai Plini Segon, Gaius Plinius Secundus (n. 23 dC), conegut per Plini el Vell, conseller de Tit, que havia sortit de Roma per prendre nota de l’erupció, mor en l’empresa a Stabia, prop del Vesuvi. També resulta mort el poeta líric romà Caesius Bassus (n. ?).

410. IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT. Alaric I, al capdavant dels visigots, entra a Roma i saqueja la ciutat durant tres dies. S’emporta innombrables obres d’art, entre les quals figuren objectes procedents de l’espoliació del Temple de Jerusalem que l’emperador Tit havia traslladat a Roma. És la primera vegada que la ciutat de Roma és saquejada des del 390 aC. Després de prendre com a ostatge Aelia Gal·la Placídia (? v 390 – Roma 27.11.450), filla de Teodosi I i germana de l’emperador Honori, el rei visigot Alaric I s’adreça a Calàbria amb la intenció de passar a l’Àfrica, però no pot realitzar la seva idea per la manca dels mitjans adequats.

Edat antiga 23 d'agost
Edat antiga 25 d'agost
Back To Top
Close search
Cercar