skip to Main Content

Edat contemporània 31 de desembre

1789. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Wolfgang Amadeus Mozart havia enllestit la Sonata en re major per a piano, KV 576. A la seva casa del número 255 de la Judenplatz, a Viena (Àustria), on s’havia traslladat a principi d’any, té lloc l’assaig en privat de l’òpera Così fan tute, KV 588, amb l’assistència del fabricant de teixits Johann Michael Puchberg (? 1741 – ? 1822) i del compositor Franz Joseph Haydn.

1792. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. El príncep-bisbe de Basilea, per temor a la Revolució Francesa, ha abandonat el seu castell de Porrentruy (Jura) i els jurassians, que volien abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos, han proclamat la República Rauraciana independent.

1795. FRANÇA. La princesa reial Maria Teresa Carlota de França (Versalles 17.12.1778 – Viena 19.10.1851), filla de Lluís XVI i de Maria Antonieta, que ha obtingut permís per abandonar França, és portada a Viena, on viurà a la cort del seu cosí l’emperador Francesc II.

1795. ÀFRICA OCCIDENTAL. Continua l’exploració del riu Níger pel metge escocès Mungo Park.

1799. FRANÇA. Mor a Saint-Aubin, llogaret d’Habloville (Orne, Baixa Normandia) el filòsof i historiador Jean-François Marmontel. (n. 11.7.1723)

1799. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’editor Joseph Eder ha publicat la Sonata per a piano núm.8 en do menor, opus 13, Patètica, del compositor Ludwig van Beethoven.

1802. ÍNDIA. El peshwa, braman primer ministre, de Poona o Pune (Maharashtra), entrega el seu territori a la Companyia Britànica de les Índies Orientals.

1802. VIRREGNAT DEL PERÚ. El govern de Xile concedeix en arrendament les illes Diego Ramírez i San Ildefonso, situades 80 milles al sud del cap d’Hornos, a Pedro Benavides, el qual és alhora autoritzat per a pescar cap al sud indefinidament. És el primer document oficial en què s’expressa la sobirania de Xile en aquella regió.

1803. CUBA. Neix a Santiago de Cuba el futur poeta José María de Heredia y Campuzano. (=> 21.5.1839)

1805. PORTUGAL. Mor a Lisboa l’escriptor Manuel Maria Barbosa du Bocage. (n. 17.9.1766)

1805. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Frankfurt del Main la futura escriptora francesa Marie-Catherine-Sophie de Flavigny, comtessa d’Agoult (=> 5.3.1876), que utilitzaria el pseudònim de Daniel Stern.

1805. VIRREGNAT DEL PERÚ. El Palacio de la Moneda –futura residència del president de la república de Xile–, dissenyat per l’arquitecte Joaquín Toesca y Ricci, Gioacchino Toesca (Roma 1745 – Santiago de Xile 11.6.1799), ha estat inaugurat solemnement a Santiago de Xile.

1811. ESPANYA. Aquest mes de desembre ha mort a Ceuta el bisbe Bartolomé Antonio Fernández Sobrado. (n. 24.8.1733)

1811. VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA. Es produeix a Guanacaste (Costa Rica) l’únic aixecament contra el règim espanyol que es produiria en terres costa-riquenyes durant la colònia.

1812. PROVÍNCIES UNIDES DEL RIU DE LA PLATA. El general José Rondeau, de l’exèrcit argentí, derrota a la batalla del Cerrito, prop de Montevideo, el capità general de l’exèrcit espanyol del Riu de la Plata, el militar Gaspar de Vigodet i Salla (? 1747 – ? 1834), d’origen francès.

1813. GINEBRA. Una vegada alliberat el país de l’ocupació napoleònica, s’estableix a Ginebra un govern provisional.

1814. ESTATS UNITS. Els federalistes de Nova Anglaterra, reunits aquest mes de desembre en la Convenció d’Hartford, han proposat una esmena a la Constitució per a protegir els drets dels estats.

1815. ESPANYA. El bandoler Joan Serra, dit La Pera, ha estat penjat i esquarterat. El seu cap serà exhibit a Valls i les seves extremitats per diverses poblacions de la comarca perquè serveixin d’escarment públic.

1815. ESPANYA. Neix a Cadis el futur general nord-americà George Gordon Meade, George G. Meade (=> 6.11.1872), fill del ric comerciant estatunidenc Richard Worsam Meade i de Margaret Coats Butler Meade.

1816. CONFEDERACIÓ GERMÀNICA. Malgrat el seu gran èxit, la Simfonia núm.7, en la major, opus 92, de Ludwig van Beethoven, estrenada a Viena el 8 de desembre de 1813, no ha estat publicada fins aquest mes de desembre en una edició plena d’errors, fet que ha provocat una enèrgica protesta del compositor a l’editor.

1818. FRANÇA. Mor a París el violoncel·lista i compositor Jean-Pierre Duport, dit el Vell. (n. 27.11.1741)

1826. GRAN COLÒMBIA. Simón Bolívar es dirigeix a Puerto Cabello (Carabobo) , ciutat del nord de Veneçuela, a la recerca del polític i militar José Antonio Páez.

1830. ESPANYA. Neix a València el futur advocat, historiador i polític Manuel Danvila y Collado. (=> 21.2.1906)

1830. IMPERI OTOMÀ. Neix al Caire el futur kediv o virrei Ismail Paixà (=> 2.3.1895), fill d’Ibrahim Paixà.

1832. ESPANYA. El militar i polític Manuel de Llauder i de Camín (Argentona, el Maresme 3.7.1789 – Madrid 6.3.1851), marquès de la Vall de Ribes, ha estat nomenat capità general de Catalunya.

1833. SARDENYA-PIEMONT. Giuseppe Garibaldi ha estat reclutat per a incorporar-se a l’armada de Sardenya.

1835. ESPANYA. Neix a Arenys de Mar (el Maresme) el futur eclesiàstic jesuïta i historiador Fidel Fita i Colomer. (=> 13.1.1918)

1838. ESPANYA. Neix a Carmona (Sevilla) el futur arqueòleg José Vega Peláez. (=> ?)

1838. FRANÇA. Neix a Marçana, Marsanne (Droma, Roine-Alps), el polític Émile-François Loubet, Émile Loubet (=> 20.12.1929), futur president de la república.

1840. HONDURES. El militar i polític Francisco Ferrera (Cantarranas, San Juan de Flores 29.1.1794 – Chalatenango, El Salvador 10.4.1851) és elegit el primer president constitucional d’Hondures.

1841. CANADÀ. Aquest mes de desembre ha nascut a Nova Brunsvic la futura infermera, soldat i espia Sarah Emma Edmonds (=> 5.9.1898), que seria coneguda pel pseudònim masculí de Franklin Flint Thompson.

1842. COSTA RICA. Apareix a Costa Rica el primer exemplar del periòdic El Mentor Costarricense, òrgan semioficial creat per José María Alfaro i editat per la impremta de l’Estat.

1843. REGNE UNIT. Aquest mes de desembre ha nascut a Boston (Lincolnshire, Anglaterra) el futur assassí convicte William Frederick Horry, Fred Horry. (=> 1.4.1872)

1844. ESPANYA. El periòdic La Verdad, publicat tres dies per setmana a Barcelona després de la reconquista de Barcelona per l’exèrcit, desapareix per a donar lloc, fusionat amb El Imparcial, a la creació d’El Fomento.

1844. ESPANYA. Desapareix a Palma de Mallorca la revista La Fe, religiosa, política i literària, publicada des del mes de gener per l’historiador, escriptor i publicista Josep Maria Quadrado i Nieto.

1844. ESPANYA. Publicació del reial decret per a crear els ferrocarrils d’Espanya.

1844. PORTUGAL. Neix a Lisboa el futur pintor espanyol Ricardo Balaca y Canseco. (=> 1880)

1846. ESPANYA. Neix a Tarragona el futur historiador Emili Morera i Llauradó. (=> 10.2.1918)

1846. PAÏSOS BAIXOS. Neix a Amsterdam (Holanda Septentrional) el futur militant anarquista i antimilitarista Ferdinand Domela Nieuwenhuis. (=> 18.11.1919)

1848. ESTATS PONTIFICIS. Giuseppe Garibaldi ha entrat al servei del govern provisional de Roma i ha establert el seu quarter general en primer lloc a Macerata i després a Rieti.

1849. HAITÍ. Aquest mes de desembre, l’emperador Faustí I s’ha casat amb la seva durant molt temps companya Adélina Lévêque (? v 1795 – ?), filla de Marie Michel Lévêque, un haitià d’herència mestissa.

1851. FRANÇA. Inauguració del primer cable submarí que s’ha estès amb èxit al canal de la Mànega entre Dover (Kent, Anglaterra) i Calais (Bolonès).

1851. CONFEDERACIÓ GERMÀNICA. L’emperador Francesc Josep I aboleix la Constitució d’Àustria.

1853. PARAGUAI. El periòdic El Semanario, d’Asunción, publica per primera vegada la lletra de Paraguayos, república o muerte, himne nacional del Paraguai, redactada per l’escriptor i poeta Francisco Esteban Acuña de Figueroa (Montevideo 3.9.1791 – Montevideo 6.10.1862). L’autor de la música és el compositor Francisco José Debali, Debály Ferenc József (Oltènia, Petita Valàquia, Romania 26.7.1791 – Montevideo 13.1.1859).

1855. ESPANYA. Neix a Madrid el futur picador de toros Manuel Martínez Riesgo, Agujetas. (=> ? 1937)

1855. ITÀLIA. Neix a San Mauro di Romagna (Forlì) el futur poeta Giovanni Pascoli. (=> 6.4.1912)

1856. ESPANYA. Es constitueix la Compañía de los Ferrocarriles Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA) sota els auspicis dels banquers Rothschild, del duc de Morny, propietari de la societat francesa Chemin de Fer du Gran Central, i del malagueny José de Salamanca Mayol, marquès de Salamanca, propietari de la companyia ferroviària Madrid-Albacete-Alacant, els quals han adquirit la línia Madrid-Saragossa.

1857. FRANÇA. Neix a París el futur pintor polonès Wojciech Kossak. (=> 29.7.1942)

1857. CANADÀ. La ciutat d’Ottawa (Ontario) esdevé la capital del Canadà per decret de la reina Victòria d’Anglaterra,

1858. RÚSSIA. (10.12) Neix a Paezeriai (Vilkaviskis, Marijampolé, Lituània) el futur poeta Vincas Kudirka. (=> 16.11 o 4.11.1899)

1859. CONFEDERACIÓ GERMÀNICA. Mor a Praga (Bohèmia) el compositor italià Luigi Ricci. (n. 8.7.1805)

1862. ESPANYA. Primera representació al Gran Teatre del Liceu de Barcelona de l’òpera Simon Bocanegra, del compositor Giuseppe Verdi.

1862. ESTATS UNITS. El president Abraham Lincoln firma un decret pel qual s’admet a la Unió la Virgínia de l’Oest. Virgínia queda així dividida en dos estats.

Guerra de Secessió. Comença a prop de Murfreesboro (Tennessee) la decisiva batalla de Stones River, que es resoldria amb la victòria de les tropes unionistes.

1863. ITÀLIA. Neix a Senigallia (Ancona, les Marques) el futur escriptor Alfredo Panzini. (=> 10.4.1939)

1864. ESPANYA. Mor a València l’escriptor i poeta Josep Bernat i Baldoví (n. 19.3.1809), especialment cèlebre pel seu sainet satíricopornogràfic El Virgo de Vicenteta.

1865. ESPANYA. Aquest mes de desembre ha mort a Madrid el pintor José Gutiérrez de la Vega. (n. 26.12.1791)

1866. BAVIERA. Després de la derrota dels austríacs a la guerra de les Set Setmanes, Chlodwig Karl Viktor, príncep de Hohenlohe-Schillingsfürst (Rotenburg an del Fulda, Hessen-Nassau 31.3.1819 – Bad Ragaz, Sankt Gallen, Suïssa 6.7.1901), ha esdevingut primer ministre de Baviera per recomanació del compositor Richard Wagner.

1868. ESPANYA. Per tal de reactivar l’economia espanyola, s’ha promulgat una llei de bases mineres que afavoreix l’explotació dels jaciments per empreses estrangeres.

1868. ESPANYA. El polític italià Giuseppe Fanelli, que s’havia adherit a la Primera Internacional, va arribar a Espanya el proppassat mes d’octubre. Introduït i acompanyat dels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola, etcètera, aconsegueix constituir els primers grups d’obrers internacionalistes a Madrid i a Barcelona.

1869. FRANÇA. Neix a Le Cateau-Cambrésis (Picardia) el futur pintor Henri-Emile-Benoit Matisse, Henri Matisse. (=>3.11.1954)

1870. CUBA. Blas de Villate y la Hera (Sestao, País Basc 3.2.1824 – Madrid 8.1.1882), segon comte de Valmaseda, nou capità general des del 1867, ha disposat aquest mes de desembre una cruel guerra sense quarter contra els insurrectes cubans.

1872. ESPANYA. S’ha celebrat a Saragossa el Congrés regional de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT).

1872. RÚSSIA. Mor a Tuusula (Finlàndia del Sud, Uusimaa) l’escriptor Alexis Stenvall, Alexis Kivi. (n. 10.10.1834)

1873. ESPANYA. Surt al carrer a Palma de Mallorca (Illes Balears), per darrera vegada, el periòdic republicà El Iris del Pueblo, que es publicava en castellà.

1874. ESPANYA. Després del cop d’estat del general Martínez Campos, es constitueix a Espanya un govern provisional presidit pel polític, historiador i escriptor Antonio Cánovas del Castillo. El polític Francisco Romero Robledo (Antequera, Màlaga 8.3.1838 – Madrid 3.3.1906), és nomenat ministre de governació.

1874. ESPANYA. Surt a Palma de Mallorca, per darrera vegada, la Revista Balear de Literatura, Ciencias y Artes, publicació quinzenal bilingüe.

1876. FRANÇA. Mor a París la futura santa Caterina Labouré. (n. 2.5.1806)

1877. ESPANYA. Neix a Barcelona el futur escriptor i artista Eusebi Güell i López (=> 3.7.1955), vescomte de Güell.

1877. ESPANYA. La revista d’agricultura, indústria, comerç, medicina i viatges El Porvenir de Mallorca, de periodicitat trimensual, ha canviat el seu nom pel d’El Porvenir Balear i es converteix en revista quinzenal de ciències, lletres i arts.

1877. SUÏSSA. Mor exiliat a La Tour de Peilz (Vaud) el pintor realista francès Gustave Courbet. (n. 10.6.1819)

1878. ESPANYA. Neix a Còrdova el militar i polític José Cruz-Conde Fustegueras (=> 31.1.1939), futur alcalde de Còrdova.

1878. JAMAICA. Mor a Kingston el polític i militar mulato haitià Fabre Nicolas Geffrard, Fabre Geffrard, duc de Tabara (n. 23.9.1806). Havia estat president de la república d’Haití entre els anys 1859 i 1867.

1878. URUGUAI. Neix a Salto el futur escriptor i contista Horacio Silvestre Quiroga. (=> 19.2.1937)

1879. ESTATS UNITS. Estrena oficial al Fifth Avenue Teatre de la ciutat de Nova York de The Pirates of Penzance, òpera còmica en dos actes amb música del compositor Arthur Seymour i llibret del dramaturg i humorista W. S. Gilbert.

1879. ESTATS UNITS. Thomas Alva Edison fa a Menlo Park (Nova Jersey) la primera demostració en públic de la làmpada incandescent.

1880. ESPANYA. Ha sortit a Barcelona el primer número del setmanari en castellà El Obrero, òrgan de la Federació de les Tres Classes de Vapor, dirigit pel sabater Josep Pàmias (? – Barcelona 1895).

1880. ESPANYA. Neix a Alella (el Maresme) el futur físic i astrònom Isidre Pòlit i Boixareu. (=> 20.10.1958)

1880. ESPANYA. Per iniciativa del mestre d’obres, escriptor i arqueòleg Bartomeu Ferrà i Perelló (Palma de Mallorca 1843 – Palma de Mallorca 1924), aquest mes s’ha fundat a Palma de Mallorca la Societat Arqueològica Lul·liana, els objectius de la qual són d’honrar la memòria de Ramon Llull i de recollir objectes artístics, especialment els religiosos retirats del culte, per tal d’evitar llur destrucció.

1880. REGNE UNIT. Mor a Brighton (East Sussex, Anglaterra) el filòsof i escriptor polític alemany Arnold Ruge. (n. 13.9.1802)

1880. ESTATS UNITS. Neix a Uniontown (Pennsilvània) el futur militar i polític George Catlett Marshall, George Marshall, 50è secretari d’estat dels Estats Units. (=> 16.10.1959)

1881. ESPANYA. Neix a Santa Coloma de Farners (la Selva) el futur astrònom i religiós jesuïta Luis Rodés Campdera. (=> 7.6.1939)

1881. PAÏSOS BAIXOS. Neix a Smilde (Midden-Drenthe) el futur escriptor, poeta i jurista jueu Jacob Isräel de Haan. (=> 30.6.1924)

1881. ALEMANYA. Neix a Zwickau (Saxònia) el futur pintor expressionista i grafista Max Hermann Pechstein. Max Pechstein. (=> 29.6.1955)

1882. FRANÇA. Mor a Ville d’Abray, prop de París, el polític Léon Michel Gambetta (n. 2.4.1838), un dels més destacats líders del radicalisme i de la república laica.

1883. ESPANYA. Neix a Palamós (el Baix Empordà) el futur sindicalista i periodista polític Eusebi Carbó i Carbó, Eusebi C. Carbó. (=> 16.1.1958)

1883. ESPANYA. Ha aparegut per darrera vegada la Revista de Valencia, publicació mensual redactada en castellà amb col·laboracions en català.

1884. ESPANYA. Per reial ordre s’ha inclòs un servei aerostàtic militar entre les obligacions pròpies de la quarta companyia del batalló de Telègrafs, que fins ara només es dedicava a la telegrafia òptica.

1884. CANADÀ. Neix a Woodbridge (Ontario) la futura empresària estatunidenca de la indústria cosmètica Florencia Nightingale Graham, Elizabeth Arden. (=> 19.10.1966)

1885. ÍNDIA. S’ha celebrat la primera reunió del Indian National Congress (Congrés Nacional Indi), recentment fundat i que propugna la independència de l’Índia.

1887. COLÒMBIA. El govern de Colòmbia signa un concordat amb l’Església Catòlica, conveni que revela la nova orientació conservadora del país. El liberalisme i el federalisme s’abandonen lentament i al mateix temps s’augmenten els poders presidencials.

1888. ALEMANYA. Mor a Frankfurt del Main (Hessen) el rabí Samson Raphael Hirsch (n. 20.6.1808), fundador de l’escola de judaisme ortodox Torah im Derech Eretz.

1889. ESPANYA. Mor a Barcelona el noble català Lluís Desvalls i Font de Sant-Maurín (n. ?), remarcable personalitat ciutadana.

1889. ESPANYA. Neix a Ataun (Guipúscoa) el futur eclesiàstic, etnòleg i assagista José Miguel de Barandiarán Ayerbe. (=> 20.12.1991)

1889. SUÏSSA. Neix a Cossonay (Vaud) el futur polític Marcel Pilet-Golaz (=> 11.4.1958), del Partit Radical Demòcrata (PRD), 51è conseller federal de la Confederació Helvètica.

1889. FRANÇA. Aquest mes de desembre ha mort a París el poeta, cantant i actor Maurice Mac-Nab. (n. 4.1.1856)

1895. ESPANYA. Amb la sortida a Girona del número d’aquest mes de la Revista de Gerona –nom que des de l’any 1878 portava la Revista de Literatura, Ciencias y Artes–, finalitza la seva publicació, iniciada el mes de setembre del 1876.

1895. ARGENTINA. Aquest mes de desembre ha mort a Paso de los Libres (Corrientes) el militar i polític Santiago Baibiene (desembre 1895), 25è governador de la província de Corrientes.

1897. ESPANYA. Aquest mes de desembre ha mort a Barcelona el pintor empordanès Benet Mercadé i Fàbrega. (n. 6.5.1821)

1897. RÚSSIA. Neix a Lipno (Janowa, Polònia) la futura actriu cinematogràfica estatunidenca Barbara Apolonia Chalupiec, que seria coneguda pel pseudònim de Pola Negri. (=> 1.8.1987)

1898. ESPANYA. Aquest mes de desembre ha sortit a Barcelona, per darrera vegada, la revista modernista Luz, redactada en castellà. Fundada com a publicació quinzenal, des del proppassat mes d’octubre apareixia setmanalment.

1898. CUBA. Apareix l’últim número del periòdic Patria, fundat a Nova York pel cap independentista cubà José Julián Martí y Pérez, José Martí.

1899. MÈXIC. Neix a Santiago Papasquiaro (Durango) el futur violinista, compositor i director d’orquestra Silvestre Revueltas Sánchez, Silvestre Revueltas (=> 5.10.1940)

1900. ESPANYA. El cens de la població espanyola és de 18.616.630 habitants.

1900. ESPANYA. Mor en la pobresa a Sevilla, on s’havia exiliat, l’advocat advocat i polític José María Plácido Caamaño y Gómez Cornejo (n. 5.10.1837), que havia estat el 28è president d’Equador.

1900. ESTATS UNITS. Mor a Nova York, en un accident de tràfic, el sacerdot episcopal Hannibal Williston Goodwin (n. 21.4.1822), inventor de la pel·lícula fotogràfica de cel·luloide.

Edat contemporània 30 de desembre
Back To Top
Close search
Cercar