skip to Main Content

Any 1420

12 de febrer. FRANÇA. Els comtes de Penthièvre, que aspiren a governar la Bretanya, segresten el duc Joan V de Bretanya, dit el Prudent (Vannes, Bretanya 24.12.1389 – prop de Nantes, Bretanya 29.8.1442), el qual havien convidat a una festa que donaven a Champtocé.

19 de febrer. CORONA DE CASTELLA. Mor el beat Álvaro de Córdoba, introductor a Espanya de la devoció del viacrucis i famós per haver recorregut a peu i descalç Andalusia, Castella i Portugal, portant tan sols el seu breviari i la seva Bíblia.

23 d’abril. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Podebrad (Bohèmia) el noble hussita Jordi de Podebrad i Kunstát (=> 22.3.1471), futur rei de Bohèmia, fill de Víctor, senyor de Kunstát..

7 de maig. CORONA D’ARAGÓ. El rei Alfons el Magnànim, que ha obtingut de les corts catalanes l’ajut sol·licitat, salpa del port dels Alfacs, al sud de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià), amb una esquadra cap a Sardenya.

17 de maig. CORONA D’ARAGÓ. Camí de Sardenya, el rei Alfons el Magnànim arriba a Mallorca i s’allotja al castell de Bellver, a prop de la ciutat de Palma.

21 de maig. FRANÇA. Tractat de Troyes. Enric V d’Anglaterra obté la mà de Caterina de França o de Valois (París 27.10.1401 – Bermondsey Abbey, Londres 3.1.1437), filla de Carles VI de França i d’Elisabet de Baviera, i és reconegut regent i hereter del tron francès per Carles VI.

24 de maig. CORONA D’ARAGÓ. A Palma de Mallorca es construeixen unes barreres que van de la Torre del Gall a la Torre de la Font.

25 de maig. CORONA DE CASTELLA. Cèdula del rei Joan II de Castella de protecció a la Universitat de Salamanca.

25 de maig. PORTUGAL. L’infant de Portugal, Enric el Navegant, duc de Viseu i senyor de Covilha, és nomenat governador de l’orde de Crist.

2 de juny. FRANÇA. Fastuosa cerimònia del casament d’Enric V d’Anglaterra amb de Caterina de Valois, a Troyes (Aube, Xampanya).

3 de juny. CORONA D’ARAGÓ. El rei Alfons el Magnànim deixa l’illa de Mallorca i reprèn l’expedició cap a Sardenya.

7 de juny. VENÈCIA. Les tropes venecianes ocupen la ciutat d’Udine i posen fi a la independència de l’estat patriarcal de Friül.

14 de juny. CORONA D’ARAGÓ. L’esquadra del rei Alfons desembarca a l’Alguer i sotmet l’illa de Sardenya –que mai no havia estat dominada totalment– gràcies a un acord amb el vescomte Guillem III de Narbona, al qual es va comprometre de lliurar 100.000 florins d’or en canvi de totes les terres que el narbonès hi posseïa, compresa la ciutat de Sàsser.

14 de juliol. CORONA DE CASTELLA. Sollevament a Castella de l’infant Enric.

19 de juliol. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix el futur Guillem VIII Paleòleg (=> 28.2.1483), marquès de Montferrat (el Piemont).

20 de juliol. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. El duc Amadeu VIII de Savoia, dit el Pacífic, comte del Piemont (Chambéry, Savoia 4.9.1383 – castell de Ripaille, Thonon-les-Bains, Alta Savoia 7.1.1451), fill i successor d’Amadeu VII, obliga els monegascs de La Turbie a pagar l’impost financer per la seva participació al donatiu fet a Niça.

9 d’agost. ESTATS PONTIFICIS. Mor a Avinyó (Provença) el científic i teòleg Pierre d’Ailly, que havia estat canceller de la Universitat de París i confessor i almoiner del rei Carles VI.

8 de novembre. CORONA DE CASTELLA. Casament a Àvila del rei Joan II i la seva cosina Maria d’Aragó i d’Alburquerque.

24 de novembre. ANGLATERRA. Neix John Stafford (=> 8.5.1473), futur primer comte de Wiltshire, fill de Humphrey Stafford, primer duc de Buckingham.

29 de novembre. CORONA DE CASTELLA. Amb el pretext de prendre part en una cacera i gràcies a l’ajuda del cap del partit monàrquic Álvaro de Luna (Cañete, Conca 1390 – Valladolid 2.6.1453) –notable poeta i escriptor–, el rei Joan II de Castella, confinat a Talavera de la Reina (Toledo), aconsegueix fugir de la dissimulada captivitat en què el mantenia l’infant Enric d’Aragó (Castella v 1400 – Calataiud 1445), tercer fill de Ferran I de Catalunya-Aragó.

Altres esdeveniments del 1420

CORONA D’ARAGÓ. El rei Alfons el Magnànim redacta noves ordinacions destinades a reglamentar el cors, campanya naval contra vaixells d’estats enemics a càrrec de particulars, els quals han de tenir una llicència o patent concedida pel seu govern. El rei Pere III ja havia redactat l’any 1356 unes anteriors disposicions sobre les activitats del corsaris.

CORONA D’ARAGÓ. Mor Valentí Satorra, paborde de la canònica de Santa Maria de Manresa. A l’hora d’elegir-ne un successor, la comunitat manresana es divideix: els uns escullen Pere Mercer, prior de la de Narbona, que és confirmat pel papa Martí V, i els altres es decideixen per Guillem Ramon de Vilardell, abat de l’Estany. Aquest es trasllada a Manresa amb un grup de canonges, per a prendre possessió d’aquesta canònica augustiniana, fent valer el seu títol d’abat de l’Estany i de Manresa. Guillem Ramon rep el suport que des de Peníscola (el Baix Maestrat, Castelló) li dóna Benet XIII.

CORONA D’ARAGÓ. Mor a Morella (Ports) Margarida de Montferrat, mare de Jaume II, el Dissortat. Havia estat la seva segona muller del comte Pere II d’Urgell, pare de Jaume.

CORONA DE CASTELLA. Neix a Valladolid el dominic i futur gran inquisidor Tomás de Torquemada (=> 16.9.1498), nebot de Juan de Torquemada (Valladolid 1368 – Roma 1488), prelat i teòleg convers del judaisme.

FLORÈNCIA. L’arquitecte, escultor i enginyer Filippo di Ser Brunelleschi comença la construcció de la cúpula de base octogonal de la catedral de Santa Maria del Fiore, a Florència, d’acord amb el seu projecte, el qual simplifica la proposta original de l’escultor i arquitecte Arnolfo di Cambio (Colle di Val d’Elsa v 1245 – Florència 1302).

FLORÈNCIA. Neix a Florència el pintor Benozzo di Lesse, que seria conegut pel nom artístic de Benozzo Gozzoli.

PORTUGAL. El navegant Joao Gonçalves Zarco visita l’arxipèlag d’illes Madeira.

FRANÇA. El rei Carles VI atorga privilegis a les fires de Lió (Roine-Alps) –quatre d’anuals–, que han adquirit gran importància gràcies a la prosperitat de la ciutat, per la seva situació com a lloc de pas i perquè s’hi ha introduït la indústria de la seda, provinent d’Itàlia.

FRANÇA. Renat, fill de Lluís II de Provença, es casa amb Elisabet de Lorena (? v 1410 – Angers, País del Loira 28.2.1453), filla i hereva del duc Carles II de Lorena, dit l’Ardit (Toul 1365 – Toul 25.1.1431) i de Margarida de Wittelsbach. Renat obté el títol de comte de Guisa.

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. El general hussita comte Jan Zizka de Trocnov derrota Segimon I, rei d’Hongria, de Germània i de Bohèmia, a Vysehrad.

PAÏSOS BAIXOS. Apareix el llibre la Imitació de Crist, atribuït a l’escriptor místic Thomas Hemerken, conegut per Tomàs de Kempis (Kempen, prop de Düsseldorf 1380 – Agnietenberg, prop de Zwolle 25.7.1471).

PAÏSOS BAIXOS. Neix a Haarlem (Holanda) el pintor Dirck Bouts –Dierick, Dirk, Dieric o Thierry Bouts–.

ANGLATERRA. Neix a Nanmor (Merioneth, Gal·les) el bard Dafydd Nanmor. Moriria a Withland (Carmanthenshire) l’any 1480.

IMPERI TIMÚRIDA. Shah Rokh Mirza restableix al voltant de Herat, capital del Khorasan –on ha disposat una cort pacífica i brillant, oberta a les arts i a les lletres–, el regne del seu pare Tamerlà. Més tard, seria el seu renebot Abu Sa’id Mirza (? – ? 1469) qui esdevindria el sobirà més poderós de l’època, després del soldà otomà.

AZERBAIDJAN. Mor Kara –o Qara– Yusuf, emir de la confederació Kara Koyünlü –o Qara Qoyunlu (moltó negre). El succeeix el seu fill Iskandar, que resisteix amb èxit els atacs del timúrida Shah Rokh Mirza.

XINA. L’antiga Khanbalik, anomenada Pequín, PekingPei-ching o Beijing (capital del Nord) des del 1403, esdevé la capital de la dinastia Ming. S’hi inicia la construcció del Gran Temple del Dragó.

TUNÍSIA. Anselm Turmeda escriu en àrab la Tuhfat al-‘arib fi radd ‘alà ahl al-salib (L’obsequi del home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu), que critica el cristianisme i conté un relat biogràfic de la seva joventut, estudis i conversió.

ÀFRICA ORIENTAL. El regne de Karanga és mencionat per primera vegada a Moçambic.

Edat mitjana segle XV any 1419
Edat mitjana segle XV any 1421
Back To Top
Close search
Cercar