skip to Main Content

Edat mitjana 16 de març

1037. FRANÇA. Mor el comte Robert I d’Évreux (n. ?), arquebisbe de Rouen, fill del duc Ricard I de Normandia.

1072. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Goslar (Baixa Saxònia) l’eclesiàstic i comte palatí Adalbert, o Adelbert I de Saxònia o d’Hamburg, arquebisbe d’Hamburg-Bremen. (n. v 1000)

1181. FRANÇA. Mor a Troyes (l’Aube, Xampanya) el comte Enric I de Xampanya i de Brie, dit el Liberal. (n. desembre 1127)

1190. ANGLATERRA. Comença a York la massacre de jueus. Més de 300 jueus, instigats pels cavallers croats i per gent del poble dirigida per Richard Maleby –que devia grans quantitats de diners als hebreus– se suïciden a la Torre de Clifford.

1204. FRANÇA. El papa Innocenci III escriu al rei Felip II August perquè es comprometi a fer fora el comte de Ramon IV de Tolosa de les seves terres. A Carcassona se celebra un col·loqui entre càtars, valdesos i catòlics, convocats pel rei Pere I de Catalunya-Aragó.

1244. FRANÇA. Uns 200 càtars, els últims resistents després del setge de més de nou mesos, són cremats vius al peu de la muntanya de Montsegur (Occitània) per l’exèrcit del rei de França i de l’Església. La fi de la croada suposa la desaparició del catarisme i de la possibilitat de crear un Estat catalano-occità, així com la submissió d’Occitània a monarquia francesa, d’on molts càtars han de fugir cap a Llombardia i a la corona catalanoaragonesa.

1309. REGNE NASSARITA DE GRANADA. El rei Muhammad III, que s’ha quedat cec, abdica a favor del seu germà Nasr Abu al-Chuyush (? – Guadix 16.11.1322) –que esdevé el quart rei nassarita– i es reclou a Almuñécar.

1309. ESCÒCIA. Mentre els seus lloctinents combaten a Galloway, Robert I Bruce, que ha aconseguit un notable progrés per tot Escòcia oriental des de Ross fins a Perthshire, lliure de pressions militars, publica les seves tres primeres actes de govern i convoca un parlament a Saint Andrews per a tractar, entre d’altres qüestions, de la resposta a l’escrit en què el rei Felip IV de França, sogre d’Eduard II d’Anglaterra, quan intentava la conciliació entre anglesos i escocesos, reconeixia tàcitament la sobirania de Robert I Bruce.

1322. ANGLATERRA. Mor a la batalla de Boroughbridge (Yorkshire) el militar Humphrey VIII de Bohun, 4t comte de Hereford. (n. 1276)

1338. ANGLATERRA. Neix Thomas II de Beauchamp (=> 8.7.1401), 4t comte de Warwick, fill de Thomas de Beauchamp, 3er comte de Warwick, i de Catherine Mortimer, filla del primer comte de March.

1357. CORONA D’ARAGÓ. El noble Brancaleone Doria (Castelsardo, Sardenya 1337 – Castelsardo 1409), membre d’una escissió de la influent família Doria de la República de Gènova, fill de Brancaleone Doria i Giacomina, i que està casat amb Elionor d’Arborea (Molins de Rei, el Baix Llobregat 1340 – Oristany, Sardenya 1403), es converteix en vassall de Pere III el Cerimoniós, el rei nominal de Sardenya, per tal de legitimar les possessions del seu pare a l’illa.

1362. REGNE NASSARITA DE GRANADA. Els exèrcits aliats de Pere I de Castella i de Muhammad V, que lluiten contra l’usurpador Muhammad VI, dit el rei Bermejo, han aconseguit arribar a les portes de Granada. El destronat Muhammad V, però, davant els estralls que causa la guerra entre la gent del seu poble, decideix abandonar l’empresa i demana a Pere I que torni amb les seves hosts a Castella. Accedeix el castellà i Muhammad V, per la seva banda, es retira a Ronda.

1366. CORONA D’ARAGÓ. Surt del port de Palma de Mallorca la barca de Joan Florentí amb destí a Cotlliure (el Rosselló). Hi porta pells de daina valorades en 47 lliures.

1366. CORONA DE CASTELLA. Sollevament de la noblesa castellana contra el rei Pere I. Les tropes mercenàries franceses de les Companyies Blanques, comandades per Bertrand du Guesclin, que han entrat a Castella des de Catalunya i Aragó, ocupen Calahorra. Enric de Trastàmara s’hi proclama rei de Castella.

1367. CORONA D’ARAGÓ. A la ciutat de Palma de Mallorca, el cartògraf i mestre de cartes de navegació Guillem Soler compra una esclava de nom Balech al mercader mallorquí Ramon Oliver.

1376. CORONA D’ARAGÓ. Pere Artés rep de l’infant Joan d’Aragó, en compensació d’uns deutes, el municipi de Bocairent (la Vall d’Albaida, València) que l’infant havia rebut per donació del seu pare el rei. Aquesta transacció desagradaria a Pere el Cerimoniós.

1381. CORONA D’ARAGÓ. Arnau Soler ven la Rota d’en Jordi, situada a Biniarroi (Mancor de la Vall, Raiguer, Mallorca), a Bernat Canella, de Mancor de la Vall.

1405. FRANÇA. Mor a Arràs (Artois) la comtessa Margarida III de Flandes i d’Artois (n. 13.4.1350), vídua del duc Felip II l’Ardit de Borgonya

1410. ANGLATERRA. Mor a l’Hospital de Santa Caterina, prop de la Torre de Londres, el noble Joan Beaufort (n. v 1371), 1er comte de Somerset i marquès de Dorset, fill il·legítim de Joan de Gant, duc de Lancaster, i de la seva amant i més tard esposa Katherine Swynford de Roelt.

1445. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. Neix a Schaffhausen el futur predicador Johann Geiler von Kaisersberg. (=> 10.3.1510)

Edat mitjana 15 de març
Edat mitjana 17 de març
Back To Top
Close search
Cercar