skip to Main Content

Any 1156

17 de gener. REGNE LLATÍ DE JERUSALEM. Mor a Jerusalem el 5è gran mestre de l’orde del Temple, André de Montbard. (n. 1103)

20 de gener. SUÈCIA. Eric IX, dit el Sant (? – Uppsala 1160), fill de Jedvard i de Cecília, filla de l’antirei Blot-Sven, elegit rei de Suècia pel poble, i el bisbe d’Uppsala, sant Enric, havien emprès una croada per a la conquesta i cristianització de Finlàndia. Sant Enric d’Uppsala (n. ?), que es troba a Finlàndia en viatge missioner, hi mor martiritzat. D’acord amb la llegenda, és el capitost Lalli qui assassina l’eclesiàstic amb una atxa sobre les aigües gelades del llac Köyliönjärvi. El bisbe Enric seria considerat el sant patró de Finlàndia.

9 de març. POLÒNIA. Mor l’eclesiàstic i humanista Alexandre de Malonne (n. ?), bisbe de Plock. Alexandre havia arribat a Polònia, procedent de Malonne –prop de Namur (a l’actual Bèlgica)–, acompanyat del seu germà més jove Wauthier, bisbe de Wroclaw des del 1149.

18 de juny. SICÍLIA. Firma del tractat de Benevent (Campània) entre Maion de Bari, pel regne de Sicília, i Roland de Siena, pel papat. Aquest reconeix la sobirania del rei Guillem I sobre Sicília, Apúlia, Calàbria, i també Càpua, Amalfi, Nàpols, Gaeta, les Marques i els Abruços.

11 de juliol. JAPÓ. Crisi successòria. El gran guerrer Kiyomori (Japó 1118 – Kyoto 21.3.1181), que l’any 1153 havia succeït el seu pare Tadamori com a cap de la família Taira, descendent de l’emperador Kwammu, presta suport a la proclamació de Go-Shirakawa, Masahito (? 18.10.1127 – ? 26.4.1192), 77è emperador del Japó, i s’enfronta a Varitomo, cap de la família rival Minamoto, en disputa de l’hegemonia del país, i el venç.

20 de juliol. JAPÓ. Mor Toba TennoMunehito (n. 24.2.1103), 74è emperador del Japó.

27 d’octubre. FRANÇA. Neix a Sant Gil, Sant Gèli o Saint-Gilles (Gard), el futur comte Ramon VI de Tolosa, dit el Vell (=> 2.8.1222), fill i successor de Ramon V i de Constança de França.

25 de desembre. FRANÇA. Mor l’abat benedictí de Cluny (Borgonya) Pere el Venerable, Petrus Venerabilis, nascut vers l’any 1092 a Montboissier (Alvèrnia). L’abadia de Cluny, que a la fi del segle X tenia agregats 37 monestirs, i a començament del XII ja n’eren dos mil, entraria en un període de crisi que arribaria a la total disgregació.

25 de desembre. SUÈCIA. El rei Sverker I (n. ?) és assassinat pels seus propis homes a Ödeshög quan es dirigia a l’església per assistir a la missa de Nadal.

Altres esdeveniments del 1156

CORONA D’ARAGÓ. Guillem Ramon de Sentmenat-Hostoles, dit el Gran Senescal, majordom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, assisteix a Lleida a la ratificació dels acords de Tudellén.

CORONA D’ARAGÓ. El comte Ramon Berenguer IV de Barcelona ocupa Trencatalla, a la Provença, i exerceix les seves funcions de govern durant la minoritat del seu nebot Ramon Berenguer III de Provença.

CASTELLA I LLEÓ. Suero Fernández Barrientos i el seu germà Gómez Fernández, al capdavant d’un grup de cavallers de Salamanca que havien lluitat contra els musulmans a la fortalesa de San Julián de Pereiro, funden un orde militar com a confraria d’armes. Suero Fernández en seria el primer prior i el seu germà Gómez, el segon. Ambdós es posarien sota la protecció del futur rei Ferran II (Toledo 1137– Benavente 22.1.1188).

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’emperador Frederic I Barba-roja es casa amb Beatriu, hereva de l’Alta Borgonya i annexa aquests territoris a l’Imperi. El Franc Comtat també passa per herència a l’emperador.

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Enric III de Saxònia, dit el Lleó, fill únic d’Enric X el Superb i nét de Lotari II, que havia estat aspirant a la corona imperial, esdevé Enric XII de Baviera quan li és restituït el ducat per l’emperador Frederic I Barba-roja. Enric el Lleó lluitaria al costat de l’emperador en les guerres de Polònia l’any 1157 i d’Itàlia el 1159.

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Pel Privilegium Minus, el marcgravi Enric II, dit Jasomirgott (? 1107 – Viena 13.1.1177), obté Àustria com a ducat hereditari, amb privilegis especials. Viena, que l’any 1135 havia passat al domini dels Babenberg, és convertida per aquests en llur residència.

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. El comte Conrad I de Wettin i de Rochlitz (? – ? 1157), dit el Gran, que havia aconseguit apropiar-se també de la Marca Oriental, la Baixa Lusàcia i Meissen, reparteix els territoris entre els seus cinc fills.

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor el comte Otó IV de Scheyern, dit també Otó de Wittelsbach perquè havia fet construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach (Alta Baviera), on residia. Cap dels seus successors no utilitzaria més el nom de Wittelsbach, encara que amb ell han estat denominats habitualment els sobirans bavaresos.

ESTATS PONTIFICIS. L’Església accepta les cessions de Ramon Berenguer IV als ordes militars, que són sancionades pel papa Adrià IV.

VENÈCIA. Mor el dux Domenico Morosini (n.1080), que havia consolidat la puixança de Venècia a l’Adriàtica.

RÚSSIA. Iuri o Jordi Dolgoruki, Dolgoruky Dolgorukov (? 1090 – Kíev 15.5.1157), príncep de Suzdal’ –fill de Vladímir II Monòmac–, construeix una casa de peatge a la vall del Moskva, que seria l’origen de la ciutat de Moscou.

Edat mitjana 20 de febrer
Edat mitjana segle XII any 1157
Back To Top
Close search
Cercar