skip to Main Content

Edat moderna 31 de desembre

1464. CORONA D’ARAGÓ. El cavaller Pere Joan Ferrer i Destorrent, que amb les tropes catalanes havia auxiliat Cervera, Besalú i altres poblacions, i assistit a l’ocupació de Torroja, ha estat detingut per l’acusació de connivència amb l’enemic.

1464. CORONA DE CASTELLA. Reial provisió per la qual la propietat d’Ortegicar, a l’actual Cañete la Real (Màlaga), és traspassada al noble castellà Pedro Girón y Pacheco gran mestre de l’orde militar de Calatrava.

1491. FRANÇA. Neix a Saint-Malo (la Bretanya) el futur navegant i explorador Jakez Karter, Jacques Cartier. (=> 1.9.1557)

1498. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Donauwörth (Baviera) el místic i historiador Sebastian Franck, també conegut per Franck von Wörth. Convertit al luteranisme l’any 1525, moriria a Basilea (Confederació Helvètica) el 1542.

1514. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Brussel·les (Brabant) el metge Andries van Wesel, Andreas Vesal o Vesalius (=> 15.10.1564), que seria famós pel seu mètode d’ensenyament anatòmic.

1516. ANGLATERRA. L’escriptor i polític Thomas More ha publicat aquest mes en llatí la seva obra Utopia, llibre en què descriu una societat perfecta.

1539. NOVA CASTELLA. El conquistador Gonzalo Pizarro, enlluernat per la llegenda d’Eldorado, ha organitzat una expedició en busca del mític lloc, de la qual forma part com a lloctinent el descobridor Francisco de Orellana. Travessarien els Andes i arribarien al riu Coca, prop del que seria l’alt Amazones.

1561. MONARQUIA HISPÀNICA. Aquest desembre s’ha col·locat la primera pedra de l’edifici de la Universitat de Girona.

1568. MONARQUIA HISPÀNICA. Els moriscs d’Istán (Màlaga), encapçalats per l’acabalat Francisco Pacheco Manjuz, que havia conviscut sis mesos amb els rebels de Granada, assalten la Torre on es troben el batxiller Pedro de Escalante, beneficiat eclesiàstic, i la seva neboda Joana de Escalante, els quals es refugien en el pis superior i aconsegueixen rebutjar els atacants.

1568. MONARQUIA HISPÀNICA. Esperonats pel sollevament dels moriscs d’Istán, els habitants d’Ojén (Màlaga), la majoria dels quals també són moriscs, es revolten en protesta pels abusius impostos, incendien el poble, destrueixen l’església i fugen a la muntanya.

1568. JAPÓ. Mor el dàimio Shimazu Tadayoshi. (n. 14.10.1493)

1569. ANGLATERRA. Thomas Radcliffe –o Ratclyffe–, tercer comte de Sussex i baró de Fitzwalter (? v 1525 – Londres 9.6.1583), governador d’Irlanda, ha sufocat aquest desembre la rebel·lió dels catòlics Thomas Percy, setè comte de Northúmbria (? 1528 – York, Yorkshire 22.8.1572) i el comte de Westmoreland a l’extrem nord d’Anglaterra.

1572. JAPÓ. Neix el futur Go-Yozei-tenno, Kazuhito o Katahito (=>25.9.1617), 107è emperador del Japó.

1575. MILANESAT. Mor a Torí (el Piemont) el militar i jurista Pierino Belli. (n. 20.3.1502)

1578. FRANÇA. El rei Enric III, en plena guerra de religió, funda l’orde de l’Esperit Sant, orde suprem de cavalleria amb la divisa Duce et auspice, l’objecte de la qual és la protecció del rei de França, considerat com a persona sagrada. Consta de cent cavallers i requereix proves de noblesa i ser cavaller de l’orde de San Miquel.

1583. CONFEDERACIÓ HELVÈTICA. Mor a Basilea el metge i teòleg protestant Thomas Lieber, Erastus. (n. 7.9.1523)

1588. MONARQUIA HISPÀNICA. Mor a Lisboa el predicador i escriptor dominic Luis de Sarria, fra Luis de Granada. (n. 1504)

1588. MONARQUIA HISPÀNICA. El Minyò de Montellà, que havia intentat un nou assalt als carros de la plata del rei Felip II a Almacelles (Segrià), mor en el xoc contra les forces reials al castell d’Arsèguel.

1600. MONARQUIA HISPÀNICA. El jove aristòcrata Francisco de Quevedo y Villegas (Madrid 14.9.1580 – Torre de Juan Abad, Villanueva de los Infantes, Ciudad Real 8.9.1645), que havia començat els seus estudis al col·legi de la Companyia de Jesús, a Madrid, es llicencia en arts i filosofia per la Universitat d’Alcalá.

1600. ANGLATERRA. Carta de Privilegi d’Isabel I que consagra la fundació de l’English East India Company (Companyia Anglesa de les Índies Orientals), la qual mantindria el monopoli comercial britànic a l’Índia.

1606. MONARQUIA HISPÀNICA. Francesc Vicent Garcia i Torres (Tortosa, el Baix Ebre 6.1.1582 – Vallfogona de Riucorb, la Segarra 2.9.1623), ordenat sacerdot a Vic l’any 1605, ha guanyat per concurs aquest mes la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.

1608. ANGLATERRA. Al voltant d’aquests dies mor a Mortlake (Surrey) el químic, astròleg i matemàtic John Dee. (n. 13.7.1527)

1610. PROVÍNCIES UNIDES. Mor a Leiden (Holanda Meridional) el matemàtic germànic Ludolph van Ceulen.

1616. ATLÀNTIC. Aquest mes de desembre ha mort en alta mar, camí d’Amsterdam, el navegant holandès Jacob Le Maire, o Lemaire (n. 1585)

1617. MONARQUIA HISPÀNICA. Neix a Sevilla el futur pintor Bartolomé Esteban Murillo. (=> 3.4.1682)

1617. ANGLATERRA. El navegant i cortesà sir Walter Raleigh l’any 1603 havia estat tancat a la Torre de Londres per ordre del rei Jaume I, després de la mort d’Elisabet I, quan va caure en desgràcia acusat falsament de conspiració. Sir Walter ha estat alliberat, però no perdonat, perquè pugui dirigir una nova expedició a l’Amèrica del Sud amb la intenció d’explotar les riqueses de Veneçuela. Al·legant que els territoris havien estat cedits a Anglaterra pels caps natius l’any 1595, Raleigh ha obtingut el permís i el finançament del rei, a qui ha fet la promesa d’obrir una mina d’or sense perjudicar els interessos de Castella, país actualment amic d’Anglaterra.

1640. MONARQUIA HISPÀNICA. L’exèrcit de Felip IV, establert a Tortosa (el Baix Ebre) des del mes de setembre, ha iniciat la invasió del Principat aquest desembre.

1641. MONARQUIA HISPÀNICA. El cavaller Príam Villalonga i Brondo (n. ?) és assassinat a Palma de Mallorca a trets d’arcabús.

1650. XINA. Mor a Kharahotun (Manxúria), en una partida de caça, el príncep Dorgon, Hosoi Mergen Cin Wang, dit el Príncep Rui. (n. 17.11.1612)

1666. ANGLATERRA. Aquest mes de desembre ha nascut a Canterbury (Kent) el futur físic i astrònom Stephen Gray. (=> 7.2.1736)

1668. PROVÍNCIES UNIDES. Neix a Voorhout, prop de Leiden (Holanda Meridional), el futur metge i botànic Hermann Boerhaave. (=> 23.9.1738)

1670. FRANÇA. Aquest mes de desembre ha nascut a Beauvais (Oise, Picardia) el futur escriptor Jean-Baptiste Dubos. (=> 23.3.1742)

1676. VENEÇUELA. Maracaibo, separada de la província de Veneçuela, i Mérida-La Grita s’uneixen en una governació anomenada Provincia de Mérida del Espiritu Santo de Maracaibo, amb capital a Mérida, sota la dependència de l’Audiència de Bogotà.

1679. ESTATS PONTIFICIS. Mor a Roma el matemàtic, fisiòleg i filòsof Giovanni Alfonso Borelli. (n. 28.1.1608)

1681. VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA. Arriba a Monterrey (Nuevo León) l’administrador colonial espanyol Juan de Echeverría (? – ?), nomenat governador del Nuevo Reino de León (Mèxic).

1687. FRANÇA. Salpen de França els primers hugonots que es dirigeixen al cap de Bona Esperança.

1692. MONARQUIA HISPÀNICA. Ha mort a Barcelona, a causa d’una sobtada pneumònia, l’eclesiàstic Benito Ignacio de Salazar (n. 1615), bisbe de Barcelona i 112è president de la Generalitat de Catalunya.

1695. ANGLATERRA. S’implanta a Anglaterra un impost sobre les finestres, el qual motiva que molts botiguers tapiïn llurs aparadors per tal d’evitar la taxa.

1703. IMPERI OTOMÀ. Mor a Istanbul el deposat soldà otomà Mustafà II. (n. 6.2.1664)

1704. MONARQUIA HISPÀNICA. Entra en erupció a l’illa de Tenerife (Canàries) el volcà Teide.

1705. PORTUGAL. Mor a Lisboa la vídua del rei Carles II d’Anglaterra, Caterina de Bragança. (n. 25.11.1638)

1714. JAPÓ. Neix el futur matemàtic Arima Yoriyuki. (=> 16.12.1783)

1715. MONARQUIA HISPÀNICA. La Porta Pintada, que va ser tapada a conseqüència del setge dels filipistes, és reoberta a la ciutat de Palma de Mallorca.

1716. ESPANYA. Neix al Puig de Sant Pere, barri de pescadors i mariners de Palma de Mallorca, el futur marí Antoni Barceló i Pont de la Terra (=> 30.1.1797), fill d’Onofre Barceló, patró del xabec (embarcació de vela, de tres pals) que, a més de fer la travessia del correu Palma-Barcelona, tenia patent de cors.

1717. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. El príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, gran amant de la música i intèrpret de viola de gamba, de violí i d’instruments de tecla, havia ofert a Johann Sebastian Bach la plaça de mestre de capella a Köthen (Saxònia-Anhalt), amb una orquestra de 18 músics a les seves ordres, llibertat per a viatjar i una bona retribució. Afligit per no haver-li estat concedit aquest càrrec a Weimar (Turíngia), Johann Sebastian Bach –que enguany havia guanyat el premi més important del país en derrotar el conegudíssim organista i clavecinista Louis Marchand (Lió, Roine-Alps 2.2.1669 – París 17.2.1732)– va comunicar el seu propòsit de marxar de Weimar al duc Wilhelm Ernst, el qual –enemistat amb els prínceps d’Anhalt-Köthen–, el va empresonar durant un mes. Finalment, aquest mes de desembre Bach ha estat expulsat de Weimar i es trasllada a Köthen –a cent quilòmetres de Weimar–, on pren possessió del càrrec de mestre de capella sereníssim d’Anhalt-Köthen, amb el suport total del príncep Leopold.

1719. GRAN BRETANYA. Mor a Greenwich (Londres) l’astrònom John Flamsteed. (n. 19.8.1646)

1720. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Roma el príncep Carles Eduard Stuart, el Jove Pretendent (=> 31.1.1788), aspirant a la corona britànica, fill de Jaume III d’Anglaterra –i VIII d’Escòcia– i de Maria Clementina Sobieska, nét de Jaume II d’Anglaterra i nebot de la reina Anna.

1726. FRANÇA. El cardenal André-Hercule de Fleury (Lodeva, Llenguadoc 22.6.1653 – París 29.1.1743), conseller d’estat, ha començat a exercir les funcions de primer ministre.

1729. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Wachholzhagen (Pomerània) el futur químic, geògraf i naturalista Johann Gottlieb Georgi. (=> 27.10.1802)

1738. GRAN BRETANYA. Neix a Grosvenor Square (Londres) el futur general Charles Mann, 1er marquès de Cornualla. (=> 5.10.1805)

1740. PAÏSOS BAIXOS. Mor a Brussel·les el militar català Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí. (n. 14.5.1669)

1742. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Mannheim (Palatinat) l’elector palatí Carles III Felip (n. 4.11.1661), de la casa dels Wittelsbach.

1744. GRAN BRETANYA. L’astrònom anglès James Bradley (Sherborne, Gloucestershire, març del 1693 – Chalford, Gloucestershire 13.7.1762), membre de la Royal Society i director de l’observatori de Greenwich, anuncia el descobriment de la nutació de l’eix terrestre, lleugera oscil·lació periòdica causada per l’atracció de la Lluna.

1758. PORTUGAL. S’ha nomenat un tribunal especial per a investigar l’atemptat contra el rei Josep I el Reformador. Es passen per alt totes les normes legals i els jutges reben poders per a usar la tortura. Les forces militars arresten diversos membres de la noblesa –entre ells el polític Francisco de Asís, marquès de Távora (? 1703 – Lisboa 13.1.1759), la seva esposa Leonor i dos fills–, així com el religiós jesuïta italià Gabriel Malagrida (Menaggio, Como, Llombardia 18.9.1689 – Lisboa 20.9.1761) i dotze jesuïtes més. El duc d’Aveiro, sotmès a tortura, confessa i els seus criats i els de Távora proporcionen evidències que impliquen tota la família Távora en la conspiració. Tot i que més tard aquestes evidències serien retractades, es pronuncia una sentència de mort que condemna set membres de la noblesa –els quatre Távora, el duc d’Aveiro i dos nobles més– i tres criats.

1763. FRANÇA. Neix a Valensole (Provença-Alps-Costa-Blava) el futur almirall Pierre-Charles-Jean-Baptiste-Silvestre de Villeneuve. (=> 22.4.1806)

1765. ESPANYA. El rei Carles III ha autoritzat la reorganització de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona amb el nom de Reial Conferència Física. El capità general de Catalunya, Jaime Miguel de Guzmán de Ávalos y Spínola, marquès de la Mina, duc de Palata i príncep de Masa (Sevilla 15.1.1690 – Barcelona 25.1.1769), designat president de la Conferència, redacta els nous estatuts i amplia el seu abast a l’estudi i difusió de totes les ciències naturals.

1771. VIRREGNAT DE NOVA ESPANYA. Neix a San Salvador (El Salvador) el futur polític Juan Manuel Rodríguez. (=> 1847)

1775. AMÈRICA DEL NORD. Guerra de la independència americana. Les tropes britàniques rebutgen l’atac dels generals Richard Montgomery i Benedict Arnold, de l’exèrcit continental, que assetjaven la ciutat de Quebec (Canadà). El general Montgomery (n. 2.12.1736) mor en la batalla.

1775. GRAN BRETANYA. El capità britànic James Cook torna a Anglaterra després del seu segon viatge a les Mars del Sud.

1779. GRAN BRETANYA. Neix a Londres el futur poeta i novel·lista Horatio o Horace Smith. (=> 12.7.1849)

1784. ESPANYA. El rei Carles III estableix la pena de galera per a reforçar la lluita contra els pirates.

Edat moderna 30 de desembre
Back To Top
Close search
Cercar