skip to Main Content
  • ALEMANYA

    Períodes successius

    novembre 1918. REPÚBLICA DE WEIMAR. Règim republicà sorgit de l’assemblea de Weimar (6.2.1919 – 21.5.1920), que patiria una gran inestabilitat política (19 governs)

    1919. Insurrecció espartaquista

    1920. Cop d’estat de l’extrema dreta de Kapp-Luttwitz

    1923. Cop d’estat de l’extrema dreta de Hitler-Ludendorff

    1929. Crisi econòmica mundial

    gener 1933. Radicalització del país i ascens de Hitler al poder. Fi de la república.

    Estats o lands d'Alemanya

    Baden-Wurttemberg | Baixa Saxònia | Baviera | Berlín | Brandenburg | Bremen | Hamburg | Hessen | Mecklemburg-Pomerània Occidental | Renània-Palatinat | Rin del Nord - Westfàlia | Saarland | Saxònia | Saxònia-Anhalt (land creat l’any 1945 a la República Democràtica Alemanya) | Slesvig-Holstein | Turíngia

    Baden-Wurttemberg es divideix en quatre districtes urbans o bezirks:

    Stuttgart

    Karlsruhe

    Friburg de Brisgòvia

    Tübingen

    Berlín

    1701-1918 capital de Prússia

    1871-1918 capital de l’Imperi Alemany

    1919-1933 capital de la República de Weimar

    1933-1945 capital del Tercer Reich

    Baviera es divideix en set districtes urbans o bezirks:

    Francònia Central,

    Suàbia,

    Alta Francònia,

    Baixa Baviera,

    Alta Baviera,

    Alt Palatinat i

    Baixa Francònia.

    Hamburg era un estat independent de la Confederació Germànica (1815-66), a Confederació de l’Alemanya del Nord (1866-71), l’Imperi Alemany (1871-1918) i durant el període de la República de Weimar (1919-33).

    Renània-Palatinat es divideix en els següents districtes urbans o bezirks:

    Frankenthal,

    Kaiserslautern,

    Coblença,

    Landau,

    Ludwigshafen,

    Magúncia –va ser ocupat pels francesos des del 1918 al 1930–,

    Neustadt an der Weinstraße,

    Pirmasens,

    Espira,

    Trèveris,

    Worms i

    Zweibrücken.

    L’any 1946 la Renània alemanya s’incorpora a la república Federal Alemanya i forma els länder de Rin del Nord-Westfàlia i de Renània-Palatinat.

    L'estat federal de Rin del Nord-Westfalia es compon en tres parts principals:

    Renània del Nord (la part nord de Renània), Westfàlia i Lippe, la part que posteriorment va ser afegida (des de 1947).

    Existeixen diferents espais naturals i soci-culturals que influeixen en les diferents regions, i són les següents:

    •Renania

    Bergisches Land

    Eifel

    ◦Region Aachen

    ◦Niederrhein

    ◦Rheinschiene

    ◦Region Köln/Bonn

    •Westfalia

    ◦Münsterland

    ◦Minden-Ravensberg

    ◦Hochstift Paderborn

    ◦Sauerland

    ◦Siegerland

    •Lippe

    ◦Lipper Land

    Ciutats:

    Königsberg (Brandenburg-Prússia), fundada per Ottokar, rei de Bohèmia, el 1255, ocupada pels russos entre els anys 1757 i 1762, l’any 1946, després de la Segona Guerra Mundial, passa a la Unió Soviètica i es converteix en Kaliningrad.

    1950 Es crea el land Baden-Württemberg de la República Federal Alemanya, que agrupa

    Baden, Württemberg i Hohenzollern.


    ALSÀCIA

    Regió de l’extrem NE de França, que comprèn els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin (8 280 km2; 1 689 707 h [est 1995]). La capital és Estrasburg, ciutat que és la seu del consell d’Europa. És una plana allargada d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa. Protegida de les influències oceàniques pels Vosges, el clima és continental. El paisatge agrícola és molt dividit: la policultura intensiva dels cereals és tradicional; l’ordi i el llúpol alimenten la indústria cervesera. Als turons subvosgians del S, la vinya produeix vins blancs secs molt anomenats. Prop de Mülhausen hi ha l’únic jaciment de potassa de França. La indústria és força diversificada. La xarxa urbana gira a l’entorn d’Estrasburg al N i de Mülhausen al S. El que dóna unitat a Alsàcia és la població, que conserva vives les tradicions, la religió (catòlica o protestant) i parla un dialecte germànic, variant de l’alamànic i dit alsacià. La gran majoria dels alsacians són de llengua materna germànica. La llengua de cultura d’aquests parlars és l’alemany literari, el qual, però, no és conegut activament més que per la generació que assolí l’ensenyament de l’època anterior al 1918. La resta de la població el coneix passivament per mitjà de l’ús escrit. El 80% de la població és trilingüe (dialecte, alemany i francès).

    Conquerit per Cèsar (58 aC), aquest país, poblat aleshores pels celtes mediomàtrics, pertanyé a la província romana de Germània Superior.

    Quan es disgregà l’imperi, Alsàcia fou incorporada al regne d’Austràsia i esdevingué un dels nuclis principals del ducat d’Alamània (s VI). Suprimit aquest, una part seva constituí el ducat d’Alsàcia.

    Els seus ducs regnaren fins el 731, quan Carles Martell el suprimí i nomenà dos comtes: un a l’Alta Alsàcia (Sundgau) i l’altre a la Baixa Alsàcia (Nordgau).

    Dissolt l’Imperi Carolingi, Alsàcia fou una part constitutiva de Lotaríngia (843), i posteriorment de Germània (870).

    L’Alta Alsàcia fou regida des del 1186 pels Habsburg. La Baixa Alsàcia fou governada per diferents famílies fins el 1358, que fou venuda als bisbes d’Estrasburg. Fou un dels centres de l’humanisme, així com de la Reforma i la Contrareforma als ss XVI i XVII.

    L’any 1648, Lluís XIV annexionà els dominis alsacians de la casa d’Habsburg, i obtingué certs drets jurisdiccionals sobre les 10 ciutats imperials d’Alsàcia.

    El tractat de Nimega (1679) i el de Rijswijk confirmaren la sobirania francesa sobre la regió, completada per l’adquisició d’Estrasburg el 1681.

    Contra la voluntat dels propis habitants, França es veié obligada a cedir Alsàcia, tret de Belfort, a l’imperi alemany novament constituït (1871).

    Després de la Primera Guerra Mundial (1914-18) tornà a França. Tornà a ésser integrada a Alemanya entre 1940 i 1944.


    AQUISGRÀ = AIX-LA-CHAPELLE = AACHEN


    ARÀBIA SAUDITA

    L’estat saudita neix vers l’any 1750 a la península Aràbiga.

    8.1.1926. Abd-al-Aziz ibn Saüd esdevé rei del Hijaz.

    29.1.1927. Abd-al-Aziz ibn Saüd, soldà de Najd, esdevé rei de Najd.

    20.5.1927. Mitjançant la firma del tractat de Jedda, el Regne Unit, després de 12 anys de virtual protectorat, reconeix la independència del regne d’Abd-al-Aziz ibn Saüd, conegut com el regne de Najd i del Hijaz.

    23.9.1932. Les regions del Hijaz i de Najd són unificades com a Regne de l’Aràbia Saudita.


    ARGENTINA

    1810. A partir del 25.5.1810 el Virregnat del Riu de la Plata es denomina Províncies Unides del Riu de la Plata.

    1826. El congrés elegeix Bernardo Rivadavia com a president de la República Argentina. A partir d’aquest moment el país deixa de denominar-se Províncies Unides del Riu de la Plata.


    ÀUSTRIA

    1493 – 14.8.1806. Sacre Imperi Romanogermànic

    14.8.1806. Emperador Francesc II esdevé Francesc I d’Àustria.

    Àustria-Hongria

    març 1867 / novembre 1918


    AVINYÓ (Provença)

    Estats Pontificis. Residència dels papes entre els anys 1309 i 1377 i propietat papal fins l’any 1791, quan va ser incorporada a França durant la Revolució francesa.


    BANGLA DESH

    1947. L’Índia independent es divideix en dos països: Pakistan, predominantment musulmà, i l’Índia, hinduista. Bengala, situada entre ambdós països, queda dividida en dues parts: una part oriental anomenada Pakistan Oriental, que corresponen a l'actual Bangla Desh, i una part occidental, a l'estat indi de Bengala Occidental.

    16.12.1971. Bangla Desh, Bangladesh, Bangladeix o Bengala Oriental, aconsegueix la independència de Pakistan.


    BÈLGICA

    1.1.1787. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Els Països Baixos Austríacs esdevenen una província de l’Imperi.

    11.1.1790 – ?-12-1790 . SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Efímers Estats Units de Bèlgica.

    19.4.1839. PAÏSOS BAIXOS. Bèlgica i Holanda es converteixen en reialmes separats.


    BIZANTÍ, IMPERI

    Des de 395 a 1453.

    Abans, 364 a 395, Roma, Imperi d’Orient.

    Fins a 364, Roma.


    BORGONYA

    Independent entre els anys 880 i 1482

    880. Ricard I de Borgonya

    ....

    1482. Maria de Borgonya


    BRUSSEL·LES

    La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, però no adquirí veritable importància fins que, al segle XI, els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia, al segle XII es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà a la Hansa.

    La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I de Brabant.

    Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins el 1795.

    Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos.

    També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola.

    Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830.

    També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra.


    BULGÀRIA

    Primer Imperi Búlgar 632 a 1018

    Segon Imperi Búlgar 1185 a 1422

    864 .El príncep Borís I es converteix al cristianisme bizantí, és batejat juntament amb la seva cort i imposa aquesta religió al seu poble.

    1396. Bulgària és annexionada a l’Imperi Otomà, i ho seria fins al 1870.

    22.9.1908. L’Imperi Otomà reconeix la independència de Bulgària.


    BURUNDI

    1.7.1962. Burundi assoleix la independència de Bèlgica i Mwambutsa IV és proclamat rei.


    CALIFATS Succesors de Mahoma

    CALIFAT D’ORIENT. 660-749 Omeies de Damasc

    CALIFAT D’ORIENT. 750-1258 Abbasides de Bagdad

    EMIRAT INDEP.DE CÒRDOVA. 756-929 Omeies de Còrdova

    CALIFAT DE CÒRDOVA. 929-1031 Omeies de Còrdova

    ALMORÀVITS. 1056-1147

    ALMOHADES. 1147-1269

    CALIFAT FATIMITA. 909-1171 Fatimites de Egipte, Ifriquiya

    CALIFAT OTOMÀ. 1517-1924


    CANADÀ

    La Llei Constitucional aprovada a Londres el 10 de juny de 1791 dóna al Canadà la seva primera constitució parlamentària.


    CAROLINGI, IMPERI

    Dinastia francesa, successora dels merovingis.

    -Pepí d’Heristal (640-714). L’any 751 esdevé rei dels francs.

    -Carles Martell

    -Pepí el Breu (715-768)

    -Carlemany (742-815)

    Mapa pàg. 1010 Geografia Universal Gallach vol.3, des del 714 al 814

    L’any 843, els tres néts de Carlemany divideixen l’imperi carolingi en Francia occidentalis, Francia orientalis i Lotaríngia.

    Dinastia extingida el 911 a Germània i el 987 a França.


    CATALUNYA

    REGNE VISITÒTIC. 415. Ataülf

    AL-ÀNDALUS. 712. Ocupació pels sarraïns

    IMPERI CAROLINGI. Marca Hispànica. 785. Lluís el Piadós, rei carolingi

    IMPERI CAROLINGI. Comtat de Barcelona. 878. Guifré el Pelós, comte vasall

    COMTAT DE BARCELONA. 992. Ramón Borrell, comte sobirà

    CATALUNYA. 1131. Ramón Berenguer IV

    CORONA D’ARAGÓ. 1162. Alfons I el Cast, fill de Ramón Berenguer IV i de Peronella d’Aragó

    MONARQUIA HISPÀNICA (Confederació corones hispàniques). 1516. Carles I. Casa d’Àustria

    ESPANYA (Estat unitari). 1707 Felip V. Casa de Borbó


    ALEMANYA

    Períodes successius

    novembre 1918. REPÚBLICA DE WEIMAR. Règim republicà sorgit de l’assemblea de Weimar (6.2.1919 – 21.5.1920), que patiria una gran inestabilitat política (19 governs)

    1919. Insurrecció espartaquista

    1920. Cop d’estat de l’extrema dreta de Kapp-Luttwitz

    1923. Cop d’estat de l’extrema dreta de Hitler-Ludendorff

    1929. Crisi econòmica mundial

    gener 1933. Radicalització del país i ascens de Hitler al poder. Fi de la república.

    Estats o lands d'Alemanya

    Baden-Wurttemberg | Baixa Saxònia | Baviera | Berlín | Brandenburg | Bremen | Hamburg | Hessen | Mecklemburg-Pomerània Occidental | Renània-Palatinat | Rin del Nord - Westfàlia | Saarland | Saxònia | Saxònia-Anhalt (land creat l’any 1945 a la República Democràtica Alemanya) | Slesvig-Holstein | Turíngia

    Baden-Wurttemberg es divideix en quatre districtes urbans o bezirks:

    Stuttgart

    Karlsruhe

    Friburg de Brisgòvia

    Tübingen

    Berlín

    1701-1918 capital de Prússia

    1871-1918 capital de l’Imperi Alemany

    1919-1933 capital de la República de Weimar

    1933-1945 capital del Tercer Reich

    Baviera es divideix en set districtes urbans o bezirks:

    Francònia Central,

    Suàbia,

    Alta Francònia,

    Baixa Baviera,

    Alta Baviera,

    Alt Palatinat i

    Baixa Francònia.

    Hamburg era un estat independent de la Confederació Germànica (1815-66), a Confederació de l’Alemanya del Nord (1866-71), l’Imperi Alemany (1871-1918) i durant el període de la República de Weimar (1919-33).

    Renània-Palatinat es divideix en els següents districtes urbans o bezirks:

    Frankenthal,

    Kaiserslautern,

    Coblença,

    Landau,

    Ludwigshafen,

    Magúncia –va ser ocupat pels francesos des del 1918 al 1930–,

    Neustadt an der Weinstraße,

    Pirmasens,

    Espira,

    Trèveris,

    Worms i

    Zweibrücken.

    L’any 1946 la Renània alemanya s’incorpora a la república Federal Alemanya i forma els länder de Rin del Nord-Westfàlia i de Renània-Palatinat.

    L'estat federal de Rin del Nord-Westfalia es compon en tres parts principals:

    Renània del Nord (la part nord de Renània), Westfàlia i Lippe, la part que posteriorment va ser afegida (des de 1947).

    Existeixen diferents espais naturals i soci-culturals que influeixen en les diferents regions, i són les següents:

    •Renania

    Bergisches Land

    Eifel

    ◦Region Aachen

    ◦Niederrhein

    ◦Rheinschiene

    ◦Region Köln/Bonn

    •Westfalia

    ◦Münsterland

    ◦Minden-Ravensberg

    ◦Hochstift Paderborn

    ◦Sauerland

    ◦Siegerland

    •Lippe

    ◦Lipper Land

    Ciutats:

    Königsberg (Brandenburg-Prússia), fundada per Ottokar, rei de Bohèmia, el 1255, ocupada pels russos entre els anys 1757 i 1762, l’any 1946, després de la Segona Guerra Mundial, passa a la Unió Soviètica i es converteix en Kaliningrad.

    1950 Es crea el land Baden-Württemberg de la República Federal Alemanya, que agrupa

    Baden, Württemberg i Hohenzollern.


    ALSÀCIA

    Regió de l’extrem NE de França, que comprèn els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin (8 280 km2; 1 689 707 h [est 1995]). La capital és Estrasburg, ciutat que és la seu del consell d’Europa. És una plana allargada d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa. Protegida de les influències oceàniques pels Vosges, el clima és continental. El paisatge agrícola és molt dividit: la policultura intensiva dels cereals és tradicional; l’ordi i el llúpol alimenten la indústria cervesera. Als turons subvosgians del S, la vinya produeix vins blancs secs molt anomenats. Prop de Mülhausen hi ha l’únic jaciment de potassa de França. La indústria és força diversificada. La xarxa urbana gira a l’entorn d’Estrasburg al N i de Mülhausen al S. El que dóna unitat a Alsàcia és la població, que conserva vives les tradicions, la religió (catòlica o protestant) i parla un dialecte germànic, variant de l’alamànic i dit alsacià. La gran majoria dels alsacians són de llengua materna germànica. La llengua de cultura d’aquests parlars és l’alemany literari, el qual, però, no és conegut activament més que per la generació que assolí l’ensenyament de l’època anterior al 1918. La resta de la població el coneix passivament per mitjà de l’ús escrit. El 80% de la població és trilingüe (dialecte, alemany i francès).

    Conquerit per Cèsar (58 aC), aquest país, poblat aleshores pels celtes mediomàtrics, pertanyé a la província romana de Germània Superior.

    Quan es disgregà l’imperi, Alsàcia fou incorporada al regne d’Austràsia i esdevingué un dels nuclis principals del ducat d’Alamània (s VI). Suprimit aquest, una part seva constituí el ducat d’Alsàcia.

    Els seus ducs regnaren fins el 731, quan Carles Martell el suprimí i nomenà dos comtes: un a l’Alta Alsàcia (Sundgau) i l’altre a la Baixa Alsàcia (Nordgau).

    Dissolt l’Imperi Carolingi, Alsàcia fou una part constitutiva de Lotaríngia (843), i posteriorment de Germània (870).

    L’Alta Alsàcia fou regida des del 1186 pels Habsburg. La Baixa Alsàcia fou governada per diferents famílies fins el 1358, que fou venuda als bisbes d’Estrasburg. Fou un dels centres de l’humanisme, així com de la Reforma i la Contrareforma als ss XVI i XVII.

    L’any 1648, Lluís XIV annexionà els dominis alsacians de la casa d’Habsburg, i obtingué certs drets jurisdiccionals sobre les 10 ciutats imperials d’Alsàcia.

    El tractat de Nimega (1679) i el de Rijswijk confirmaren la sobirania francesa sobre la regió, completada per l’adquisició d’Estrasburg el 1681.

    Contra la voluntat dels propis habitants, França es veié obligada a cedir Alsàcia, tret de Belfort, a l’imperi alemany novament constituït (1871).

    Després de la Primera Guerra Mundial (1914-18) tornà a França. Tornà a ésser integrada a Alemanya entre 1940 i 1944.


    AQUISGRÀ = AIX-LA-CHAPELLE = AACHEN


    ARÀBIA SAUDITA

    L’estat saudita neix vers l’any 1750 a la península Aràbiga.

    8.1.1926. Abd-al-Aziz ibn Saüd esdevé rei del Hijaz.

    29.1.1927. Abd-al-Aziz ibn Saüd, soldà de Najd, esdevé rei de Najd.

    20.5.1927. Mitjançant la firma del tractat de Jedda, el Regne Unit, després de 12 anys de virtual protectorat, reconeix la independència del regne d’Abd-al-Aziz ibn Saüd, conegut com el regne de Najd i del Hijaz.

    23.9.1932. Les regions del Hijaz i de Najd són unificades com a Regne de l’Aràbia Saudita.


    ARGENTINA

    1810. A partir del 25.5.1810 el Virregnat del Riu de la Plata es denomina Províncies Unides del Riu de la Plata.

    1826. El congrés elegeix Bernardo Rivadavia com a president de la República Argentina. A partir d’aquest moment el país deixa de denominar-se Províncies Unides del Riu de la Plata.


    ÀUSTRIA

    1493 – 14.8.1806. Sacre Imperi Romanogermànic

    14.8.1806. Emperador Francesc II esdevé Francesc I d’Àustria.

    Àustria-Hongria

    març 1867 / novembre 1918


    AVINYÓ (Provença)

    Estats Pontificis. Residència dels papes entre els anys 1309 i 1377 i propietat papal fins l’any 1791, quan va ser incorporada a França durant la Revolució francesa.


    BANGLA DESH

    1947. L’Índia independent es divideix en dos països: Pakistan, predominantment musulmà, i l’Índia, hinduista. Bengala, situada entre ambdós països, queda dividida en dues parts: una part oriental anomenada Pakistan Oriental, que corresponen a l'actual Bangla Desh, i una part occidental, a l'estat indi de Bengala Occidental.

    16.12.1971. Bangla Desh, Bangladesh, Bangladeix o Bengala Oriental, aconsegueix la independència de Pakistan.


    BÈLGICA

    1.1.1787. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Els Països Baixos Austríacs esdevenen una província de l’Imperi.

    11.1.1790 – ?-12-1790 . SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Efímers Estats Units de Bèlgica.

    19.4.1839. PAÏSOS BAIXOS. Bèlgica i Holanda es converteixen en reialmes separats.


    BIZANTÍ, IMPERI

    Des de 395 a 1453.

    Abans, 364 a 395, Roma, Imperi d’Orient.

    Fins a 364, Roma.


    BORGONYA

    Independent entre els anys 880 i 1482

    880. Ricard I de Borgonya

    ....

    1482. Maria de Borgonya


    BRUSSEL·LES

    La ciutat ja era coneguda des del final del segle VII, però no adquirí veritable importància fins que, al segle XI, els comtes de Lovaina en feren llur residència. Per la seva situació a la ruta Bruges-Colònia, al segle XII es convertí en un gran centre comercial, de manera que en el segle XIII ingressà a la Hansa.

    La ciutat obtingué el 1229 una carta d'autonomia del duc de Brabant Enric I de Brabant.

    Una sèrie de revoltes de menestrals obligaren a modificar la carta el 1425; la nova carta, que precisava els poders del patriciat i de les corporacions, estigué en vigor fins el 1795.

    Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos.

    També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola.

    Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830.

    També fou ocupada per les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra.


    BULGÀRIA

    Primer Imperi Búlgar 632 a 1018

    Segon Imperi Búlgar 1185 a 1422

    864 .El príncep Borís I es converteix al cristianisme bizantí, és batejat juntament amb la seva cort i imposa aquesta religió al seu poble.

    1396. Bulgària és annexionada a l’Imperi Otomà, i ho seria fins al 1870.

    22.9.1908. L’Imperi Otomà reconeix la independència de Bulgària.


    BURUNDI

    1.7.1962. Burundi assoleix la independència de Bèlgica i Mwambutsa IV és proclamat rei.


    CALIFATS Succesors de Mahoma

    CALIFAT D’ORIENT. 660-749 Omeies de Damasc

    CALIFAT D’ORIENT. 750-1258 Abbasides de Bagdad

    EMIRAT INDEP.DE CÒRDOVA. 756-929 Omeies de Còrdova

    CALIFAT DE CÒRDOVA. 929-1031 Omeies de Còrdova

    ALMORÀVITS. 1056-1147

    ALMOHADES. 1147-1269

    CALIFAT FATIMITA. 909-1171 Fatimites de Egipte, Ifriquiya

    CALIFAT OTOMÀ. 1517-1924


    CANADÀ

    La Llei Constitucional aprovada a Londres el 10 de juny de 1791 dóna al Canadà la seva primera constitució parlamentària.


    CAROLINGI, IMPERI

    Dinastia francesa, successora dels merovingis.

    -Pepí d’Heristal (640-714). L’any 751 esdevé rei dels francs.

    -Carles Martell

    -Pepí el Breu (715-768)

    -Carlemany (742-815)

    Mapa pàg. 1010 Geografia Universal Gallach vol.3, des del 714 al 814

    L’any 843, els tres néts de Carlemany divideixen l’imperi carolingi en Francia occidentalis, Francia orientalis i Lotaríngia.

    Dinastia extingida el 911 a Germània i el 987 a França.


    CATALUNYA

    REGNE VISITÒTIC. 415. Ataülf

    AL-ÀNDALUS. 712. Ocupació pels sarraïns

    IMPERI CAROLINGI. Marca Hispànica. 785. Lluís el Piadós, rei carolingi

    IMPERI CAROLINGI. Comtat de Barcelona. 878. Guifré el Pelós, comte vasall

    COMTAT DE BARCELONA. 992. Ramón Borrell, comte sobirà

    CATALUNYA. 1131. Ramón Berenguer IV

    CORONA D’ARAGÓ. 1162. Alfons I el Cast, fill de Ramón Berenguer IV i de Peronella d’Aragó

    MONARQUIA HISPÀNICA (Confederació corones hispàniques). 1516. Carles I. Casa d’Àustria

    ESPANYA (Estat unitari). 1707 Felip V. Casa de Borbó


  • COLÒMBIA

    1718. VIRREGNAT DE LA NOVA GRANADA. És creat el virregnat, independent del Virregnat del Perú. En formen part: Colòmbia, Equador, Veneçuela, Panamà, i una part de Perú i una altra de Brasil.

    1723. És suspès el Virregnat de la Nova Granada.

    1739. El 20 d’agost és restaurat el virregnat.

    1811. 11 de novembre. Acta de la FEDERACIÓ DE LES PROVÍNCIES UNIDES DE NOVA GRANADA.

    1819. REPÚBLICA DE LA GRAN COLÒMBIA Constituïda al Congrés d’Angostura. Simón Bolívar, n’és el president, i està formada per: Veneçuela, que se’n separa el 1829; Equador que se’n separa el 1830 i Nova Granada, sola des del 1831.

    1830/1853. REPÚBLICA DE NOVA GRANADA

    1863. 3 de febrer. Creació a Nova Granada dels ESTATS UNITS DE COLÒMBIA.

    1886. 4 d’agost. Constitució de l’actual REPÚBLICA DE COLÒMBIA.

    1903. 3 de novembre. Panamà se separa de Colòmbia.


    CONFEDERACIÓ HELVÈTICA

    1 d’agost 1291. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. Els tres cantons muntanyesos d’Uri, Schwyz i Unterwalden signen un pacte d’ajuda mútua ofensiva i defensiva i es neguen a reconèixer cap autoritat aliena als naturals del país.

    12 d’abril 1798. REPÚBLICA HELVÈTICA. Napoleó converteix la Confederació en República Helvètica.

    15 d’abril 1798. Ginebra és unida a França.

    19 febrer 1803. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. És abolida la República Helvètica.

    12 setemb. 1814. Ginebra s’adhereix a la Confederació Helvètica.

    1848. SUÏSSA esdevé un estat federat.


    CONGO BELGA, ZAIRE, REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

    Congo Belga fins al 27.10.1971

    Zaire del 27.10.1971 al 17.5.1997

    República Democràtica del Congo a partir del 17.5.1997


    CONSTANTINOBLE, IMPERI LLATÍ DE

    Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada. En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut. Fou organitzat segons el sistema feudal i dins d’ell quedaren inclosos el regne de Tessalònica o la república de Venècia, que restà en posició dominant i prengué el control de la vida econòmica. L’imperi llatí de Constantinoble, però, mancà de les condicions necessàries per a la seva consolidació, no disposà de recursos econòmics propis i desdenyà d’atreure’s la població autòctona. Enfront de l’imperi llatí s’alçaren tres potències que aspiraven a subjugar-lo: els imperis de Nicea i Tessalònica, continuadors del bizantí, i el regne de Bulgària. Balduí I penetrà a l’Àsia Menor, però fou derrotat i empresonat pel tsar búlgar a la batalla d’Adrianòpolis (1205). Assumí la regència el seu germà Enric I, coronat el 1206, el qual alliberà Tràcia dels búlgars (1208) i restablí l’autoritat imperial al regne de Tessalònica. El succeí el seu cunyat Pierre de Courtenay i a aquest el seu fill Robert I, el qual patí una derrota decisiva a Poimanon (1225). El tractat subsegüent desposseí l’imperi llatí de gairebé tot el territori de l’Àsia Menor. Mentrestant, Teodor Àngel s’apoderà de Tessalònica (1222) i establí l’imperi homònim. Tanmateix, fou Nicea, que anava engrandint-se progressivament, l’enemic definitiu. Joan III Ducas Vatatzes ocupà Gal·lípoli i s’annexionà l’imperi de Tessalònica, envaí Tràcia meridional i reconquerí gairebé tot Asia. El seu successor Miquel VIII Paleòleg, s’apoderà de Constantinoble el 25 de juliol de 1261, on fou de nou coronat emperador. Constantinoble esdevingué un altre cop la capital de l’imperi Bizantí.

    Des del 28 de març de 1930 la ciutat de Constantinoble canvia oficialment el seu nom pel d’Istanbul.


    COREA

    Fins l’any 1945 només Corea. Després es divideix entre Corea del Nord i Corea del Sud.


    CROADES

    Primera croada

    La primera croada va ser una verdadera expedició militar, organitzada per alguns grans feudataris d’occident, cadascun dels quals es va dirigir independentment amb les seves tropes a Constantinoble, on es van reunir el mes de maig de 1097. Després d’una sèrie de victòries (presa de Nicea, maig del 1097; batalla de Dorilea, juliol del 1097; conquista de Antioquia, juny del 1098), l’expedició va finalitzar amb la conquista de Jerusalem, el govern de la qual es va confiar a Jofre de Bouillon, el qual va rebre el títol de advocat del Sant Sepulcre.

    Segona croada

    Predicada per San Bernat de Claravall, va tenir lloc entre els anys 1145 i 1149 i va finalitzar sota la direcció dels reis Conrad III de Alemanya i Lluís VII de França a l’inútil setge de Damasc.

    Tercera croada

    Originada per la caiguda de Jerusalem a mans de Saladí (any 1187). Hi van participar l’emperador Frederic I, Felip II August i Ricard Cor de Lleó. Va concloure l’any 1192 amb la firma d’un tractat entre Saladí i Ricard Cor de Lleó, en el qual Jerusalem queda va en poder de los musulmanes i el regne cristià establia la seva capital a Acre.

    Quarta croada

    Dirigida entre els anys 1202 i 1204 per un grup de feudataris francesos, flamencs i italians. La necessitat de noliejar les naus precises i la manca de recursos per a fer-ho, van obligar els croats a posar les seves forces al servei de Venècia. El dux Enrico Dandolo se’n va servir per a conquistar Zara i després fer-se amb el poder a l’imperi Bizantí. D’aquesta manera va néixer l’Imperi Llatí de Constantinoble.

    Cinquena croada

    Va tenir lloc l’any 1217 sota la direcció d’Andreu II d’Hongria i del regent del regne d’Acre, Joan de Brienne. Els croats es van llançar sobre Damiata. La seva conquesta, però, no va tenir cap repercussió, perquè l’haurien d’abandonar l’any 1221.

    Sisena croada

    Guiada por Frederic II entre els anys 1228 i 1229, va permetre la entrada als cristians pacíficament a Jerusalem, gràcies a un tractat amb el soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil. La croada, però, no va obtenir efectes durables, perquè l’any 1244 la Ciutat Santa va ser assaltada i conquistada per tribus turques.

    Setena croada

    Va durar des del 1248 fins el 1254. Es va iniciar amb la conquista de Damiata, però el mateix rei Lluís IX El Sant, que va ser fet presoner quan reorganitzava les tropes cristianes i va topar amb la resistència dels franco-siris que lluitaven entre ells, va haver de tornar a França.

    Vuitena croada

    Conduïda també per Lluís IX l’any 1270, va concloure amb una desviació a Tunísia, determinada pels interessos de Carles d’Anjou.


    DUES SICÍLIES, REGNE DE LES, NÀPOLS I SICÍLIA

    1130. L’antipapa Anaclet II crea el regne de Sicília per a Roger II. Comprèn l’illa de Sicília, la Calàbria, la Pulla i la Campània (Nàpols).

    1139. Nàpols passa al regne de Sicília.

    1198. Nàpols passa a la Sacre Imperi.

    1442. Alfons el Magnànim conquista el regne de Nàpols.

    Dues Sicílies, Regne de les

    26.2.1443 Alfons el Magnànim crea el Regne de les Dues Sicílies.

    27.6.1458 Desapareix el regne. En morir el rei Alfons el Magnànim al castell de l’Ou, el seu fill natural Ferran obté el títol de Ferran (Ferrante) I, rei de Nàpols.

    Nàpols

    27.6.1458 / 2.5.1815

    Dues Sicílies, Regne de les

    2.5.1815 Reaparició del regne de les Dues Sicílies substituint el regne de Nàpols de Joaquim Murat.

    26.10.1860 Invasió de Garibaldi i annexió a la Itàlia de Víctor Manuel II.


    ESLOVÈNIA

    1814. Eslovènia és reintegrada a Àustria

    1867. Eslovènia és dividida entre Itàlia i Hongria

    1918. Eslovènia s’uneix a Sèrbia i Montenegro

    1920. Klagenfurt passa a Àustria

    1920. Ístria, el Kras Occidental i els Alps Julis passen a Itàlia

    1941. Repartiment d’Eslovènia entre Alemanya, Itàlia i Hongria

    1945. Eslovènia recupera les regions cedides a Itàlia i esdevé una república de Iugoslàvia


    ESPANYA

    Des del 218 aC. ROMA. La Hispània, província romana.

    Des del 507dC. REGNE VISIGÒTIC DE TOLEDO.

    ...

    Fins al 30.5.1516. CORONA DE CASTELLA, CORONA D’ARAGÓ, etc.

    Fins al 16.1.1716. MONARQUIA HISPÀNICA

    ...després ESPANYA

    30.11.1883 Reial decret segons el qual el territori espanyol es divideix en 49 províncies.


    ESTÒNIA

    v 850. Els normands envaeixen el país.

    1194. Dinamarca envaeix el territori.

    1271. El bisbe de Livònia ocupa la part meridional del país.

    1224. Amb l’ajuda de Valdemar II de Dinamarca, el bisbe de Livònia sotmet la resta del país, ...

    1227. ... i les illes.

    1343-1345. Insurrecció estoniana.

    1346. Dinamarca ven la seva part d’Estònia a l’orde teutònic.

    1558. El tsar Ivan IV envaeix Narva i una part del territori d’Estònia.

    1581. Suècia conquista les regions septentrionals i n’expulsa els russos.

    1632. Fundació de la Universitat de Tartu.

    1710. Rússia envaeix el país.

    1721. Annexió d’Estònia a Rússia.

    1917. (12.10) Estònia assoleix l’autonomia.

    1940. Estònia és ocupada per la Unió Soviètica.


    FINLÀNDIA

    Segle XII. Eric X de Suècia envaeix Finlàndia.

    1808. Els exèrcits d’Alexandre I de Rússia envaeixen Finlàndia.

    6.12.1917. Finlàndia es declara independent de Rússia.

    1995. Finlàndia entra a la Unió Europea.


    FRANÇA

    1790 Divisió de França en departaments.

    Número. Departament, Capital

    01. Ain, Bourg-en-Bresse

    02. Aisne, Laon

    03. Alier (Allier), Molins

    04. Alps de l'Alta Provença (Alpes-de-Haute-Provence), Dinha

    05 . Alts Alps (Alpes, Hautes-), Gap

    06. Alps Marítims (Alpes-Maritimes), Niça

    07. Ardecha (Ardèche), Privàs

    08. Ardenes (Ardennes), Charleville-Mézières

    09. Arieja (Ariège), Foix

    10. Aube, Troyes

    11, Aude, Carcassona

    12. Avairon (Aveyron), Rodés

    13. Boques del Roine (Bouches-du-Rhône), Marsella

    14. Calvados, Caen

    15. Cantal, Orlhac

    16. Charente, Angulema

    17. Charente Marítim (Charente-Maritime), La Rochelle

    18. Cher, Bourges

    19. Corresa (Corrèze), Tula

    20A. Còrsega del Sud (Corse-du-Sud), Aiacciu

    20B. Alta Còrsega (Corse, Haute-), Bastia

    21. la Costa d'Or (Côte-d'Or), Dijon

    22. les Costes del Nord (Côtes-d'Armor),Saint-Brieuc

    23. la Cruesa (Creuse), Garait

    24. la Dordonya (Dordogne), Perigús

    25. el Doubs, Besançon

    26. la Droma (Drôme), Valença

    27. l'Eure, Évreux

    28. Eure i Loir (Eure-et-Loir), Chartres

    29. Finisterre (Finistère), Quimper

    30. el Gard, Nimes

    31. l'Alta Garona (Garonne, Haute-), Tolosa de Llenguadoc

    32. el Gers, Aush

    33. la Gironda (Gironde), Bordeus

    34. l'Erau (Hérault), Montpeller

    35. Ille i Vilaine (Ille-et-Vilaine), Rennes

    36. l'Indre, Châteauroux

    37. Indre i Loira (Indre-et-Loire), Tours

    38. la Isèra (Isère), Grenoble

    39. el Jura, Lons-le-Saunier

    40. les Landes lo, Mont de Marsan

    41. Loir i Cher (Loir-et-Cher), Blois

    42. el Loira (Loire), Saint-Étienne

    43. l'Alt Loira (Loire, Haute-), lo Puèi de Velai

    44. el Loira Atlàntic (Loire-Atlantique), Nantes

    45. el Loiret, Orleans

    46. l'Òlt (Lot), Caors

    47. Òlt i Garona (Lot-et-Garonne), Agen

    48. el Losera (Lozère), Mende

    49. Maine i Loira (Maine-et-Loire), Angers

    50. la Manche, Saint-Lô

    51. el Marne, Châlons-en-Champagne

    52. l'Alt Marne (Marne, Haute-), Chaumont

    53. el Mayenne (Mayenne), Laval (França)

    54. Meurthe i Mosel·la (Meurthe-et-Moselle), Nancy

    55. el Mosa (Meuse), Bar-le-Duc

    56. Ar Mor-Bihan (Marbenne), Gwened

    57. el Mosel·la (Moselle), Metz

    58. el Nièvre, Nevers

    59. el Nord, Lilla

    60. l'Oise, Beauvais

    61. l'Orne, Alençon

    62. el Pas de Calais, Arràs

    63. el Puèi Domat (Puy-de-Dôme), Clarmont d'Alvèrnia

    64. els Pirineus Atlàntics (Pyrénées-Atlantiques), Pau

    65. els Alts Pirineus (Pyrénées, Haute-), Tarba

    66. els Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales), Perpinyà

    67. el Baix Rin (Rhin, Bas-), Estrasburg

    68. l'Alt Rin (Rhin, Haut-), Colmar

    69. el Roine (Rhône), Lió

    70. l'Alt Saona (Haute-Saône), Vesoul

    71. Saona i Loira (Saône-et-Loire), Mâcon

    72. el Sarthe, Le Mans

    73. la Savoia (Savoie), Chambéry

    74. l'Alta Savoia (Savoie, Haute-), Annecy

    75. París (Paris)[2], París

    76. el Sena Marítim (Seine-Maritime), Rouen

    77. Sena i Marne (Seine-et-Marne), Melun

    78. Yvelines[3], Versalles

    79. Deux-Sèvres, Niort

    80. el Somme, Amiens

    81. el Tarn, Albi

    82. Tarn i Garona (Tarn-et-Garonne), Montalban

    83. el Var, Toló

    84. Valclusa (Vaucluse), Avinyó

    85. la Vendée (Vendée), La Roche-sur-Yon

    86. la Viena (Vienne), Poitiers

    87. l'Alta Viena (Vienne, Haute-), Llemotges

    88. els Vosges, Épinal

    89. el Yonne (Yonne), Auxerre

    90. el Territori de Belfort (Belfort, Territoire-de-), Belfort

    91. l'Essonne, Évry

    92. els Alts del Sena (Seine, Hauts-de-), Nanterre

    93. Sena Saint-Denis (Seine-Saint-Denis), Bobigny

    94. la Val-de-Marne, Créteil

    95. la Val-d'Oise, Cergy i Pontoise[4]

    971. Guadeloupe[5], Basse-Terre

    972. la Martinica (Martinique)[5], Fort-de-France

    973. la Guaiana Francesa (Guyane)[5], Cayenne

    974. la Reunió (Réunion)[5], Saint-Denis


    COLÒMBIA

    1718. VIRREGNAT DE LA NOVA GRANADA. És creat el virregnat, independent del Virregnat del Perú. En formen part: Colòmbia, Equador, Veneçuela, Panamà, i una part de Perú i una altra de Brasil.

    1723. És suspès el Virregnat de la Nova Granada.

    1739. El 20 d’agost és restaurat el virregnat.

    1811. 11 de novembre. Acta de la FEDERACIÓ DE LES PROVÍNCIES UNIDES DE NOVA GRANADA.

    1819. REPÚBLICA DE LA GRAN COLÒMBIA Constituïda al Congrés d’Angostura. Simón Bolívar, n’és el president, i està formada per: Veneçuela, que se’n separa el 1829; Equador que se’n separa el 1830 i Nova Granada, sola des del 1831.

    1830/1853. REPÚBLICA DE NOVA GRANADA

    1863. 3 de febrer. Creació a Nova Granada dels ESTATS UNITS DE COLÒMBIA.

    1886. 4 d’agost. Constitució de l’actual REPÚBLICA DE COLÒMBIA.

    1903. 3 de novembre. Panamà se separa de Colòmbia.


    CONFEDERACIÓ HELVÈTICA

    1 d’agost 1291. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. Els tres cantons muntanyesos d’Uri, Schwyz i Unterwalden signen un pacte d’ajuda mútua ofensiva i defensiva i es neguen a reconèixer cap autoritat aliena als naturals del país.

    12 d’abril 1798. REPÚBLICA HELVÈTICA. Napoleó converteix la Confederació en República Helvètica.

    15 d’abril 1798. Ginebra és unida a França.

    19 febrer 1803. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. És abolida la República Helvètica.

    12 setemb. 1814. Ginebra s’adhereix a la Confederació Helvètica.

    1848. SUÏSSA esdevé un estat federat.


    CONGO BELGA, ZAIRE, REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO

    Congo Belga fins al 27.10.1971

    Zaire del 27.10.1971 al 17.5.1997

    República Democràtica del Congo a partir del 17.5.1997


    CONSTANTINOBLE, IMPERI LLATÍ DE

    Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada. En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut. Fou organitzat segons el sistema feudal i dins d’ell quedaren inclosos el regne de Tessalònica o la república de Venècia, que restà en posició dominant i prengué el control de la vida econòmica. L’imperi llatí de Constantinoble, però, mancà de les condicions necessàries per a la seva consolidació, no disposà de recursos econòmics propis i desdenyà d’atreure’s la població autòctona. Enfront de l’imperi llatí s’alçaren tres potències que aspiraven a subjugar-lo: els imperis de Nicea i Tessalònica, continuadors del bizantí, i el regne de Bulgària. Balduí I penetrà a l’Àsia Menor, però fou derrotat i empresonat pel tsar búlgar a la batalla d’Adrianòpolis (1205). Assumí la regència el seu germà Enric I, coronat el 1206, el qual alliberà Tràcia dels búlgars (1208) i restablí l’autoritat imperial al regne de Tessalònica. El succeí el seu cunyat Pierre de Courtenay i a aquest el seu fill Robert I, el qual patí una derrota decisiva a Poimanon (1225). El tractat subsegüent desposseí l’imperi llatí de gairebé tot el territori de l’Àsia Menor. Mentrestant, Teodor Àngel s’apoderà de Tessalònica (1222) i establí l’imperi homònim. Tanmateix, fou Nicea, que anava engrandint-se progressivament, l’enemic definitiu. Joan III Ducas Vatatzes ocupà Gal·lípoli i s’annexionà l’imperi de Tessalònica, envaí Tràcia meridional i reconquerí gairebé tot Asia. El seu successor Miquel VIII Paleòleg, s’apoderà de Constantinoble el 25 de juliol de 1261, on fou de nou coronat emperador. Constantinoble esdevingué un altre cop la capital de l’imperi Bizantí.

    Des del 28 de març de 1930 la ciutat de Constantinoble canvia oficialment el seu nom pel d’Istanbul.


    COREA

    Fins l’any 1945 només Corea. Després es divideix entre Corea del Nord i Corea del Sud.


    CROADES

    Primera croada

    La primera croada va ser una verdadera expedició militar, organitzada per alguns grans feudataris d’occident, cadascun dels quals es va dirigir independentment amb les seves tropes a Constantinoble, on es van reunir el mes de maig de 1097. Després d’una sèrie de victòries (presa de Nicea, maig del 1097; batalla de Dorilea, juliol del 1097; conquista de Antioquia, juny del 1098), l’expedició va finalitzar amb la conquista de Jerusalem, el govern de la qual es va confiar a Jofre de Bouillon, el qual va rebre el títol de advocat del Sant Sepulcre.

    Segona croada

    Predicada per San Bernat de Claravall, va tenir lloc entre els anys 1145 i 1149 i va finalitzar sota la direcció dels reis Conrad III de Alemanya i Lluís VII de França a l’inútil setge de Damasc.

    Tercera croada

    Originada per la caiguda de Jerusalem a mans de Saladí (any 1187). Hi van participar l’emperador Frederic I, Felip II August i Ricard Cor de Lleó. Va concloure l’any 1192 amb la firma d’un tractat entre Saladí i Ricard Cor de Lleó, en el qual Jerusalem queda va en poder de los musulmanes i el regne cristià establia la seva capital a Acre.

    Quarta croada

    Dirigida entre els anys 1202 i 1204 per un grup de feudataris francesos, flamencs i italians. La necessitat de noliejar les naus precises i la manca de recursos per a fer-ho, van obligar els croats a posar les seves forces al servei de Venècia. El dux Enrico Dandolo se’n va servir per a conquistar Zara i després fer-se amb el poder a l’imperi Bizantí. D’aquesta manera va néixer l’Imperi Llatí de Constantinoble.

    Cinquena croada

    Va tenir lloc l’any 1217 sota la direcció d’Andreu II d’Hongria i del regent del regne d’Acre, Joan de Brienne. Els croats es van llançar sobre Damiata. La seva conquesta, però, no va tenir cap repercussió, perquè l’haurien d’abandonar l’any 1221.

    Sisena croada

    Guiada por Frederic II entre els anys 1228 i 1229, va permetre la entrada als cristians pacíficament a Jerusalem, gràcies a un tractat amb el soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil. La croada, però, no va obtenir efectes durables, perquè l’any 1244 la Ciutat Santa va ser assaltada i conquistada per tribus turques.

    Setena croada

    Va durar des del 1248 fins el 1254. Es va iniciar amb la conquista de Damiata, però el mateix rei Lluís IX El Sant, que va ser fet presoner quan reorganitzava les tropes cristianes i va topar amb la resistència dels franco-siris que lluitaven entre ells, va haver de tornar a França.

    Vuitena croada

    Conduïda també per Lluís IX l’any 1270, va concloure amb una desviació a Tunísia, determinada pels interessos de Carles d’Anjou.


    DUES SICÍLIES, REGNE DE LES, NÀPOLS I SICÍLIA

    1130. L’antipapa Anaclet II crea el regne de Sicília per a Roger II. Comprèn l’illa de Sicília, la Calàbria, la Pulla i la Campània (Nàpols).

    1139. Nàpols passa al regne de Sicília.

    1198. Nàpols passa a la Sacre Imperi.

    1442. Alfons el Magnànim conquista el regne de Nàpols.

    Dues Sicílies, Regne de les

    26.2.1443 Alfons el Magnànim crea el Regne de les Dues Sicílies.

    27.6.1458 Desapareix el regne. En morir el rei Alfons el Magnànim al castell de l’Ou, el seu fill natural Ferran obté el títol de Ferran (Ferrante) I, rei de Nàpols.

    Nàpols

    27.6.1458 / 2.5.1815

    Dues Sicílies, Regne de les

    2.5.1815 Reaparició del regne de les Dues Sicílies substituint el regne de Nàpols de Joaquim Murat.

    26.10.1860 Invasió de Garibaldi i annexió a la Itàlia de Víctor Manuel II.


    ESLOVÈNIA

    1814. Eslovènia és reintegrada a Àustria

    1867. Eslovènia és dividida entre Itàlia i Hongria

    1918. Eslovènia s’uneix a Sèrbia i Montenegro

    1920. Klagenfurt passa a Àustria

    1920. Ístria, el Kras Occidental i els Alps Julis passen a Itàlia

    1941. Repartiment d’Eslovènia entre Alemanya, Itàlia i Hongria

    1945. Eslovènia recupera les regions cedides a Itàlia i esdevé una república de Iugoslàvia


    ESPANYA

    Des del 218 aC. ROMA. La Hispània, província romana.

    Des del 507dC. REGNE VISIGÒTIC DE TOLEDO.

    ...

    Fins al 30.5.1516. CORONA DE CASTELLA, CORONA D’ARAGÓ, etc.

    Fins al 16.1.1716. MONARQUIA HISPÀNICA

    ...després ESPANYA

    30.11.1883 Reial decret segons el qual el territori espanyol es divideix en 49 províncies.


    ESTÒNIA

    v 850. Els normands envaeixen el país.

    1194. Dinamarca envaeix el territori.

    1271. El bisbe de Livònia ocupa la part meridional del país.

    1224. Amb l’ajuda de Valdemar II de Dinamarca, el bisbe de Livònia sotmet la resta del país, ...

    1227. ... i les illes.

    1343-1345. Insurrecció estoniana.

    1346. Dinamarca ven la seva part d’Estònia a l’orde teutònic.

    1558. El tsar Ivan IV envaeix Narva i una part del territori d’Estònia.

    1581. Suècia conquista les regions septentrionals i n’expulsa els russos.

    1632. Fundació de la Universitat de Tartu.

    1710. Rússia envaeix el país.

    1721. Annexió d’Estònia a Rússia.

    1917. (12.10) Estònia assoleix l’autonomia.

    1940. Estònia és ocupada per la Unió Soviètica.


    FINLÀNDIA

    Segle XII. Eric X de Suècia envaeix Finlàndia.

    1808. Els exèrcits d’Alexandre I de Rússia envaeixen Finlàndia.

    6.12.1917. Finlàndia es declara independent de Rússia.

    1995. Finlàndia entra a la Unió Europea.


    FRANÇA

    1790 Divisió de França en departaments.

    Número. Departament, Capital

    01. Ain, Bourg-en-Bresse

    02. Aisne, Laon

    03. Alier (Allier), Molins

    04. Alps de l'Alta Provença (Alpes-de-Haute-Provence), Dinha

    05 . Alts Alps (Alpes, Hautes-), Gap

    06. Alps Marítims (Alpes-Maritimes), Niça

    07. Ardecha (Ardèche), Privàs

    08. Ardenes (Ardennes), Charleville-Mézières

    09. Arieja (Ariège), Foix

    10. Aube, Troyes

    11, Aude, Carcassona

    12. Avairon (Aveyron), Rodés

    13. Boques del Roine (Bouches-du-Rhône), Marsella

    14. Calvados, Caen

    15. Cantal, Orlhac

    16. Charente, Angulema

    17. Charente Marítim (Charente-Maritime), La Rochelle

    18. Cher, Bourges

    19. Corresa (Corrèze), Tula

    20A. Còrsega del Sud (Corse-du-Sud), Aiacciu

    20B. Alta Còrsega (Corse, Haute-), Bastia

    21. la Costa d'Or (Côte-d'Or), Dijon

    22. les Costes del Nord (Côtes-d'Armor),Saint-Brieuc

    23. la Cruesa (Creuse), Garait

    24. la Dordonya (Dordogne), Perigús

    25. el Doubs, Besançon

    26. la Droma (Drôme), Valença

    27. l'Eure, Évreux

    28. Eure i Loir (Eure-et-Loir), Chartres

    29. Finisterre (Finistère), Quimper

    30. el Gard, Nimes

    31. l'Alta Garona (Garonne, Haute-), Tolosa de Llenguadoc

    32. el Gers, Aush

    33. la Gironda (Gironde), Bordeus

    34. l'Erau (Hérault), Montpeller

    35. Ille i Vilaine (Ille-et-Vilaine), Rennes

    36. l'Indre, Châteauroux

    37. Indre i Loira (Indre-et-Loire), Tours

    38. la Isèra (Isère), Grenoble

    39. el Jura, Lons-le-Saunier

    40. les Landes lo, Mont de Marsan

    41. Loir i Cher (Loir-et-Cher), Blois

    42. el Loira (Loire), Saint-Étienne

    43. l'Alt Loira (Loire, Haute-), lo Puèi de Velai

    44. el Loira Atlàntic (Loire-Atlantique), Nantes

    45. el Loiret, Orleans

    46. l'Òlt (Lot), Caors

    47. Òlt i Garona (Lot-et-Garonne), Agen

    48. el Losera (Lozère), Mende

    49. Maine i Loira (Maine-et-Loire), Angers

    50. la Manche, Saint-Lô

    51. el Marne, Châlons-en-Champagne

    52. l'Alt Marne (Marne, Haute-), Chaumont

    53. el Mayenne (Mayenne), Laval (França)

    54. Meurthe i Mosel·la (Meurthe-et-Moselle), Nancy

    55. el Mosa (Meuse), Bar-le-Duc

    56. Ar Mor-Bihan (Marbenne), Gwened

    57. el Mosel·la (Moselle), Metz

    58. el Nièvre, Nevers

    59. el Nord, Lilla

    60. l'Oise, Beauvais

    61. l'Orne, Alençon

    62. el Pas de Calais, Arràs

    63. el Puèi Domat (Puy-de-Dôme), Clarmont d'Alvèrnia

    64. els Pirineus Atlàntics (Pyrénées-Atlantiques), Pau

    65. els Alts Pirineus (Pyrénées, Haute-), Tarba

    66. els Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales), Perpinyà

    67. el Baix Rin (Rhin, Bas-), Estrasburg

    68. l'Alt Rin (Rhin, Haut-), Colmar

    69. el Roine (Rhône), Lió

    70. l'Alt Saona (Haute-Saône), Vesoul

    71. Saona i Loira (Saône-et-Loire), Mâcon

    72. el Sarthe, Le Mans

    73. la Savoia (Savoie), Chambéry

    74. l'Alta Savoia (Savoie, Haute-), Annecy

    75. París (Paris)[2], París

    76. el Sena Marítim (Seine-Maritime), Rouen

    77. Sena i Marne (Seine-et-Marne), Melun

    78. Yvelines[3], Versalles

    79. Deux-Sèvres, Niort

    80. el Somme, Amiens

    81. el Tarn, Albi

    82. Tarn i Garona (Tarn-et-Garonne), Montalban

    83. el Var, Toló

    84. Valclusa (Vaucluse), Avinyó

    85. la Vendée (Vendée), La Roche-sur-Yon

    86. la Viena (Vienne), Poitiers

    87. l'Alta Viena (Vienne, Haute-), Llemotges

    88. els Vosges, Épinal

    89. el Yonne (Yonne), Auxerre

    90. el Territori de Belfort (Belfort, Territoire-de-), Belfort

    91. l'Essonne, Évry

    92. els Alts del Sena (Seine, Hauts-de-), Nanterre

    93. Sena Saint-Denis (Seine-Saint-Denis), Bobigny

    94. la Val-de-Marne, Créteil

    95. la Val-d'Oise, Cergy i Pontoise[4]

    971. Guadeloupe[5], Basse-Terre

    972. la Martinica (Martinique)[5], Fort-de-France

    973. la Guaiana Francesa (Guyane)[5], Cayenne

    974. la Reunió (Réunion)[5], Saint-Denis


  • GRÈCIA

    Atenes

    Beòcia, regió de la Grècia Central

    Epir, regió del nord-oest de Grècia

    Esparta o Lacedemònia

    Capital del nomòs de Lacònia, al Peloponès (Grècia).

    Macedònia

    Després de la mort d’Alexandre (323 aC), el seu imperi es divideix en diversos regnes.

    Són els mes importants : Síria, governada pels selèucides, Egipte, pels làgides, i Grècia (Macedònia)

    Sicília (a partir del segle VIII aC) conquistada pels grecs la part oriental

    - costa: Siracusa (1)

    - Megara Hiblea

    - interior: Enna

    - Catània Morgantina

    - Naxos Selinunt

    - Zancle-Messina Agrigent (és de Grècia entre el 580 aC i 262 aC, que passa a Roma)

    - Tindaris

    - Gela

    - Acragàs

    -Selonius

    part occidental dominada pels fenicis i després pels cartaginesos

    - Pànormos (Palerm)

    -Motýe (Mozia)

    - Solunto

    (fins a la meitat del segle III aC, que cau sota l’esfera de l’expansió romana)

    (a partir del segle II aC forma part de l’anomenada Magna Grècia)

    1. Siracusa va ser fundada pels corintis l’any 734 aC i és, per tant, una de les mes antigues colònies gregues de l’illa.


    ESTATS UNITS d’Amèrica del Nord

    Denominació que es comença a utilitzar el 4 de juliol del 1776.


    HAITÍ

    Part occidental de l’illa de La Hispaniola.

    Possessió francesa a partir del 1697, la resta de l’illa esdevindria francesa l’any 1795 i independent l’any 1844 com República Dominicana.


    HAWAII

    1820. Arriben a l’arxipèlag els primers missioners protestants procedents d’Amèrica.

    1837. S’hi proclama la llibertat religiosa

    1840. Kamehameha III dóna una constitució al país.

    1854. Kamehameha IV

    12.8.1898. Es proclama la incorporació de l’arxipèlag als Estats Units.

    14.6.1900. Hawaii és organitzat com a territori dels Estats Units.

    21.8.1959. Hawaii esdevé el 50è estat dels Estats Units.


    HOLANDA

    PAÏSOS BAIXOS

    1579 al 1795 PROVÍNCIES UNIDES, nom dels Països Baixos septentrionals. Constituïdes arran de l’alianza militar Unió d’Utrecht del 1579 (rèplica a la Unió d’Arràs) per les províncies de: Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia, i a partir de 1594, també per: Groningen i Overijssel, com a rèplica als de la Unió d’Arràs (1579), lliga constituïda per les regions catòliques de llengua francesa meridionals Artois, Hainaut i part del Brabant i per les ciutats valones Lille, Douais, etc, que proclamava la fidelitat a Felip II.

    DISSET PROVÍNCIES

    Denominació de les possessions flamenques de Carles V. Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi (Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines) i cinc van ser adquirides per l’emperador (Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijssel i Groningen-Drenthe). La pau d’Anvers (1609) va consumar la separació de les set províncies del nord de les deu dels Països Baixos espanyols.

    Disset províncies:

    Comtat d’Holanda. Territori integrat a les Províncies Unides l’any 1581.

    Comtat de Zelanda. Vinculat al comtat d’Holanda. Territori integrat a les Províncies Unides l’any 1581.

    Comtat de Flandes.

    Comtat d’Artois. Cedit definitivament a França l’any1659 pel Tractat dels Pirineus.

    Comtat d’Hainaut.

    Comtat de Namur.

    Comtat de Zutphen. Vinculat al ducat de Gelderland. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581, i reintegrat el 1591.

    Ducat de Brabant. Part del territori va passar a les Províncies Unides.

    Ducat de Luxemburgo.

    Ducat de Limburg. Vinculat al ducat de Brabant.

    Ducat de Gelderland. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581; excepte una part.

    Senyoriu d’Overijssel. En llatí Transisulania. Incloïa Drenthe (mapa de 1658), territori integrat a les Províncies Unides el 1591.

    Senyoriu de Groningen Territori integrat completament a les Províncies Unides el 1594.

    Senyoriu de Frísia Territori integrat a les Províncies Unides el 1581.

    Senyoriu de Utrecht. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581.

    Senyoriu de Malines. Vinculat al ducat de Brabant. Territori de les Províncies Unides entre 1581-1585.

    Marquesat d’Anvers. Vinculat al ducat de Brabant. Perdut per las Províncies Unides.

    1795. República Bàtava.

    1806. Holanda, per a Lluís Bonaparte.

    1815. Països Baixos.

    1839. 19 d’abril. Bèlgica i Holanda es converteixen en reialmes separats: Bélgica i Països Baixos.


    ÍNDIA

    Primers emperadors -320 aC a 30 dC Dinastia Maurya, Sunga, Kanva

    Soldanat de Delhi 1206 – 1556

    Imperi Mogol 1555 – 1858

    Virregnat 1774 – 1834

    Colònia 834 – 1858

    Colònia britànica 1858 – 1950

    India independent 1950

    Hyderabad o Haidarabad és una ciutat del sud de l'Índia. És la capital de l'estat d'Andhra Pradesh. La ciutat al començament del segle XX tenia una circumferència d'uns 10 km i estava envoltada amb una muralla de pedra flanquejada per bastions.

    També s'anomena així l'estat (principat d'Hyderabad) que va tenir aquesta ciutat per capital, i que va existir com a principat del 1724 al 1948 i com a estat de l'Índia de 1948 a 1956.


    IRLANDA

    República de Irlanda

    Una part de l’Ulster correspon a la Irlanda del Nord del Regne Unit. L’altra part correspon a la República d’Irlanda. (6.12.1922)

    Governador general

    1922-1927 Timothy Michael Healy

    1927-1932 James McNeill

    1932-1936 Donald Buckley

    Primer ministre

    1919-1921 Éamon de Valera

    1922 Arthur Griffiths

    1922-1932 William Thomas Cosgrave

    1932-1948 Éamon de Valera ...

    ...


    ITÀLIA

    EMÍLIA

    (Regió d’Itàlia Septentrional)

    Províncies Ferrara, Mòdena, Parma, Piacenza i Reggio d’Emília, i bona part de Bolonya. (futura capital d’Emília-Romanya)

    ESTATS PONTIFICIS

    756. Creació dels Estats Pontificis per la donació de Pipí el Breu al papa Esteve III de l’exarcat de Ravenna, la Pentàpoli i l’Emília.

    2.10.1870 . Ocupació de Roma. Desapareixen els Estats Pontificis i Roma esdevé capital d’Itàlia

    11.2.1929 . Els Pactes del Laterà reconeixen l’estat del Vaticà.

    FLORÈNCIA

    Senyors de Florencia1434/1531

    Ducat de Florència 1531/1569

    REPÚBLICA CISALPINA 29 de juny de 1797 fins al 25 de gener de 1802

    (Nord d’Itàlia austrìaca)

    REPÚBLICA ROMANA 15 de febrer de 1798 fins al 27 de novembre de 1798 i

    (Estats Pontificis) 14 de desembre de 1798 fins al 29 de setembre de 1799

    ROMANYA

    (Regió d’Itàlia Septentrional)

    Províncies de Forlì i Ravenna, i un petit sector de Bolonya.

    REGNE D’ITÀLIA 18 de febrer de 1861. Víctor Manuel II de Sardenya-Piemont assumeix el títol de rei d’Itàlia.

    TOSCANA Gran Ducat de Toscana 1569/1859

    VENÈCIA Bèrgam o Bergamo (Llombardia) pertany a la República de Venècia des de l’any 1428 al 1797


    JAMAICA

    Estat insular de l’Amèrica Central, a les Grans Antilles.

    1494. L’illa de Jamaica és descoberta per Cristòfor Colom.

    1509. Jamaica és ocupada per Diego Colom, fill del descobridor.

    1655. Jamaica és va envaïda per Anglaterra, que hi introdueix el cultiu de la canya de sucre.

    1692. El 7 de juny, un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal.

    1833. L'abolició de l'esclavitud provoca grans problemes en el sistema de plantacions.

    1870. És introduïda a l’illa la plantació de plàtans, fet que marca la instal·lació de grans empreses estrangeres dedicades a l'explotació de la fruita com la United Fruit Company.

    1958. Jamaica entra a formar part de la Federació de les Índies Occidentals.

    1962. Jamaica aconsegueix independitzar-se del Regne Unit, dins de la Commonwealth.


    JAPÓ

    Les quatre illes principals, de nord a sud, són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. (Al Japó les hacs son aspirades. No podem escriure l’illa d’Hokkaido o d’Honshu; direm de Hokkaido o de Honshu).


    JERUSALEM, REGNE LLATÍ DE

    Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099). Jofre de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a ‘‘portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines’’. Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem (1100-18) es féu coronar rei. El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus. Bé que el rei era elegit pel consell feudal, exercia una autoritat prou estesa a tots els altres reialmes llatins, i comandava les forces militars, exceptuats els ordes militars. Després de Balduí I, els reis de Jerusalem foren Balduí II de Jerusalem (1118-31), Folc I (comte Folc V d’Anjou) (1131-43), Balduí III de Jerusalem (1143-62), Amalric I de Jerusalem (1162-74), Balduí IV de Jerusalem (1174-85), Balduí V (1185-86) i Sibil·la I i el seu marit Guiu I de Jerusalem (1186-92). Minat per les lluites entre els croats, el reialme llatí perdé la seva capital, la qual caigué en mans de Saladí el 1187. El 1291 foren perdudes les darreres possessions.


    LETÒNIA

    1621. Riga és ocupada per Suècia. La resta de Letònia segueix pertanyent a Polònia.

    1793. Letònia passa a Rússia per la partició de Polònia.

    18.11.1918. Letònia es proclama independent.

    20.08.1920. La Unió Soviètica reconeix la independència de Letònia.

    13.10.1944. Els soviètics conquisten Riga.

    1990. La Unió Soviètica reconeix la independència de Letònia.

    21.08.1991. Letònia assoleix la independència.

    20.09.2003. Letònia s’adhereix a la Unió Europea.


    LIEJA, PRINCIPAT DE

    Estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

    Prínceps bisbe des del 18.1.980 al 9.11.1795

    1804 - 1815 Primer Imperi francès.


    LITUÀNIA

    v 1200-1569. Gran Ducat de Lituània

    1569-1795. Confederació de Polònia i Lituània

    1795-1918. Sota la Rússia Imperial i Primera Guerra Mundial

    1918-1940. Lituània independent

    1939-1945. Primera ocupació soviètica

    1944-1990. Lituània soviètica

    1990. Lituània independent


    LORENA

    Lorena, en principi dominada pels romans, més tard és ocupada per diverses tribus germàniques.

    El cristianisme hi arrela al s VII.

    Al s VIII, Lorena passa a ésser un domini de Carlemany.

    Pel tractat de Verdun (843) passa a Lotari I.

    L’any 855, passa a Lotari II, fill i successor de Lotari I.

    Al s IX és convertida en ducat per Arnulf de Caríntia.

    L’any 925 passa a Germània.

    El 960, Bru, arquebisbe de Colònia, la divideix en Baixa Lorena i Alta Lorena.

    La Baixa Lorena acaba integrant-se al ducat de Brabant (s XIII).

    L’Alta Lorena passa com a ducat a Gerard d’Alsàcia (1048), i s’hi desenvolupa una forta burgesia urbana.

    La Lorena germànica abraça la Reforma, però el ducat es manté fidel a l’emperador Carles V, del qual aconsegueix d’ésser reconegut lliure (1532).

    Per la pau de Westfàlia (1648), l’Imperi cedeix a França Verdun, Metz i Toul.

    Més tard, França ocupa tot el ducat, però l’any 1697 el restitueix al duc Leopold.

    Francesc III, fill i successor del duc Leopold, cedeix el ducat (1738) a Estanislau I Leszczy´nski, exrei de Polònia.

    Mort Estanislau (1766), el ducat passa a França.

    L’any 1790 el ducat es divideix en departaments.

    El congrés de Viena atorga l’àrea del Saar (1814) a Prússia.

    A causa de la guerra Franco-prussiana, una gran part dels departaments de Mosel·la i de Meurthe (1871) és annexada a Alemanya.

    L’any 1919, per la pau de Versalles, França recupera la part dels departaments de Mosel·la i de Meurthe que havia estat annexada a Alemanya.

    Durant la Segona Guerra Mundial el ducat de Lorena, juntament amb Alsàcia, Àustria, Danzig, Prússia occidental i el protectorat de Bohèmia-Moràvia, és annexat pels nazis al Reich. Després tornaria a França.


    LUXEMBURG

    1867. El Tractat de Londres converteix la part holandesa de Luxemburg en Estat neutral, sota la protecció de les grans potències, però sota l’autoritat nominal del rei d’Holanda. La part belga esdevé província de Bèlgica.


    MALAWI

    6.7.1964. Nyasalàndia aconsegueix la independència i pren el nom de Malawi, com a membre del Commonwealth Britànic.


    GRÈCIA

    Atenes

    Beòcia, regió de la Grècia Central

    Epir, regió del nord-oest de Grècia

    Esparta o Lacedemònia

    Capital del nomòs de Lacònia, al Peloponès (Grècia).

    Macedònia

    Després de la mort d’Alexandre (323 aC), el seu imperi es divideix en diversos regnes.

    Són els mes importants : Síria, governada pels selèucides, Egipte, pels làgides, i Grècia (Macedònia)

    Sicília (a partir del segle VIII aC) conquistada pels grecs la part oriental

    - costa: Siracusa (1)

    - Megara Hiblea

    - interior: Enna

    - Catània Morgantina

    - Naxos Selinunt

    - Zancle-Messina Agrigent (és de Grècia entre el 580 aC i 262 aC, que passa a Roma)

    - Tindaris

    - Gela

    - Acragàs

    -Selonius

    part occidental dominada pels fenicis i després pels cartaginesos

    - Pànormos (Palerm)

    -Motýe (Mozia)

    - Solunto

    (fins a la meitat del segle III aC, que cau sota l’esfera de l’expansió romana)

    (a partir del segle II aC forma part de l’anomenada Magna Grècia)

    1. Siracusa va ser fundada pels corintis l’any 734 aC i és, per tant, una de les mes antigues colònies gregues de l’illa.


    ESTATS UNITS d’Amèrica del Nord

    Denominació que es comença a utilitzar el 4 de juliol del 1776.


    HAITÍ

    Part occidental de l’illa de La Hispaniola.

    Possessió francesa a partir del 1697, la resta de l’illa esdevindria francesa l’any 1795 i independent l’any 1844 com República Dominicana.


    HAWAII

    1820. Arriben a l’arxipèlag els primers missioners protestants procedents d’Amèrica.

    1837. S’hi proclama la llibertat religiosa

    1840. Kamehameha III dóna una constitució al país.

    1854. Kamehameha IV

    12.8.1898. Es proclama la incorporació de l’arxipèlag als Estats Units.

    14.6.1900. Hawaii és organitzat com a territori dels Estats Units.

    21.8.1959. Hawaii esdevé el 50è estat dels Estats Units.


    HOLANDA

    PAÏSOS BAIXOS

    1579 al 1795 PROVÍNCIES UNIDES, nom dels Països Baixos septentrionals. Constituïdes arran de l’alianza militar Unió d’Utrecht del 1579 (rèplica a la Unió d’Arràs) per les províncies de: Holanda, Zelanda, Gelderland, Utrecht i Frísia, i a partir de 1594, també per: Groningen i Overijssel, com a rèplica als de la Unió d’Arràs (1579), lliga constituïda per les regions catòliques de llengua francesa meridionals Artois, Hainaut i part del Brabant i per les ciutats valones Lille, Douais, etc, que proclamava la fidelitat a Felip II.

    DISSET PROVÍNCIES

    Denominació de les possessions flamenques de Carles V. Dotze venien del cercle de Borgonya al Sacre Imperi (Luxemburg, Limburg, Brabant, el Franc Comtat, Holanda, Zelanda, Flandes, Artois, Namur, Hainaut, Anvers i Malines) i cinc van ser adquirides per l’emperador (Utrecht, Gelderland, Frísia, Overijssel i Groningen-Drenthe). La pau d’Anvers (1609) va consumar la separació de les set províncies del nord de les deu dels Països Baixos espanyols.

    Disset províncies:

    Comtat d’Holanda. Territori integrat a les Províncies Unides l’any 1581.

    Comtat de Zelanda. Vinculat al comtat d’Holanda. Territori integrat a les Províncies Unides l’any 1581.

    Comtat de Flandes.

    Comtat d’Artois. Cedit definitivament a França l’any1659 pel Tractat dels Pirineus.

    Comtat d’Hainaut.

    Comtat de Namur.

    Comtat de Zutphen. Vinculat al ducat de Gelderland. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581, i reintegrat el 1591.

    Ducat de Brabant. Part del territori va passar a les Províncies Unides.

    Ducat de Luxemburgo.

    Ducat de Limburg. Vinculat al ducat de Brabant.

    Ducat de Gelderland. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581; excepte una part.

    Senyoriu d’Overijssel. En llatí Transisulania. Incloïa Drenthe (mapa de 1658), territori integrat a les Províncies Unides el 1591.

    Senyoriu de Groningen Territori integrat completament a les Províncies Unides el 1594.

    Senyoriu de Frísia Territori integrat a les Províncies Unides el 1581.

    Senyoriu de Utrecht. Territori integrat a les Províncies Unides el 1581.

    Senyoriu de Malines. Vinculat al ducat de Brabant. Territori de les Províncies Unides entre 1581-1585.

    Marquesat d’Anvers. Vinculat al ducat de Brabant. Perdut per las Províncies Unides.

    1795. República Bàtava.

    1806. Holanda, per a Lluís Bonaparte.

    1815. Països Baixos.

    1839. 19 d’abril. Bèlgica i Holanda es converteixen en reialmes separats: Bélgica i Països Baixos.


    ÍNDIA

    Primers emperadors -320 aC a 30 dC Dinastia Maurya, Sunga, Kanva

    Soldanat de Delhi 1206 – 1556

    Imperi Mogol 1555 – 1858

    Virregnat 1774 – 1834

    Colònia 834 – 1858

    Colònia britànica 1858 – 1950

    India independent 1950

    Hyderabad o Haidarabad és una ciutat del sud de l'Índia. És la capital de l'estat d'Andhra Pradesh. La ciutat al començament del segle XX tenia una circumferència d'uns 10 km i estava envoltada amb una muralla de pedra flanquejada per bastions.

    També s'anomena així l'estat (principat d'Hyderabad) que va tenir aquesta ciutat per capital, i que va existir com a principat del 1724 al 1948 i com a estat de l'Índia de 1948 a 1956.


    IRLANDA

    República de Irlanda

    Una part de l’Ulster correspon a la Irlanda del Nord del Regne Unit. L’altra part correspon a la República d’Irlanda. (6.12.1922)

    Governador general

    1922-1927 Timothy Michael Healy

    1927-1932 James McNeill

    1932-1936 Donald Buckley

    Primer ministre

    1919-1921 Éamon de Valera

    1922 Arthur Griffiths

    1922-1932 William Thomas Cosgrave

    1932-1948 Éamon de Valera ...

    ...


    ITÀLIA

    EMÍLIA

    (Regió d’Itàlia Septentrional)

    Províncies Ferrara, Mòdena, Parma, Piacenza i Reggio d’Emília, i bona part de Bolonya. (futura capital d’Emília-Romanya)

    ESTATS PONTIFICIS

    756. Creació dels Estats Pontificis per la donació de Pipí el Breu al papa Esteve III de l’exarcat de Ravenna, la Pentàpoli i l’Emília.

    2.10.1870 . Ocupació de Roma. Desapareixen els Estats Pontificis i Roma esdevé capital d’Itàlia

    11.2.1929 . Els Pactes del Laterà reconeixen l’estat del Vaticà.

    FLORÈNCIA

    Senyors de Florencia1434/1531

    Ducat de Florència 1531/1569

    REPÚBLICA CISALPINA 29 de juny de 1797 fins al 25 de gener de 1802

    (Nord d’Itàlia austrìaca)

    REPÚBLICA ROMANA 15 de febrer de 1798 fins al 27 de novembre de 1798 i

    (Estats Pontificis) 14 de desembre de 1798 fins al 29 de setembre de 1799

    ROMANYA

    (Regió d’Itàlia Septentrional)

    Províncies de Forlì i Ravenna, i un petit sector de Bolonya.

    REGNE D’ITÀLIA 18 de febrer de 1861. Víctor Manuel II de Sardenya-Piemont assumeix el títol de rei d’Itàlia.

    TOSCANA Gran Ducat de Toscana 1569/1859

    VENÈCIA Bèrgam o Bergamo (Llombardia) pertany a la República de Venècia des de l’any 1428 al 1797


    JAMAICA

    Estat insular de l’Amèrica Central, a les Grans Antilles.

    1494. L’illa de Jamaica és descoberta per Cristòfor Colom.

    1509. Jamaica és ocupada per Diego Colom, fill del descobridor.

    1655. Jamaica és va envaïda per Anglaterra, que hi introdueix el cultiu de la canya de sucre.

    1692. El 7 de juny, un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal.

    1833. L'abolició de l'esclavitud provoca grans problemes en el sistema de plantacions.

    1870. És introduïda a l’illa la plantació de plàtans, fet que marca la instal·lació de grans empreses estrangeres dedicades a l'explotació de la fruita com la United Fruit Company.

    1958. Jamaica entra a formar part de la Federació de les Índies Occidentals.

    1962. Jamaica aconsegueix independitzar-se del Regne Unit, dins de la Commonwealth.


    JAPÓ

    Les quatre illes principals, de nord a sud, són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. (Al Japó les hacs son aspirades. No podem escriure l’illa d’Hokkaido o d’Honshu; direm de Hokkaido o de Honshu).


    JERUSALEM, REGNE LLATÍ DE

    Estat cristià fundat a Jerusalem després de la presa d’aquesta ciutat durant la primera croada (1099). Jofre de Bouillon no acceptà la dignitat, perquè es negava a ‘‘portar corona d’or on Crist l’havia portada d’espines’’. Però, en morir aquest l’any següent, el seu germà Balduí I de Jerusalem (1100-18) es féu coronar rei. El regne de Jerusalem fou organitzat segons els cànons feudals europeus. Bé que el rei era elegit pel consell feudal, exercia una autoritat prou estesa a tots els altres reialmes llatins, i comandava les forces militars, exceptuats els ordes militars. Després de Balduí I, els reis de Jerusalem foren Balduí II de Jerusalem (1118-31), Folc I (comte Folc V d’Anjou) (1131-43), Balduí III de Jerusalem (1143-62), Amalric I de Jerusalem (1162-74), Balduí IV de Jerusalem (1174-85), Balduí V (1185-86) i Sibil·la I i el seu marit Guiu I de Jerusalem (1186-92). Minat per les lluites entre els croats, el reialme llatí perdé la seva capital, la qual caigué en mans de Saladí el 1187. El 1291 foren perdudes les darreres possessions.


    LETÒNIA

    1621. Riga és ocupada per Suècia. La resta de Letònia segueix pertanyent a Polònia.

    1793. Letònia passa a Rússia per la partició de Polònia.

    18.11.1918. Letònia es proclama independent.

    20.08.1920. La Unió Soviètica reconeix la independència de Letònia.

    13.10.1944. Els soviètics conquisten Riga.

    1990. La Unió Soviètica reconeix la independència de Letònia.

    21.08.1991. Letònia assoleix la independència.

    20.09.2003. Letònia s’adhereix a la Unió Europea.


    LIEJA, PRINCIPAT DE

    Estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

    Prínceps bisbe des del 18.1.980 al 9.11.1795

    1804 - 1815 Primer Imperi francès.


    LITUÀNIA

    v 1200-1569. Gran Ducat de Lituània

    1569-1795. Confederació de Polònia i Lituània

    1795-1918. Sota la Rússia Imperial i Primera Guerra Mundial

    1918-1940. Lituània independent

    1939-1945. Primera ocupació soviètica

    1944-1990. Lituània soviètica

    1990. Lituània independent


    LORENA

    Lorena, en principi dominada pels romans, més tard és ocupada per diverses tribus germàniques.

    El cristianisme hi arrela al s VII.

    Al s VIII, Lorena passa a ésser un domini de Carlemany.

    Pel tractat de Verdun (843) passa a Lotari I.

    L’any 855, passa a Lotari II, fill i successor de Lotari I.

    Al s IX és convertida en ducat per Arnulf de Caríntia.

    L’any 925 passa a Germània.

    El 960, Bru, arquebisbe de Colònia, la divideix en Baixa Lorena i Alta Lorena.

    La Baixa Lorena acaba integrant-se al ducat de Brabant (s XIII).

    L’Alta Lorena passa com a ducat a Gerard d’Alsàcia (1048), i s’hi desenvolupa una forta burgesia urbana.

    La Lorena germànica abraça la Reforma, però el ducat es manté fidel a l’emperador Carles V, del qual aconsegueix d’ésser reconegut lliure (1532).

    Per la pau de Westfàlia (1648), l’Imperi cedeix a França Verdun, Metz i Toul.

    Més tard, França ocupa tot el ducat, però l’any 1697 el restitueix al duc Leopold.

    Francesc III, fill i successor del duc Leopold, cedeix el ducat (1738) a Estanislau I Leszczy´nski, exrei de Polònia.

    Mort Estanislau (1766), el ducat passa a França.

    L’any 1790 el ducat es divideix en departaments.

    El congrés de Viena atorga l’àrea del Saar (1814) a Prússia.

    A causa de la guerra Franco-prussiana, una gran part dels departaments de Mosel·la i de Meurthe (1871) és annexada a Alemanya.

    L’any 1919, per la pau de Versalles, França recupera la part dels departaments de Mosel·la i de Meurthe que havia estat annexada a Alemanya.

    Durant la Segona Guerra Mundial el ducat de Lorena, juntament amb Alsàcia, Àustria, Danzig, Prússia occidental i el protectorat de Bohèmia-Moràvia, és annexat pels nazis al Reich. Després tornaria a França.


    LUXEMBURG

    1867. El Tractat de Londres converteix la part holandesa de Luxemburg en Estat neutral, sota la protecció de les grans potències, però sota l’autoritat nominal del rei d’Holanda. La part belga esdevé província de Bèlgica.


    MALAWI

    6.7.1964. Nyasalàndia aconsegueix la independència i pren el nom de Malawi, com a membre del Commonwealth Britànic.


  • MALLORCA

    1249. Fundació del Gran i General Consell de Mallorca.

    22.7.1718. Supressió del Gran i General Consell de Mallorca per Felip V.

    Regne de Mallorca

    1276/1311. Jaume II

    1298. Tractat d’Anagni, rei Jaume II de Mallorca.

    1311/1324. Sanç I

    1324/1349. Jaume II

    18.5.1343 . Pere III de Catalunya-Aragó s’apodera de l’illa. Jaume III de Mallorca escapa a França

    Corona d’Aragó

    22.6.1343. Pere III el Cerimoniós és proclamat també rei de Mallorca.

    Comarques de l’illa de Mallorca

    Palma. barris de Palma: Bunyolí, Coll d’en Rabassa, Portopí (Ponent), i l’illa de Cabrera.

    Serra de Tramuntana. Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller, Valldemossa,

    Raiguer. Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, Santa Maria del Camí, Sa Pobla, Selva.

    Pla de Mallorca (es Pla). Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Santa Margalida, Sant Joan, Sencelles, Sineu, Vilafranca de Bonany.

    Migjorn. L’Arenal, Campos, Felanitx, Llucmajor, Santanyí.

    Llevant. Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera.


    SOLDANAT MAMELUC DEL CAIRE

    1250 – 1517. Estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert en el que avui és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.


    MARCA HISPÀNICA

    Denominació emprada pels francs entre el 821 i el 850.

    Regió de l’antiga Hispània situada al sud-est del Pirineu, arrabassada al domini musulmà i integrada a l’imperi carolingi.


    MÈXIC

    1521. Hernán Cortés denomina Nova Espanya el territoris conquistats que corresponen a l’actual Mèxic.

    17.4.1535. Cèdula reial del rei Carles I d’Espanya. Nova Espanya esdevé Virregnat de Nova Espanya.

    24.8.1821. L’Imperi Mexicà obté la independència del Virregnat de Nova Espanya, mitjançant el pla d’Iguala, pels tractats firmats a Còrdova (Veracruz).

    1823. República federal de Mèxic.

    1863. II Imperi Mexicà.


    DUCAT DE MILÀ O MILANESAT O ESTAT DE MILÀ

    1395/1447. Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

    1447/1450. República Ambrosiana (Aurea Repubblica Ambrosiana)

    1450/1796. 11.1.1540 Estat sobirà. El ducat és atribuït per Carles V al seu fill, el futur Felip II.

    1796/1797. República Transpadana

    1797/1802. es fusiona amb la República Cispadana i esdevé República Cisalpina

    1802/1805. República Italiana

    1805/1814. Regne d’Itàlia

    1815/1866. Regne Llombardo-vèneto ( Llombardia i Venècia cedides a Àustria)

    1859/1946. la Llombardia s’uneix al Regne d’Itàlia

    1861/1946. Venècia s’uneix al Regne d’Itàlia

    1946. República d’Itàlia


    MOÇAMBIC

    segle XV. Després de l’arribada de Vasco da Gama, es coneix per Àfrica Oriental Portuguesa.

    1530. Fundació de la província de Sena.

    1537. Fundació de la província de Tete al riu Zambezi.

    1544. Fundació de la província de Quelimane a la costa de l’oceà Índic.

    1975. Moçambic obté la independència.


    MOGOL, IMPERI

    1527. fundador: Baber. 1527-1530

    ...

    1858. darrer emperador: Bahadur Shah II. 1837-1858

    Història

    Genguis Khan uneix les diferents tribus mongols 1206

    Mort de Genguis Khan 1227

    Fragmentació de l'imperi 1260-1264

    Caiguda de la Dinastia Yuan. 1368


    NIÇA

    (Alps Marítims, Provença-Alps-Costa Blava, França)

    Segle V aC. La ciutat de Niça és fundada pels grecs massaliotes.

    Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs.

    729. És atacada pels sarraïns, que són rebutjats.

    859/880. Els sarraïns ocupen el seu territori.

    Evita el domini dels francs i el de l’Imperi.

    Segle XII. Passa al domini de la Corona d'Aragó.

    1338. Es posa sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi.

    Esdevé teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França.

    1543. Francesc I de França, aliat amb els otomans, l'ocupa parcialment, perquè la ciutadella mai no es rendeix, resistint fins l'arribada de les forces imperials.

    1600. És envaïda novament per França.

    1696. Torna a Savoia.

    1793. França se l'annexà.

    1814. Passa al Piemont.

    1860. El Piemont la cedeix definitivament als francesos.

    Mussolini pretendria la seva incorporació a Itàlia.


    NORUEGA

    Reis de Dinamarca i Noruega

    1380 –1387. Olaf IV

    1387 –1397. Margarida

    1397 – 1814. Noruega sota el domini dels reis de Dinamarca

    1814 – 1905. Noruega sota el domini dels reis de Suècia

    Reis de Noruega de la casa de Oldenburg

    1905 – 1957. Haakon VII

    1957 – 1991. Olaf V

    La ciutat d’Oslo és la capital de Noruega fins al 1624, any en què és destruïda per un incendi. Una vegada reconstruïda rep el nom de Cristiania. L’any 1925 recupera el nom d’Oslo.


    NOVA GRANADA, Virregnat de

    1717. Es crea el virregnat i el formen els actuals territoris de Colòmbia, Equador, Veneçuela, Panamà i una part del Perú i del Brasil.

    1819. Es forma la República de la Gran Colòmbia,

    1829. Independència de Veneçuela.

    1830. Independència de Equador

    1831. Independència de Nova Granada (Colòmbia i Panamà)

    1886. Independència de Colòmbia

    1903. Independència de Panamà.


    ORIENT

    Pròxim Orient

    Països de la conca oriental de la Mediterrània (incloent-hi Líbia i Egipte) i fins a la part occidental de la Mesopotàmia

    Orient Mitjà

    A partir del Pròxim Orient fins als límits orientals de Pèrsia, pel sud l’Aràbia i pel nord les mars Negra i Càspia.

    Orient Llunyà/Extrem Orient

    Terres orientals d’Àsia i l’Oceania.


    OTOMÀ, IMPERI

    Des de l’any 1290, amb el sultà Osmà I, fins l’any 1923, en el qual es proclama la República, domina l’imperi turc la dinastia otomana.


    PAKISTAN

    14.8.1947. Declaració de la independència de Pakistan.

    La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan, (en urdú پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia. Limita amb l'Índia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i el Mar aràbic. Té més de 160 milions d'habitants, la majoria dels quals són musulmans. L'islam n’és la religió oficial.

    El nom Pakistan significa literalment terra dels purs en urdú i persa. Va ser encunyat el 1933 com a Pakstan per Choudhary Rahmat Ali, un activista del Moviment pakistanès, el qual ho va publicar en el seu pamflet a Now or Never. Figurativament, el nom és un acrònim que representa els trenta milions de germans musulmans que viuen a PAKISTAN, referint-se als noms de les cinc regions septentrionals del subcontinent indi: Panjab, la província Afganesa, que fa frontera al nord-oest, Kashmir, Sind, i BaluchisTAN. La lletra I va esdevenir l'addició de facto per facilitar la pronúncia i formar el nom correcte lingüísticament.


    PALESTINA

    Fatah (Al Fatah). (de l’àrab: فتح) És l'acrònim revers del nom àrab Harakat al-Tahrir al-Watani al-Filastini (literalment: Moviment d'Alliberament Nacional Palestí) –Hataf , que significa mort súbita–. És una de les principals faccions palestines i la major constituent de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, una confederació multi partit. Fatah –que vol dir conquesta o oberturaes defineix com una organització laica i nacionalista palestina.

    Hamàs. Partit d’adscripció fonamentalista islàmica.

    Intifada. (de l'àrab انتفاضة: exaltació; aixecament) Nom popular dels dos alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'ocupació d'Israel.


    PANAMÀ

    fins al 3.11.1903 COLÒMBIA.

    a partir del 3.11.1903 PANAMÀ.


    PERÚ, VIRREGNAT DEL

    Des del 20.11.1542 fins al 9.12.1824

    1543. Blasco Núñez de Vela, 1er virrei

    1824. José de la Serna e Hinojosa, tinent general, darrer virrei


    POLÒNIA

    Cracòvia, capital ducat homònim, al sud de Polònia (Petita Polònia) i a la vora del riu Vístula. Pel Congrés de Viena, l’any 1815 esdevé república independent, sota la protecció de Rússia, Prússia i Àustria.

    Kàmianets-Podilskyi (Podòlia), Kamieniec Podolski. Podòlia és una part de la Ucraïna occidental

    Varsòvia

    1344-1596. Capital del ducat de Masòvia del regne de Polònia

    1793. és ocupada pels russos

    1795. és atribuïda a Prússia

    1807-1815. capital del Gran Ducat de Varsòvia de la Polònia russa

    agost 1915. ocupada pels alemanys

    11.11.1918. independència polonesa

    1943. ocupada pels nazis Wroclaw (Breslau), Silèsia

    Particions de Polònia

    Any 1772. Rússia Prússia Àustria

    5.8.1772. RÚSSIA. Signatura a Sant Petersburg del primer repartiment dels territoris polonesos entre Rússia, Àustria i Prússia, per tal de restablir l’equilibri de forces entre les potències europees orientals després dels guanys russos a Turquia:

    5.8.1772. RÚSSIA. Rússia obté una part de Livònia i una part de Bielorússia, amb els comtats de Vitebsk, Polotsk i Mstislavl.

    5.8.1772. RÚSSIA. Prússia obté la regió d’Ermland (o Warmia) i la Prússia Reial, excepte Danzig, o Gdansk, àrees de la Gran Polònia, al llarg del riu Notec (districte de Netze) i parts de Kuyavia (Pomerània), amb la ciutat de Thorn, o Torun.

    5.8.1772. RÚSSIA. Àustria obté la regió de Galítsia i Lodomeria, amb Zator i Auschwitz, i part de la Petita Polònia, amb els comtats de Cracòvia i Sandomierz, deixant la ciutat de Cracòvia per als polonesos.

    Any 1793. Rússia Prússia

    23.1.1793. RÚSSIA. Tractat de Sant Petersburg. Rússia i Prússia acorden el Segon Repartiment de Polònia.

    23.1.1793. RÚSSIA. Rússia rep la Bielorússia lituana (la ciutat de Vílnius, o Wilno –que havia estat ocupada pels russos (1655 – 1660) i pels suecs el 1702–) i l'Oest d'Ucraïna.

    23.1.1793. RÚSSIA. Prússia obté les ciutats de Danzig i Thorn, així com la resta de la Gran Polònia i una part de la Masòvia.

    Any 1795. Rússia Prússia Àustria

    Anys 1807 a 1815. Gran Ducat de Varsòvia, (en alemany Herzogtum Warschau), unitat política creada fins l’any 1918, Polònia pertany a Rússia.


    PORTUGAL

    Entre els anys 1580 i 1640 forma part de la Monarquia Hispànica.

    Felip II (Felip I de Portugal) 11.9.1580 -1598

    Felip III (Felip II de Portugal) 1598 - 1628

    Felip IV (Felip III de Portugal) 1621 – 16.12.1640


    PRÚSSIA

    *El regne de Prússia rep aquesta denominació entre els anys 1701 i 1871 (llevat del període napoleònic comprés entre el 1795 i el 1896)*

    16.11.1700. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’elector Frederic III, duc de Prússia, obté de l’emperador germànic la dignitat reial i esdevé rei Frederic I de Prússia.

    Reis de Prússia

    1701-1713. Frederic I (III de Brandenburg)

    1713-1740. Frederic Guillem I

    1740-1786. Frederic II el Gran

    1786-1797. Frederic Guillem II

    1797-1840. Frederic Guillem III

    1840-1861. Frederic Guillem IV

    1861-1871. Guillem I


    MALLORCA

    1249. Fundació del Gran i General Consell de Mallorca.

    22.7.1718. Supressió del Gran i General Consell de Mallorca per Felip V.

    Regne de Mallorca

    1276/1311. Jaume II

    1298. Tractat d’Anagni, rei Jaume II de Mallorca.

    1311/1324. Sanç I

    1324/1349. Jaume II

    18.5.1343 . Pere III de Catalunya-Aragó s’apodera de l’illa. Jaume III de Mallorca escapa a França

    Corona d’Aragó

    22.6.1343. Pere III el Cerimoniós és proclamat també rei de Mallorca.

    Comarques de l’illa de Mallorca

    Palma. barris de Palma: Bunyolí, Coll d’en Rabassa, Portopí (Ponent), i l’illa de Cabrera.

    Serra de Tramuntana. Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller, Valldemossa,

    Raiguer. Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, Santa Maria del Camí, Sa Pobla, Selva.

    Pla de Mallorca (es Pla). Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Santa Margalida, Sant Joan, Sencelles, Sineu, Vilafranca de Bonany.

    Migjorn. L’Arenal, Campos, Felanitx, Llucmajor, Santanyí.

    Llevant. Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera.


    SOLDANAT MAMELUC DEL CAIRE

    1250 – 1517. Estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert en el que avui és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.


    MARCA HISPÀNICA

    Denominació emprada pels francs entre el 821 i el 850.

    Regió de l’antiga Hispània situada al sud-est del Pirineu, arrabassada al domini musulmà i integrada a l’imperi carolingi.


    MÈXIC

    1521. Hernán Cortés denomina Nova Espanya el territoris conquistats que corresponen a l’actual Mèxic.

    17.4.1535. Cèdula reial del rei Carles I d’Espanya. Nova Espanya esdevé Virregnat de Nova Espanya.

    24.8.1821. L’Imperi Mexicà obté la independència del Virregnat de Nova Espanya, mitjançant el pla d’Iguala, pels tractats firmats a Còrdova (Veracruz).

    1823. República federal de Mèxic.

    1863. II Imperi Mexicà.


    DUCAT DE MILÀ O MILANESAT O ESTAT DE MILÀ

    1395/1447. Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

    1447/1450. República Ambrosiana (Aurea Repubblica Ambrosiana)

    1450/1796. 11.1.1540 Estat sobirà. El ducat és atribuït per Carles V al seu fill, el futur Felip II.

    1796/1797. República Transpadana

    1797/1802. es fusiona amb la República Cispadana i esdevé República Cisalpina

    1802/1805. República Italiana

    1805/1814. Regne d’Itàlia

    1815/1866. Regne Llombardo-vèneto ( Llombardia i Venècia cedides a Àustria)

    1859/1946. la Llombardia s’uneix al Regne d’Itàlia

    1861/1946. Venècia s’uneix al Regne d’Itàlia

    1946. República d’Itàlia


    MOÇAMBIC

    segle XV. Després de l’arribada de Vasco da Gama, es coneix per Àfrica Oriental Portuguesa.

    1530. Fundació de la província de Sena.

    1537. Fundació de la província de Tete al riu Zambezi.

    1544. Fundació de la província de Quelimane a la costa de l’oceà Índic.

    1975. Moçambic obté la independència.


    MOGOL, IMPERI

    1527. fundador: Baber. 1527-1530

    ...

    1858. darrer emperador: Bahadur Shah II. 1837-1858

    Història

    Genguis Khan uneix les diferents tribus mongols 1206

    Mort de Genguis Khan 1227

    Fragmentació de l'imperi 1260-1264

    Caiguda de la Dinastia Yuan. 1368


    NIÇA

    (Alps Marítims, Provença-Alps-Costa Blava, França)

    Segle V aC. La ciutat de Niça és fundada pels grecs massaliotes.

    Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs.

    729. És atacada pels sarraïns, que són rebutjats.

    859/880. Els sarraïns ocupen el seu territori.

    Evita el domini dels francs i el de l’Imperi.

    Segle XII. Passa al domini de la Corona d'Aragó.

    1338. Es posa sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi.

    Esdevé teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França.

    1543. Francesc I de França, aliat amb els otomans, l'ocupa parcialment, perquè la ciutadella mai no es rendeix, resistint fins l'arribada de les forces imperials.

    1600. És envaïda novament per França.

    1696. Torna a Savoia.

    1793. França se l'annexà.

    1814. Passa al Piemont.

    1860. El Piemont la cedeix definitivament als francesos.

    Mussolini pretendria la seva incorporació a Itàlia.


    NORUEGA

    Reis de Dinamarca i Noruega

    1380 –1387. Olaf IV

    1387 –1397. Margarida

    1397 – 1814. Noruega sota el domini dels reis de Dinamarca

    1814 – 1905. Noruega sota el domini dels reis de Suècia

    Reis de Noruega de la casa de Oldenburg

    1905 – 1957. Haakon VII

    1957 – 1991. Olaf V

    La ciutat d’Oslo és la capital de Noruega fins al 1624, any en què és destruïda per un incendi. Una vegada reconstruïda rep el nom de Cristiania. L’any 1925 recupera el nom d’Oslo.


    NOVA GRANADA, Virregnat de

    1717. Es crea el virregnat i el formen els actuals territoris de Colòmbia, Equador, Veneçuela, Panamà i una part del Perú i del Brasil.

    1819. Es forma la República de la Gran Colòmbia,

    1829. Independència de Veneçuela.

    1830. Independència de Equador

    1831. Independència de Nova Granada (Colòmbia i Panamà)

    1886. Independència de Colòmbia

    1903. Independència de Panamà.


    ORIENT

    Pròxim Orient

    Països de la conca oriental de la Mediterrània (incloent-hi Líbia i Egipte) i fins a la part occidental de la Mesopotàmia

    Orient Mitjà

    A partir del Pròxim Orient fins als límits orientals de Pèrsia, pel sud l’Aràbia i pel nord les mars Negra i Càspia.

    Orient Llunyà/Extrem Orient

    Terres orientals d’Àsia i l’Oceania.


    OTOMÀ, IMPERI

    Des de l’any 1290, amb el sultà Osmà I, fins l’any 1923, en el qual es proclama la República, domina l’imperi turc la dinastia otomana.


    PAKISTAN

    14.8.1947. Declaració de la independència de Pakistan.

    La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan, (en urdú پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia. Limita amb l'Índia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i el Mar aràbic. Té més de 160 milions d'habitants, la majoria dels quals són musulmans. L'islam n’és la religió oficial.

    El nom Pakistan significa literalment terra dels purs en urdú i persa. Va ser encunyat el 1933 com a Pakstan per Choudhary Rahmat Ali, un activista del Moviment pakistanès, el qual ho va publicar en el seu pamflet a Now or Never. Figurativament, el nom és un acrònim que representa els trenta milions de germans musulmans que viuen a PAKISTAN, referint-se als noms de les cinc regions septentrionals del subcontinent indi: Panjab, la província Afganesa, que fa frontera al nord-oest, Kashmir, Sind, i BaluchisTAN. La lletra I va esdevenir l'addició de facto per facilitar la pronúncia i formar el nom correcte lingüísticament.


    PALESTINA

    Fatah (Al Fatah). (de l’àrab: فتح) És l'acrònim revers del nom àrab Harakat al-Tahrir al-Watani al-Filastini (literalment: Moviment d'Alliberament Nacional Palestí) –Hataf , que significa mort súbita–. És una de les principals faccions palestines i la major constituent de l'Organització per l'Alliberament de Palestina, una confederació multi partit. Fatah –que vol dir conquesta o oberturaes defineix com una organització laica i nacionalista palestina.

    Hamàs. Partit d’adscripció fonamentalista islàmica.

    Intifada. (de l'àrab انتفاضة: exaltació; aixecament) Nom popular dels dos alçaments populars dels palestins de Cisjordània i la Franja de Gaza contra el règim d'ocupació d'Israel.


    PANAMÀ

    fins al 3.11.1903 COLÒMBIA.

    a partir del 3.11.1903 PANAMÀ.


    PERÚ, VIRREGNAT DEL

    Des del 20.11.1542 fins al 9.12.1824

    1543. Blasco Núñez de Vela, 1er virrei

    1824. José de la Serna e Hinojosa, tinent general, darrer virrei


    POLÒNIA

    Cracòvia, capital ducat homònim, al sud de Polònia (Petita Polònia) i a la vora del riu Vístula. Pel Congrés de Viena, l’any 1815 esdevé república independent, sota la protecció de Rússia, Prússia i Àustria.

    Kàmianets-Podilskyi (Podòlia), Kamieniec Podolski. Podòlia és una part de la Ucraïna occidental

    Varsòvia

    1344-1596. Capital del ducat de Masòvia del regne de Polònia

    1793. és ocupada pels russos

    1795. és atribuïda a Prússia

    1807-1815. capital del Gran Ducat de Varsòvia de la Polònia russa

    agost 1915. ocupada pels alemanys

    11.11.1918. independència polonesa

    1943. ocupada pels nazis Wroclaw (Breslau), Silèsia

    Particions de Polònia

    Any 1772. Rússia Prússia Àustria

    5.8.1772. RÚSSIA. Signatura a Sant Petersburg del primer repartiment dels territoris polonesos entre Rússia, Àustria i Prússia, per tal de restablir l’equilibri de forces entre les potències europees orientals després dels guanys russos a Turquia:

    5.8.1772. RÚSSIA. Rússia obté una part de Livònia i una part de Bielorússia, amb els comtats de Vitebsk, Polotsk i Mstislavl.

    5.8.1772. RÚSSIA. Prússia obté la regió d’Ermland (o Warmia) i la Prússia Reial, excepte Danzig, o Gdansk, àrees de la Gran Polònia, al llarg del riu Notec (districte de Netze) i parts de Kuyavia (Pomerània), amb la ciutat de Thorn, o Torun.

    5.8.1772. RÚSSIA. Àustria obté la regió de Galítsia i Lodomeria, amb Zator i Auschwitz, i part de la Petita Polònia, amb els comtats de Cracòvia i Sandomierz, deixant la ciutat de Cracòvia per als polonesos.

    Any 1793. Rússia Prússia

    23.1.1793. RÚSSIA. Tractat de Sant Petersburg. Rússia i Prússia acorden el Segon Repartiment de Polònia.

    23.1.1793. RÚSSIA. Rússia rep la Bielorússia lituana (la ciutat de Vílnius, o Wilno –que havia estat ocupada pels russos (1655 – 1660) i pels suecs el 1702–) i l'Oest d'Ucraïna.

    23.1.1793. RÚSSIA. Prússia obté les ciutats de Danzig i Thorn, així com la resta de la Gran Polònia i una part de la Masòvia.

    Any 1795. Rússia Prússia Àustria

    Anys 1807 a 1815. Gran Ducat de Varsòvia, (en alemany Herzogtum Warschau), unitat política creada fins l’any 1918, Polònia pertany a Rússia.


    PORTUGAL

    Entre els anys 1580 i 1640 forma part de la Monarquia Hispànica.

    Felip II (Felip I de Portugal) 11.9.1580 -1598

    Felip III (Felip II de Portugal) 1598 - 1628

    Felip IV (Felip III de Portugal) 1621 – 16.12.1640


    PRÚSSIA

    *El regne de Prússia rep aquesta denominació entre els anys 1701 i 1871 (llevat del període napoleònic comprés entre el 1795 i el 1896)*

    16.11.1700. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’elector Frederic III, duc de Prússia, obté de l’emperador germànic la dignitat reial i esdevé rei Frederic I de Prússia.

    Reis de Prússia

    1701-1713. Frederic I (III de Brandenburg)

    1713-1740. Frederic Guillem I

    1740-1786. Frederic II el Gran

    1786-1797. Frederic Guillem II

    1797-1840. Frederic Guillem III

    1840-1861. Frederic Guillem IV

    1861-1871. Guillem I


  • REGNE UNIT

    GRAN BRETANYA.

    El dia 1.5.1707 Anglaterra i Escòcia s’uneixen i donen forma a la Gran Bretanya.

    REGNE UNIT,

    El 1.1.1801 entra en vigor el Regne Unit per la unió de Gran Bretanya i Irlanda.

    L’any 1922 el Regne Unit comprèn la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

    Escòcia. La ciutat de Glasgow pertany al comat de Lanarkshire fins l’any 1975, en què és absorbida per la regió de Strathclyde.


    ROMA

    Roma. 753 aC – 27 aC

    Imperi Romà. 27 aC – 395 dC

    Imperi Romà d’Occident. 395 – 493

    Imperi Romà d’Orient. 337 – 395

    Imperi Bizantí. 395 – 1453


    RUMÈLIA

    Rumèlia, literalment terra dels romans, és el nom que van donar els otomans a la província que comprenia Tessàlia, Epir, Macedònia i Tràcia.

    1878. Tractat de Berlín. Creació de la regió de Rumèlia Oriental, que s’estén entre els Balcans i les muntanyes de Ròdope, en els territoris residuals després de la formació del principat autònom de Bulgària i del retorn de Tràcia i Macedònia a l’Imperi Otomà.

    1885. La Rumèlia Oriental és annexionada per Bulgària.

    1913. Tractat de Bucarest: Grècia es queda amb Salònica; Sèrbia,amb Monastir, i la Porta otomana només amb Edirne.


    RWANDA-URUNDI.

    1 de juliol del 1962. RWANDA-URUNDI. El regne de Rwanda esdevé una república independent.

    1 de juliol del 1962. RWANDA-URUNDI. El regne de Burundi també s’independitza de Bèlgica.


    SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

    Quan va ser creat l’any 962 amb Otó I, comprenia:

    REGNE GERMÀNIC

    Saxònia

    Francònia

    Lorena

    Suàbia

    Baviera

    Caríntia

    Àustria

    INFLUÈNCIA GERMÀNICA

    Bohèmia

    Moràvia

    ITÀLIA NORD I CENTRAL

    Llombardia

    Piemont

    Ligúria

    Toscana

    Vèneto

    Romanya

    Estats Pontificis

    Incorporacions de l’any 1032: Borgonya amb la Provença

    Divisió de la Germània per la Dieta d’Ausburg de l’any 1500: SIS CERCLES O REGIONS: Àustria , Estíria, Caríntia, Carniola, Ístria, Tirol

    6 d’agost del 1806. Amb l’abdicació de l’emperador Francesc II finalitza el Sacre Imperi Romanogermànic.

    Confederació del Rin (1806-1813)

    Estats membres de la Confederació del Rin el 1812

    Ducat d'Anhalt-Bernburg, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Anhalt-Dessau, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Anhalt-Kothen, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Arenberg (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Gran Ducat de Baden (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans marcgraviat.

    Regne de Baviera (cofundador, 12 de juliol 1806). En inici era un ducat

    Gran Ducat de Berg (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans ducats de Clèveris i Berg

    Gran Ducat de Hessen-Darmstadt (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans landgraviat

    Principat d'Hohenzollern-Hechingen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat d'Hohenzollern-Sigmaringen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat d'Isenburg-Birstein (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat de Leyen (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans un comtat.

    Principat de Liechtenstein (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat de Lippe-Detmold, unit el 11 d'abril de 1807.

    Diòcesi de Magúncia, arquebisbat i electorat, (el 1810, Gran Ducat de Franckfurt)

    Gran Ducat de Mecklemburg-Schwerin, unit 22 de març de 1808.

    Gran Ducat de Mecklemburg-Strelitz, unit 18 de febrer de 1808.

    Ducat de Nassau, unit 30 d'agost de 1806, format per la unió de:

    Ducat de Nassau-Usingen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Ducat de Nassau-Weilburg) (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Ducat d'Oldenburg, unit 14 d'octubre de 1808.

    Principat de Reuss-Ebersdorf, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Greiz, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Lobenstein, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Schleiz, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Salm-Kyrburg (abans Salm-Salm) (cofundador, 25 de juliol 1806).

    Ducat de Saxònia-Coburg, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Gotha, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Hildburghausen, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Meiningen, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Weimar, unit 15 de desembre de 1806

    Regne de Saxònia, unit 11 de desembre de 1806

    Principat de Schaumburg-Lippe, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Schwarzburg-Rudolstadt, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Schwarzburg-Sondernshausen, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Waldeck unit el 11 d'abril de 1807.

    Regne de Westfàlia, unit 15 de novembre de 1807.

    Regne de Wurtemberg (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Gran Ducat de Würzburg, unit 23 de setembre de 1806.

    Confederació Germànica (1815-1866) (9.6.1815 – 14.6.1866)

    Comprèn els 38 estats sobirans de: l’imperi d’Àustria (Àustria i Hongria), els regnes de Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures (Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck).

    Confederació de l’Alemanya del Nord (1867-1871) (1.7.1867 – 18.1.1871)

    Substitueix la Confederació Germànica i elimina Àustria del conjunt d‘estats alemanys.

    Prússia adquireix preponderància i els quatre estats d’Alemanya del Sud (Baden, Baviera,Hessen-Darmstadt i Württemberg ) s’hi mantenen al marge.

    Alemanya (1871-1949)(18.1.1871 – 1949)

    República Federal Alemanya (21.9.1949)-República Democràtica Alemanya (7.10.1949) (1949-1990)

    Alemanya, (una sola República Federal Alemanya) a partir del 3.10.1990


    SAVOIA

    Humbert I (1003 – v 1047) és el primer comte de Savoia

    1416. La regió de Savoia esdevé un ducat.

    1713. El duc de Savoia rep el títol de rei de Sicília.

    1720. El duc de Savoia canvia el domini sobre Sicília pel control de Sardenya.

    1815. Annexada per la França Revolucionària, la regió de Savoia és restituïda a la Casa de Savoia pel Congrés de Viena.

    1860. La regió de Savoia torna a formar part de França pel tractat de Torí.


    SÈRBIA

    1878. Sèrbia, juntament amb els principats de Montenegro i Romania, s’independitza de l’Imperi Otomà pel Congrés de Berlín (13.6.1878 – 13.7.1878).


    SICÍLIA

    L’emirat de Sicília va ser un estat islàmic medieval establert a l’illa entre els anys 965 i 1072.

    El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història. S'estén al nord-est d'Àfrica, entre el 909 i el 1171. Rep el nom de «fatimita», ja que la dinastia que el formà descendia, suposadament, del profeta Mahoma per línia de la seva filla Fàtima az-Zahra.

    Virregnat de Sicília

    1415 – 1516. Virreis aragonesos

    1517 – 1707. Virreis espanyols

    1714 – 1719. Virreis savoians

    1720 – 1728. Virreis austríacs

    1734 – 1819. Virreis borbònics

    L’any 1816 Sicília i Nàpols s’uneixen i formen el regne de les Dues Sicílies.


    SÍRIA

    Síria històrica ocupava aproximadament els actuals estats de Síria i Líban

    Els seus territoris van ser ocupats per EGIPTE, MITANNI, Imp. HITTITA, ASSÍRIA

    SÍRIA MERIDIONAL

    Ciutats:

    Damasc

    Biblos

    Sidó

    Tir

    Kadesh

    SÍRIA CENTRAL

    REGNES:

    Neye

    Nukhashshe

    Amurru

    Ciutats:

    Ugarit

    Hamath

    Sumura

    Qatna

    SÍRIA SEPTENTRIONAL

    Ciutats:

    Karkamis

    Alep


    REGNE UNIT

    GRAN BRETANYA.

    El dia 1.5.1707 Anglaterra i Escòcia s’uneixen i donen forma a la Gran Bretanya.

    REGNE UNIT,

    El 1.1.1801 entra en vigor el Regne Unit per la unió de Gran Bretanya i Irlanda.

    L’any 1922 el Regne Unit comprèn la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

    Escòcia. La ciutat de Glasgow pertany al comat de Lanarkshire fins l’any 1975, en què és absorbida per la regió de Strathclyde.


    ROMA

    Roma. 753 aC – 27 aC

    Imperi Romà. 27 aC – 395 dC

    Imperi Romà d’Occident. 395 – 493

    Imperi Romà d’Orient. 337 – 395

    Imperi Bizantí. 395 – 1453


    RUMÈLIA

    Rumèlia, literalment terra dels romans, és el nom que van donar els otomans a la província que comprenia Tessàlia, Epir, Macedònia i Tràcia.

    1878. Tractat de Berlín. Creació de la regió de Rumèlia Oriental, que s’estén entre els Balcans i les muntanyes de Ròdope, en els territoris residuals després de la formació del principat autònom de Bulgària i del retorn de Tràcia i Macedònia a l’Imperi Otomà.

    1885. La Rumèlia Oriental és annexionada per Bulgària.

    1913. Tractat de Bucarest: Grècia es queda amb Salònica; Sèrbia,amb Monastir, i la Porta otomana només amb Edirne.


    RWANDA-URUNDI.

    1 de juliol del 1962. RWANDA-URUNDI. El regne de Rwanda esdevé una república independent.

    1 de juliol del 1962. RWANDA-URUNDI. El regne de Burundi també s’independitza de Bèlgica.


    SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

    Quan va ser creat l’any 962 amb Otó I, comprenia:

    REGNE GERMÀNIC

    Saxònia

    Francònia

    Lorena

    Suàbia

    Baviera

    Caríntia

    Àustria

    INFLUÈNCIA GERMÀNICA

    Bohèmia

    Moràvia

    ITÀLIA NORD I CENTRAL

    Llombardia

    Piemont

    Ligúria

    Toscana

    Vèneto

    Romanya

    Estats Pontificis

    Incorporacions de l’any 1032: Borgonya amb la Provença

    Divisió de la Germània per la Dieta d’Ausburg de l’any 1500: SIS CERCLES O REGIONS: Àustria , Estíria, Caríntia, Carniola, Ístria, Tirol

    6 d’agost del 1806. Amb l’abdicació de l’emperador Francesc II finalitza el Sacre Imperi Romanogermànic.

    Confederació del Rin (1806-1813)

    Estats membres de la Confederació del Rin el 1812

    Ducat d'Anhalt-Bernburg, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Anhalt-Dessau, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Anhalt-Kothen, unit el 11 d'abril de 1807.

    Ducat d'Arenberg (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Gran Ducat de Baden (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans marcgraviat.

    Regne de Baviera (cofundador, 12 de juliol 1806). En inici era un ducat

    Gran Ducat de Berg (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans ducats de Clèveris i Berg

    Gran Ducat de Hessen-Darmstadt (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans landgraviat

    Principat d'Hohenzollern-Hechingen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat d'Hohenzollern-Sigmaringen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat d'Isenburg-Birstein (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat de Leyen (cofundador, 12 de juliol 1806). Abans un comtat.

    Principat de Liechtenstein (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Principat de Lippe-Detmold, unit el 11 d'abril de 1807.

    Diòcesi de Magúncia, arquebisbat i electorat, (el 1810, Gran Ducat de Franckfurt)

    Gran Ducat de Mecklemburg-Schwerin, unit 22 de març de 1808.

    Gran Ducat de Mecklemburg-Strelitz, unit 18 de febrer de 1808.

    Ducat de Nassau, unit 30 d'agost de 1806, format per la unió de:

    Ducat de Nassau-Usingen (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Ducat de Nassau-Weilburg) (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Ducat d'Oldenburg, unit 14 d'octubre de 1808.

    Principat de Reuss-Ebersdorf, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Greiz, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Lobenstein, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Reuss-Schleiz, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Salm-Kyrburg (abans Salm-Salm) (cofundador, 25 de juliol 1806).

    Ducat de Saxònia-Coburg, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Gotha, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Hildburghausen, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Meiningen, unit 15 de desembre de 1806

    Ducat de Saxònia-Weimar, unit 15 de desembre de 1806

    Regne de Saxònia, unit 11 de desembre de 1806

    Principat de Schaumburg-Lippe, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Schwarzburg-Rudolstadt, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Schwarzburg-Sondernshausen, unit el 11 d'abril de 1807.

    Principat de Waldeck unit el 11 d'abril de 1807.

    Regne de Westfàlia, unit 15 de novembre de 1807.

    Regne de Wurtemberg (cofundador, 12 de juliol 1806).

    Gran Ducat de Würzburg, unit 23 de setembre de 1806.

    Confederació Germànica (1815-1866) (9.6.1815 – 14.6.1866)

    Comprèn els 38 estats sobirans de: l’imperi d’Àustria (Àustria i Hongria), els regnes de Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures (Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck).

    Confederació de l’Alemanya del Nord (1867-1871) (1.7.1867 – 18.1.1871)

    Substitueix la Confederació Germànica i elimina Àustria del conjunt d‘estats alemanys.

    Prússia adquireix preponderància i els quatre estats d’Alemanya del Sud (Baden, Baviera,Hessen-Darmstadt i Württemberg ) s’hi mantenen al marge.

    Alemanya (1871-1949)(18.1.1871 – 1949)

    República Federal Alemanya (21.9.1949)-República Democràtica Alemanya (7.10.1949) (1949-1990)

    Alemanya, (una sola República Federal Alemanya) a partir del 3.10.1990


    SAVOIA

    Humbert I (1003 – v 1047) és el primer comte de Savoia

    1416. La regió de Savoia esdevé un ducat.

    1713. El duc de Savoia rep el títol de rei de Sicília.

    1720. El duc de Savoia canvia el domini sobre Sicília pel control de Sardenya.

    1815. Annexada per la França Revolucionària, la regió de Savoia és restituïda a la Casa de Savoia pel Congrés de Viena.

    1860. La regió de Savoia torna a formar part de França pel tractat de Torí.


    SÈRBIA

    1878. Sèrbia, juntament amb els principats de Montenegro i Romania, s’independitza de l’Imperi Otomà pel Congrés de Berlín (13.6.1878 – 13.7.1878).


    SICÍLIA

    L’emirat de Sicília va ser un estat islàmic medieval establert a l’illa entre els anys 965 i 1072.

    El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història. S'estén al nord-est d'Àfrica, entre el 909 i el 1171. Rep el nom de «fatimita», ja que la dinastia que el formà descendia, suposadament, del profeta Mahoma per línia de la seva filla Fàtima az-Zahra.

    Virregnat de Sicília

    1415 – 1516. Virreis aragonesos

    1517 – 1707. Virreis espanyols

    1714 – 1719. Virreis savoians

    1720 – 1728. Virreis austríacs

    1734 – 1819. Virreis borbònics

    L’any 1816 Sicília i Nàpols s’uneixen i formen el regne de les Dues Sicílies.


    SÍRIA

    Síria històrica ocupava aproximadament els actuals estats de Síria i Líban

    Els seus territoris van ser ocupats per EGIPTE, MITANNI, Imp. HITTITA, ASSÍRIA

    SÍRIA MERIDIONAL

    Ciutats:

    Damasc

    Biblos

    Sidó

    Tir

    Kadesh

    SÍRIA CENTRAL

    REGNES:

    Neye

    Nukhashshe

    Amurru

    Ciutats:

    Ugarit

    Hamath

    Sumura

    Qatna

    SÍRIA SEPTENTRIONAL

    Ciutats:

    Karkamis

    Alep


  • SUD-ÀFRICA

    Fins el 31.5.1910. Sud-àfrica

    Unió Sud-africana. Creada el 31.5.1910, quan entra en vigor la South Africa Act, aprovada pel parlament britànic l’any anterior.

    Aplega com a províncies els dominis britànics de el Transvaal, la Colònia del Riu Orange, la Colònia del Cap de Bona Esperança, i Natal.

    Sud-àfrica. El 31.5.1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, Sud-àfrica es converteix en una república i abandona la Commonwealth de Nacions. El càrrec de governador general és abolit i reemplaçat amb la posició del President de l'Estat.

    Des del 27.4.1994, Gauteng, una part de la província de Transvaal, amb la capital a Johannesburg, esdevé província de la república de Sud-àfrica.


    TAILÀNDIA

    Imperi Khmer (802-1431)

    Any 1238. Els tai funden el regne de Sukhotai.

    1351-1767. Regne d’Ayutthaya (Siam)

    1767-1782.Regne de Siam. Taksin Maha Rat, Taksin, primer rei de Siam.

    Any 1939. Siam passa a ser anomenat Tailàndia.


    TERRANOVA

    Any 1713. L’illa és cedida als anglesos.

    1855. Esdevé colònia anglesa amb govern autònom.

    1917. Domini dins la Commonwealth.

    1934. Torna a ser colònia anglesa per dificultats econòmiques.

    1948. Esdevé província del Canadà.


    TIMÚRIDA, IMPERI

    Capital Samarcanda

    Idioma oficial Persa

    Religió Islam

    Forma de govern Imperi

    Història

    Establiment 1370

    Dissolució 1526


    TUNÍSIA

    Any 1628. dinastia Murad

    Any 1705. dinastia Husain

    Any 1957. República de Tunísia


    TURQUIA

    1.11.1922. Fi de l’Imperi Otomà. Neix la Turquia moderna. Mustafà Kemal, líder del nacionalisme turc, aboleix el soldanat.

    28.3.1930. El nom de la ciutat de Constantinoble esdevé oficialment Istanbul.


    VALÈNCIA

    Any 802. Emirat de Còrdova. El príncep omeia ‘Abd Allah –dit al-Balansi (el valencià) pren el nom de la Balansiya (València) musulmana, on té la residència.


    VIETNAM

    1887. Els francesos constitueixen la Unió Indoxina.

    1945. El Japó concedeix la independència al Vietnam.

    octubre del 1955. Un plebiscit deposa l’emperador Bao Dai. Proclamació de la República.


    XINA

    -1112. Dinastia Zhou

    -221/-206. Dinastia Txin

    -206/-220. Dinastia Han

    581-618 . Dinastia Sui. Assoleix la reunificació del país.

    581. Yang Chien

    618. Sui Yangdi

    618-907. Dinastia Tang

    618. 1Li Yuan

    705. Emperadriu Wou-Hou, però es forçada a abdicar

    960-1279. Dinastia Sung. Institucionalitza el neoconfucionisme.

    960-976. Chao Kuang’in, canvia el nom per Tai Tsu

    976-997. Tai Tsung

    997-1022. Chen Tsung

    1023-1064. Ien Tsung

    1101-1126. Hwei Tsung

    1115. Imperi bàrbar dels jins al nord de la Xina

    1279. Dinastia Yuan o mongol

    1279. Kubilai Kan

    1368-1644. Dinastia Ming

    1368. Txu-Iuan-Txang

    1644-1912. Dinastia Txing o manxú. Pastors nòmades de Manxúria van penetrar per el NE de Xina, sota la direcció de Nurhatxi.

    1662-1722. Kang Hsi (1642-1722)

    1736-1796. Txien Lung (1711-1796)

    1820-1850. Tao-kuang o Pinyin Dauguang

    1861. Hsien Feng

    1861-1908. emperadriu Tzu Hsi (1834-1908)

    1875. Tung Txih (regent l’emperadriu Tzu Hsi)

    1875-1898. Kwang Hsu (1872-1908) (regent l’emperadriu Tzu Hsi)

    1908-1912. Henry Pu Yi (1906-1967), fill primogènit del Tsai-feng, príncep de Txun, darrer emperador de la Xina

    República de Xina

    1928. Txiang Kai-Shek, president de la República

    Port Arthur va ser un port colonial de l'Imperi rus, ubicat al territori de la República Popular de la Xina. Actualment es coneix com Lüshun o Lüshunkou (xinès simplificat 旅顺口, xinès tradicional 旅順口, transcripció pinyin Lǚshùnkǒu), és una ciutat situada a l'extrem sud de la punta de la península de Liaodong, al costat de la ciutat de Dalian i disposa d'un excel·lent port natural, la possessió i control del qual fou un dels casus belli de la Primera Guerra Sinojaponesa i de la Guerra Russojaponesa en els anys 1894 a 1905.

    El Tractat de Portsmouth , que va posar fi a la Guerra Russo-Japonesa de 1904-1905, es va signar el 5 de setembre de 1905 a les drassanes militars de Portsmouth (New Hampshire, Estats Units).

    Amb la derrota de la flota russa a la batalla de Tsushima el tsar va haver de lliurar Dalian i Port Arthur, cedir la meitat sud de l'illa de Sakhalín, abandonar els territoris que tenia arrendats a Manxúria i reconèixer la influència japonesa sobre Corea. Dos mesos després de la firma del tractat, va esclatar la Revolució de 1905 a Rússia. El Japó va convertir Corea en protectorat i el 1910 el va annexionar formalment.

    Port Edward o Weihai (xinès: 威海; pinyin: Wēihǎi), també coneguda com a Weihaiwei, és una ciutat portuària de la República Popular de la Xina situada al golf de Bohai, al nord-est de la província de Shandong.

    La ciutat es troba envoltada pel mar i la seva badia està protegida per l'illa de Liugong (xinès: 刘公岛; pinyin: Liu gong dao). El port va ser anteriorment la base de la flota xinesa de Beiyang durant la dinastia Qing. Weihai té jaciments de granit així com mines d'or, ferro, coure i zinc. Les principals indústries de la ciutat són les químiques, tèxtils, de maquinària, seda i plàstics. Weihai és també un important productor de cacauets, gra i fruita.

    Entre 1898 i 1930 la ciutat fou la capital d'un territori de 740 quilòmetres quadrats, anomenat també Weihaiwei, que va ser una concessió britànica.


    SUD-ÀFRICA

    Fins el 31.5.1910. Sud-àfrica

    Unió Sud-africana. Creada el 31.5.1910, quan entra en vigor la South Africa Act, aprovada pel parlament britànic l’any anterior.

    Aplega com a províncies els dominis britànics de el Transvaal, la Colònia del Riu Orange, la Colònia del Cap de Bona Esperança, i Natal.

    Sud-àfrica. El 31.5.1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, Sud-àfrica es converteix en una república i abandona la Commonwealth de Nacions. El càrrec de governador general és abolit i reemplaçat amb la posició del President de l'Estat.

    Des del 27.4.1994, Gauteng, una part de la província de Transvaal, amb la capital a Johannesburg, esdevé província de la república de Sud-àfrica.


    TAILÀNDIA

    Imperi Khmer (802-1431)

    Any 1238. Els tai funden el regne de Sukhotai.

    1351-1767. Regne d’Ayutthaya (Siam)

    1767-1782.Regne de Siam. Taksin Maha Rat, Taksin, primer rei de Siam.

    Any 1939. Siam passa a ser anomenat Tailàndia.


    TERRANOVA

    Any 1713. L’illa és cedida als anglesos.

    1855. Esdevé colònia anglesa amb govern autònom.

    1917. Domini dins la Commonwealth.

    1934. Torna a ser colònia anglesa per dificultats econòmiques.

    1948. Esdevé província del Canadà.


    TIMÚRIDA, IMPERI

    Capital Samarcanda

    Idioma oficial Persa

    Religió Islam

    Forma de govern Imperi

    Història

    Establiment 1370

    Dissolució 1526


    TUNÍSIA

    Any 1628. dinastia Murad

    Any 1705. dinastia Husain

    Any 1957. República de Tunísia


    TURQUIA

    1.11.1922. Fi de l’Imperi Otomà. Neix la Turquia moderna. Mustafà Kemal, líder del nacionalisme turc, aboleix el soldanat.

    28.3.1930. El nom de la ciutat de Constantinoble esdevé oficialment Istanbul.


    VALÈNCIA

    Any 802. Emirat de Còrdova. El príncep omeia ‘Abd Allah –dit al-Balansi (el valencià) pren el nom de la Balansiya (València) musulmana, on té la residència.


    VIETNAM

    1887. Els francesos constitueixen la Unió Indoxina.

    1945. El Japó concedeix la independència al Vietnam.

    octubre del 1955. Un plebiscit deposa l’emperador Bao Dai. Proclamació de la República.


    XINA

    -1112. Dinastia Zhou

    -221/-206. Dinastia Txin

    -206/-220. Dinastia Han

    581-618 . Dinastia Sui. Assoleix la reunificació del país.

    581. Yang Chien

    618. Sui Yangdi

    618-907. Dinastia Tang

    618. 1Li Yuan

    705. Emperadriu Wou-Hou, però es forçada a abdicar

    960-1279. Dinastia Sung. Institucionalitza el neoconfucionisme.

    960-976. Chao Kuang’in, canvia el nom per Tai Tsu

    976-997. Tai Tsung

    997-1022. Chen Tsung

    1023-1064. Ien Tsung

    1101-1126. Hwei Tsung

    1115. Imperi bàrbar dels jins al nord de la Xina

    1279. Dinastia Yuan o mongol

    1279. Kubilai Kan

    1368-1644. Dinastia Ming

    1368. Txu-Iuan-Txang

    1644-1912. Dinastia Txing o manxú. Pastors nòmades de Manxúria van penetrar per el NE de Xina, sota la direcció de Nurhatxi.

    1662-1722. Kang Hsi (1642-1722)

    1736-1796. Txien Lung (1711-1796)

    1820-1850. Tao-kuang o Pinyin Dauguang

    1861. Hsien Feng

    1861-1908. emperadriu Tzu Hsi (1834-1908)

    1875. Tung Txih (regent l’emperadriu Tzu Hsi)

    1875-1898. Kwang Hsu (1872-1908) (regent l’emperadriu Tzu Hsi)

    1908-1912. Henry Pu Yi (1906-1967), fill primogènit del Tsai-feng, príncep de Txun, darrer emperador de la Xina

    República de Xina

    1928. Txiang Kai-Shek, president de la República

    Port Arthur va ser un port colonial de l'Imperi rus, ubicat al territori de la República Popular de la Xina. Actualment es coneix com Lüshun o Lüshunkou (xinès simplificat 旅顺口, xinès tradicional 旅順口, transcripció pinyin Lǚshùnkǒu), és una ciutat situada a l'extrem sud de la punta de la península de Liaodong, al costat de la ciutat de Dalian i disposa d'un excel·lent port natural, la possessió i control del qual fou un dels casus belli de la Primera Guerra Sinojaponesa i de la Guerra Russojaponesa en els anys 1894 a 1905.

    El Tractat de Portsmouth , que va posar fi a la Guerra Russo-Japonesa de 1904-1905, es va signar el 5 de setembre de 1905 a les drassanes militars de Portsmouth (New Hampshire, Estats Units).

    Amb la derrota de la flota russa a la batalla de Tsushima el tsar va haver de lliurar Dalian i Port Arthur, cedir la meitat sud de l'illa de Sakhalín, abandonar els territoris que tenia arrendats a Manxúria i reconèixer la influència japonesa sobre Corea. Dos mesos després de la firma del tractat, va esclatar la Revolució de 1905 a Rússia. El Japó va convertir Corea en protectorat i el 1910 el va annexionar formalment.

    Port Edward o Weihai (xinès: 威海; pinyin: Wēihǎi), també coneguda com a Weihaiwei, és una ciutat portuària de la República Popular de la Xina situada al golf de Bohai, al nord-est de la província de Shandong.

    La ciutat es troba envoltada pel mar i la seva badia està protegida per l'illa de Liugong (xinès: 刘公岛; pinyin: Liu gong dao). El port va ser anteriorment la base de la flota xinesa de Beiyang durant la dinastia Qing. Weihai té jaciments de granit així com mines d'or, ferro, coure i zinc. Les principals indústries de la ciutat són les químiques, tèxtils, de maquinària, seda i plàstics. Weihai és també un important productor de cacauets, gra i fruita.

    Entre 1898 i 1930 la ciutat fou la capital d'un territori de 740 quilòmetres quadrats, anomenat també Weihaiwei, que va ser una concessió britànica.


Back To Top
Close search
Cercar