skip to Main Content

Any 1521

2 de gener. MONARQUIA HISPÀNICA. Reial Cèdula de Joana I de Castella, per la qual es concedeix el títol de vila a Mijas (Màlaga).

3 de gener. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. La butlla Decet Romanum Pontificem del papa Lleó X excomunica Martí Luter per la seva actitud envers Roma.

9 de gener. NOVA ESPANYA. Comença el govern de l’onzè i darrer emperador asteca, Cuauhtémoc o Guatimozin (? v 1502 – selves del Petén, Hondures 28.2.1525), nebot i gendre de Moctezuma II. No se celebra cap cerimònia a causa de la guerra que el poble asteca sosté contra els conquistadors espanyols. D’acord amb la tradició asteca, el jove sobirà s’havia de casar i ho ha fet amb la seva cosina Teucipoh.

22 de gener. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’emperador Carles V inaugura la dieta de Worms (Renània), que ha estat convocada per tal d’ordenar la qüestió de la reforma protestant.

24 de gener. PACÍFIC OCCIDENTAL. El navegant Fernando de Magallanes descobreix l’illa de San Pablo a l’arxipèlag coral·lí de Tuamotu.

28 de gener. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Primera sessió de la dieta, convocada a Worms (Renània) per Carles V, que duraria fins al 25 de maig.

31 de gener. MONARQUIA HISPÀNICA. En el pròleg de la revolta agermanada, els menestrals de Palma de Mallorca es reuneixen a la parròquia de Sant Nicolau Vell.

1 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Jaume Reixac, de Manacor (Llevant, Mallorca), compra per 10 lliures els drets al tall de la carn a Artà (Llevant).

5 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Mor al convent de Sant Jeroni de Palma de Mallorca, la monja Maria Sunyer. (n. ?)

6 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. El virrei Miguel Gurrea, fa empresonar a Mallorca el paraire Joan Crespí (? –Palma de Mallorca 16.10.1521), el barreter Joanot Colom (Felanitx, Migjorn, Mallorca ? – Palma de Mallorca 3.6.1523), i cinc dirigents agermanats més, pel seu discurs contra el govern dels cavallers.

6 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Els jurats Jordi Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmàs, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a la Sala de Palma de Mallorca amb gramalla negra, enlloc de la gramalla roja, en rebuig a la protesta agermanada, fet que provoca les ires dels agermanats. El sabater Jaume Pou i el sastre Miquel Seguí planten les seves banderes gremials a Cort, i Miquel Seguí amenaça el virrei amb una pica i tira l’espasa en senyal de combat.

6 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Els representants de les quinze ciutats més importants d’Andalusia s’uneixen per a formar la Lliga de La Rambla (Còrdova) amb el propòsit de frenar l’expansió del moviment de les Comunitats de Castella i ratificar la seva fidelitat al rei Carles I.

7 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Esclata a Mallorca la revolta popular de les Germanies. El barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual i habitant de la illeta de Carras a la ciutat de Palma, surt amb el tambor acompanyat de Pere Pou, sabater que porta la bandera de Sant Pere Màrtir i encapçalen una protesta dels menestrals. Tots ells pugen la costa de Sant Nicolau fins a la presó, a la plaça de Cort, per tal de posar en llibertat els presos agermanats.

8 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. És expulsat de la Casa de Consignació dels censals de Palma de Mallorca el clavari bosser Joan Albertí. La revolta popular a Mallorca designa sol·licitador del poble el dirigent agermanat Joan Crespí.

8 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Antoni Bonet, sastre mallorquí, cosí de l’agermanat Joan Crespí, visita el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla.

9 de febrer. MONARQUIA HISPÀNIC. Els agermanats es reuneixen en assemblea al claustre de Sant Francesc de la ciutat de Palma de Mallorca i elegeixen els representants gremials.

20 de febrer. AMÈRICA CENTRAL. El conquistador i explorador Juan Ponce de León abandona l’illa de Puerto Rico i es dirigeix amb 200 colons cap al continent, a Florida.

24 de febrer. MONARQUIA HISPÀNICA. Desfila per Palma de Mallorca una mostra de la milícia agermanada.

6 de març. PACÍFIC OCCIDENTAL. El navegant portuguès Fernando de Magallanes, al servei de la monarquia hispànica, descobreix l’illa de Guam, de l’arxipèlag de les Mariannes (Micronèsia).

7 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Miquel Anglada persuadeix el virrei de Mallorca perquè signi una lliurança de 3.000 lliures per a la quitació de censals. Els agermanats obtenen llicència per a la designació d’electes de les viles i de la ciutat de Palma.

8 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Els electes agermanats de Mallorca reben còpies de les ordinacions de la Germania Valenciana.

10 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Agustí Serralta, cavaller d’Estellencs (Serra de Tramuntana, Mallorca), antic jurat ciutadà de la parròquia de Santa Creu de la ciutat de Palma, és desenterrat del carner de la capella de Sant Blai del convent de Sant Domingo pels enfurits agermanats, que li atribueixen les raons de la sequera que estan patint. No plou perquè s’havia enterrat un lladre en lloc sagrat. La despulla mortal de Serralta és cremada pels revoltats en el cementiri dels jueus.

14 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Antoni Tomàs, Tirich (Llucmajor, Migjorn, Mallorca ? – Valladolid 1523), és elegit instador dels plets dels agermanats de Llucmajor .

16 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. El virrei Miguel de Gurrea y Cerdán, baró de Gurrea, és separat del seu càrrec pels agermanats, els quals al·leguen que un aragonès no pot ser virrei de Mallorca. Arriben a la ciutat de Palma 200 homes armats procedents d’Alaró (Raiguer), així com els jurats de Valldemossa (Serra de Tramuntana), en suport de la Germania. Francesc Colom, germà del barreter Joanot, fa marcar les portes dels adversaris de la Germania, els quals reben per això el nom de mascarats.

16 de març. PACÍFIC OCCIDENTAL. L’expedició de Fernando de Magallanes descobreixen les illes Visayas, que anomenen de San Lázaro, situades al centre de l’arxipèlag de les Filipines, el qual rebria aquest nom en honor del rei Felip II d’Espanya. Són els primers europeus que hi arriben.

17 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Pere de Pacs (? – Palma de Mallorca 29.7.1521), governador del castell de Bellver, a Palma de Mallorca, jura com a lloctinent en substitució del deposat Miguel de Gurrea y Cerdán, baró de Gurrea.

21 de març. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix Freiberg (Saxònia) el futur Maurici I (=> 9.7.1553), elector de Saxònia, fill de l’encara catòlic duc Enric de Saxònia i de la seva esposa Caterina de Mecklenburg-Schwerin, protestant.

23 de març. MONARQUIA HISPÀNICA. Els ferrers Antoni i Mateu Serra fan llaunes per reforçar les portes del castell de Santueri (Felanitx, Migjorn, Mallorca).

31 de març. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Una cèdula imperial signada a la dieta de Worms (Renània) es pronuncia contra la Germania hispànica i adverteix del càstig als agermanats.

31 de març. PACÍFIC OCCIDENTAL. Se celebra a l’illa que anomenen Mazaua –possiblement l’actual Limasawa, a la província de Leyte del Sud–, situada a l’arxipèlag de les Visayas, la primera missa de l’Església Catòlica a les Filipines, d’acord amb el testimoni del cronista Antonio de Pigafetta, el marí i explorador espanyol Ginés de Mafra (? 1493 – ? 1546), el pilot genovès Francisco Albo i el portuguès Martinho de Aiamonte, o Martín de Ayamonte, membres de l’expedició de Fernando de Magallanes.

5 d’abril. NOVA ESPANYA. Hernán Cortés surt de Texcoco (Tezcoco) cap a la conquista de la Gran Tenochtitlán, governada per l’emperador asteca Cuauhtémoc.

7 d’abril. PACÍFIC OCCIDENTAL. El navegant Fernando de Magallanes arriba a l’illa filipina de Cebu.

15 d’abril. MONARQUIA HISPÀNICA. S’estableix a Mallorca la Tretzena, institució de govern del contrapoder agermanat. Joan Crespi n’és el sol·licitador.

16 d’abril. MONARQUIA HISPÀNICA. L’agermanat Joan Crespí i l’advocat Joanot Gual demanen als jurats l’exili de Miguel de Gurrea y Cerdán, baró de Gurrea, el deposat virrei de Mallorca.

17 d’abril. MONARQUIA HISPÀNICA. Celebració a Palma de Mallorca d’una assemblea o consell dels representants dels menestrals i forans elegits en el moviment agermanat. Antoni Bestard, de Binissalem (Raiguer), i mossèn Guillem Esplugues, d’Artà (Llevant), s’incorporen a la Tretzena, representació del contrapoder agermanat.

18 d’abril. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Aclamat pel poble, Martí Luter compareix davant de la dieta de Worms (Renània). L’emperador Carles V, vestit a l’espanyola –negre i or–, presideix l’assemblea, integrada per una brillant constel·lació de cardenals, bisbes i prínceps, reunida amb l’objectiu d’aconseguir que Martí Luter es retracti dels seus escrits. Aquest, però, es mantindria ferm en les seves idees i seria excomunicat, fet que marcaria l’inici de la Reforma.

20 d’abril. FRANÇA. Neix a Bissy-sur-Fley (Saona i Loira, Borgonya) el futur poeta i clergue Pontus de Tyard (=> 23.9.1605), senyor de Bissy.

20 d’abril. XINA. Mor l’emperador Zhengde, Wuzong, de la dinastia Ming, nascut Zhu Houzhao. (n. 26.10.1491)

23 d’abril. MONARQUIA HISPÀNICA. Les tropes de Carles I derroten definitivament les forces poc organitzades que comanda Juan de Padilla als afores de Villalar (Valladolid) i posen fi a la revolta dels comuners de Valladolid.

24 d’abril. MONARQUIA HISPÀNICA. Els caps del moviment comuner Juan de Padilla, Juan Bravo (n. Segòvia ?) i Francisco Maldonado són executats per decapitació a la plaça de Villalar (Valladolid), sense esperar la decisió de l’emperador. Abans de la execució, Juan de Padilla ha escrit a la seva esposa María Pacheco (? – Porto, Portugal, març del 1531) –filla del comte de Tendilla i d’una germana del marquès de Villena–, una carta en què li explica la raó justa de la insurrecció. María, que es troba a Toledo, es posa al capdavant dels comuners assetjats a la ciutat i, amb l’ajuda del bisbe de la diòcesi, resistiria l’atac de les tropes reials durant sis mesos més.

27 d’abril. PACÍFIC OCCIDENTAL. Fernando de Magallanes (n. v 1480), navegant portuguès al servei de la corona espanyola, cap de l’expedició al voltant del món, és assassinat pels homes de Lapu-Lapu, cap pels nadius de l’actual illa filipina de Mactán (a la vora de les illes de Cebu i de Bohol), on es dirigia a cercar provisions. Continua l’empresa el navegant basc Juan Sebastián Elcano (Getaria, País Basc 1476 – nau Santa María de la Victoria, Malàisia, oceà Pacífic 4.8.1526).

6 de maig. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Worms, a conseqüència d’una caiguda del cavall en una cacera, Guillaume de Croy (n. 1458), senyor de Chièvres i duc de Sòria, preceptor i conseller de l’emperador Carles V.

8 de maig. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’elector de Saxònia, Frederic III, dit el Savi (Torgau, Saxònia 17.1.1463 – Lochau, a prop de Torgau 5.5.1525), pren sota la seva protecció el teòleg Martí Luter i aquest comença al castell de Wartburg (Turíngia), prop d’Eisenach, la traducció de la Bíblia al germànic.

8 de maig. PAÏSOS BAIXOS. Neix a Nimega (Gelderland) el teòleg i religiós jesuïta Pieter de Hondt, futur sant Pere Canisi, Petrus Canisius(=> 21.12.1597)

10 de maig. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Estrasburg (Baix Rin, Alsàcia) el poeta satíric i humanista alsacià Sebastian Brant (n. 1457), autor del poema Das Narrenschiff (El vaixell dels ximples).

12 de maig. NOVA ESPANYA. Mor a Texcoco (Mèxic), executat a la forca, l’heroi tlaxcalteca Xicohténcatl Axayacatzin. (n. 1484)

14 de maig. MONARQUIA HISPÀNICA. El ciutadà Berenguer Serralta demana al governador de Mallorca que multi els furtius que li prenen el peix de l’Albufera d’Alcúdia (Raiguer).

15 de maig. MONARQUIA HISPÀNICA. Els comuners de Madrid abandonen la resistència i lliuren la capital a les forces reials.

17 de maig. ANGLATERRA. És executat a Tower Hill (Londres), condemnat per traïció, el polític Edward Stafford (n. 3.2.1478), 3er duc de Buckingham.

18 de maig. MONARQUIA HISPÀNICA. Vigília de Pentecosta. Joan Ot, o Joanot, Nunís de Sant Joan és el nou lloctinent de Mallorca en substitució de Pacs.

20 de maig. MONARQUIA HISPÀNICA. Ignasi de Loiola és ferit seriosament a la batalla de Pamplona, ciutat assetjada pels francesos.

25 de maig. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. L’arxiduc Ferran d’Àustria, germà de l’emperador Carles V, es casa a Linz (Àustria) amb Anna d’Hongria i Bohèmia (Buda 23.7.1503 – Praga 27.1.1547), filla i hereva de Ladislau II de Bohèmia i VII d’Hongria i d’Anna de Foix-Candale, i germana de Lluís II el Pòstum.

25 de maig. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Finalitza la dieta de Worms amb l’aprovació per l’emperador Carles V de l’edicte declarant fora de la llei Martí Luter, que es troba refugiat al castell de Wartburg.

30 de maig. NOVA ESPANYA. Els conquistadors castellans d’Hernán Cortés, que s’havien retirat a Tlaxcala, després de reorganitzar les seves forces, comencen un nou atac a la capital mexicana de Tenochtitlán amb 900 homes, 87 cavalls i una flotilla d’embarcacions lleugeres.

10 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. El virrei de Mallorca, Miguel de Gurrea y Cerdán, baró de Gurrea, llegeix a la planta baixa del Castell Reial (Almudaina), de la ciutat de Palma, les cartes reials de Carles V relatives a la Germania, datades el proppassat dia 31 de març i dirigides als cap d’ofici, en les quals condemna l’alçament agermanat.

15 de juny. HONGRIA. Mor l’arquebisbe, cardenal i polític hongarès Tamás Bakócz. (n. 1442)

16 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. Lectura a Palma de Mallorca de les cartes reials de l’emperador Carles V davant el batlle Macià Salvà i els prohoms de Llucmajor (Migjorn, Mallorca).

19 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. Galceran Villalonga, oficial, i Pere Sans, notari, surten de Palma de Mallorca cap a Inca, Campanet i Sa Pobla, a la comarca del Raiguer, per a requerir la reducció dels alçats en germania.

22 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. El Consell del Sindicat Forà de Mallorca aprova l’obediència als manaments reials contra la Germania.

25 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. Forces comandades pel velluter Vicent Peris (Sogorb, l’Alt Palància, Castelló 1478 – València 3.3.1522), dirigent de les Germanies, derroten les tropes reialistes a Gandia (la Safor).

30 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. La primera campanya contra l’emperador Carles V de Francesc I de França, aspirant a l’imperi i rival de sempre del monarca hispànic, comença quan Enric II de Navarra, fill de Caterina i Joan d’Albret, irromp en el regne navarrès amb un nombrós exèrcit francès comandat per Andreu de Foix, aconsegueix apoderar-se de gairebé tot el territori i arriba fins a Hondarribia. Les tropes franceses són derrotades a la batalla de Noain (vall d’Elorz) i foragitades del país.

30 de juny. MONARQUIA HISPÀNICA. A la darreria d’aquest mes de juny l’ha disputat als afores d’Orpesa (la Plana Alta, Castelló) una batalla entre els agermanats de València, comandades per Miquel Estellers (València ? – Castelló de la Plana, juliol de 1521), síndic de l’ofici de fusters nomenat capità de l’exèrcit del nord i les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb. L’exèrcit reialista obté una victòria aclaparadora sobre els agermanats, molts dels quals moren ofegats a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pot escapar, però és capturat en circumstàncies ridícules –amagat en un marjal amb alforges d’or i argent– i portat a Castelló de la Plana (la Plana Alta, Castelló).

30 de juny. NOVA ESPANYA. Els conquistadors castellans devasten la ciutat de Tlatelolco, aliada de la capital Tenochtitlán, en una de les batalles decisives de la conquista de Mèxic.

6 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. Es prohibeix a Mallorca la denominació mascarat per fer referència als enemics de la Germania.

8 de juliol. HONGRIA. El soldà turc Solimà I el Magnífic declara la guerra a Hongria i s’apodera de Sabacz.

18 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. Primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades –més de sis mil homes–, comandades pel jurat de València Jaume Ros, a la batalla d’Almenara (la Plana Baixa, Castelló). La victòria final de les tropes reials –gràcies a la intervenció de la cavalleria, que ha dirigit el mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i el comanador de Montesa Francesc Despuig– fa que els agermanats valencians perdin definitivament el control que havien aconseguit al Maestrat.

22 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. L’eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez (? 1488 – Tarragona 1532), abat de Santa Maria de Solsona, es nomenat president de la Diputació del General de Catalunya; Joanot de Vilanova, noble de Manresa, és elegit pel braç militar, i el ciutadà honrat de Barcelona, Joan Berenguer d’Aguilar, ho és pel popular.

24 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. Els agermanats derroten les tropes reialistes a Gandia (la Safor, València).

28 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. Joan Entença i Joan Carrió, electes de la Germania a Palma de Mallorca, viatgen a Pollença (Serra de Tramuntana) per tal d’aconseguir el jurament de fidelitat al moviment. El dirigent dels agermanats pollencins és Martí Miret.

28 de juliol. NOVA ESPANYA. Després de quatre dies d’intens atac, els espanyols d’Hernán Cortés arrabassen a l’emperador asteca Cuauhtémoc el tianquiztli, o mercat, que comparteixen Tlatelolco i Tenochtitlán, amb la qual cosa els conquistadors ja dominen les tres quartes parts de la capital.

29 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. Els agermanats, radicalitzats pels esdeveniments, es dirigeixen al castell de Bellver, a prop de Palma de Mallorca, perquè volen l’entrega dels mascarats que hi són refugiats. Hi maten l’alcaid Hug de Pacs (n. ?), i els seus germans Pere de Pacs, governador general de Mallorca (n. ?) –acoltellat per Pere Remolar, fuster– i Nicolau de Pacs, mostassaf (n. ?); Jeroni Espanyol; Joan Peix, fill bastard de Pere Espanyol, i Mossèn Quint –a qui talla el cap el picapedrer Andreu Barceló–. El sabater Pasqual Rosselló, dirigent agermanat, queda de castellà a Bellver.

31 de juliol. MONARQUIA HISPÀNICA. El dirigent Miquel Estellers (n. ?), capità de l’exèrcit agermanat del nord, capturat després de la batalla d’Orpesa, ha mort executat a Castelló de la Plana (la Plana Alta, Castelló).

31 de juliol. CUBA. Aquest mes de juliol ha mort a l’Havana l’explorador castellà Juan Ponce de León (n. 8.4.1460), descobridor de Florida.

3 d’agost. MONARQUIA HISPÀNICA. El castellà de Santueri (Felanitx, Migjorn, Mallorca), Francesc Burgues Bartomeu, és requerit pels jurats pel seu suport als mascarats.

4 d’agost. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Roma el futur papa Urbà VII, Giambattista Castagna. (=> 27.9.1590)

6 d’agost. MONARQUIA HISPÀNICA. El rei Carles I suspèn l’ordre de quitació de censals.

8 d’agost. NOVA ESPANYA. Hernán Cortés ofereix la pau a l’emperador Cuauhtémoc, però aquest li diu que prefereix la mort abans de sotmetre’s.

9 d’agost. MONARQUIA HISPÀNICA. El Tribunal del Sant Ofici de Mallorca executa Bonanada, esposa de Daniel Savanals, corredor d’orella, i Floreta Garcés, teixidora de vels, esposa de Joan Cantó, juntament amb el corredor d’orella Pere Arnau, que habitava a la illeta d’Arbós, a San Miquel. En efígie són relaxats Rafel Plegamans, Manuel Morro, Franci Bonnín –sedasser– i Isabel Pardo.

13 d’agost. NOVA ESPANYA. Tenochtitlán cau al cap de setanta-cinc dies d’heroica resistència. Els atacants d’Hernán Cortés l’han conquistat casa per casa, habitatges que han destruït per evitar que els nadius s’hi tornessin a fortificar. L’onzè i darrer emperador asteca, Cuauhtémoc, cap dels defensors, és fet presoner quan intentava escapar en una canoa. Després de la devastació de l’estat asteca, Hernán Cortés assumeix el control de Nova Espanya.

24 d’agost. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Neix a Lindau (Baviera) el teòleg Jean Marbach.

27 d’agost. FLANDES. Mor a Condé-sur-l’Escaut (Hainaut) el compositor Josquin Des Prés, Des Prez o Desprez(n. v 1450)

29 d’agost. IMPERI OTOMÀ. Solimà I el Magnífic s’apodera de Nándorfehérvár –actualment Belgrad (Sèrbia)–, al lloc de l’antiga fortalesa blanca (Beograd en serbocroat) construïda pels celtes el segle IV aC i que els romans van anomenar Singidunum. Aquest baluard del cristianisme l’havien atacat infructuosament en diverses ocasions els soldans Murat II i Mehmet II, predecessors de Solimà.

30 d’agost. MONARQUIA HISPÀNICA. Les forces agermanades sofreixen una derrota denigrant a la batalla d’Oriola (Baix Segura, Alacant) davant de les tropes reials comandades per Pere VII Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, dit el Modern (? – ? v 1545), governador d’Oriola i alcaid del seu castell, que ha rebut l’ajuda de Pedro Fajardo y Chacón (? – ? 1542), 1er marquès de Los Vélez.

14 de setembre. ANGLATERRA. El rei Enric VIII dedica al papa Lleó X la publicació del llibre Assertio septem saccramentorum contra Luter i rep del pontífex el títol de Defensor de la Fe.

15 de setembre. AMÈRICA CENTRAL. El rei espanyol Carles I concedeix el títol de ciutat a la població de Panamà, fundada el 1519 per ordre de Pedrarias Dávila.

16 de setembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El lloctinent general de Mallorca, Miguel de Gurrea y Cerdán, baró de Gurrea, escriu al batlle d’Inca (el Raiguer) perquè posi fi als saquejos dels agermanats.

23 de setembre. MONARQUIA HISPÀNICA. L’eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez, abat de Solsona, nomenat president de la Diputació del General de Catalunya el 22 de juliol, es trobava a Flandes i no arriba a temps de la presa de possessió del seu càrrec. En una segona extracció, l’eclesiàstic Joan Margarit i de Requesens, ardiaca major de Girona i canonge de Barcelona, esdevé el 50è president de la Diputació del General de Catalunya per al trienni (1521-1524).

23 de setembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El Consell General dels Agermanats, celebrat a Sant Francesc (Palma de Mallorca), proclama sol·licitador del poble, o cap dels agermanats, el barreter Joanot Colom. El deposat Joan Crespí, és detingut pels seus companys.

23 de setembre. NOVA ESPANYA. Hernán Cortés, que ha assumit el càrrec de Justícia Major i Capità General un cop vençuts els asteques, funda l’ajuntament de Coyoacán i ordena que es realitzi un nou traçat de reconstrucció de la Gran Tenochtitlán.

25 de setembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El nou sol·licitador de la Germania, el barreter Joanot Colom, surt de Palma de Mallorca cap a Montuïri (Pla de Mallorca), per a entrevistar-se amb els agermanats forans.

29 de setembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El barreter Joanot Colom, sol·licitador de la Germania, es reuneix a Montuïri (Pla de Mallorca) amb el cirurgià Pau Casesnoves (Inca, el Raiguer ? – Valladolid 1523), dirigent dels agermanats forans. La seva presència divideix Montuïri, de manera que els consellers Jaume Vanrell i Bartomeu Ribes es mostren favorables als agermanats i, en canvi, els jurats Bartomeu Forner i Miquel Picornell es declaren contra la Germania. El batlle Bernardí Company, que s’uneix als agermanats, l’endemà es retractaria.

2 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Els caps agermanats Pau Casesnoves, cirurgià, i Joanot Colom, barreter, insten als jurats de Palma de Mallorca al compliment de la sentència arbitral de 1512.

9 d’octubre. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Valentano futur duc Octavi I de Parma i Piacenza, Octavi Farnesio (=> 18.9.1586), segon fill de Pere Lluís I de Parma i de Girolama Orsini i nét del futur papa Pau III.

12 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Joanot Colom insisteix i diu als jurats de Palma de Mallorca que la sentència de 1512 suprimeix els càrrecs personals i que aquests han de ser reials. Vol que es tregui el dret de molitja, el quint del vi, la cisa de la carn, el segell del tèxtil i l’impost de la gabella de la sal.

13 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Una nova carta reial condemna l’alçament agermanat de Mallorca.

14 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Es firma la capitulació de la ciutat de València amb el nomenament de nous jurats i la concessió d’un perdó general, llevat d’algunes excepcions.

16 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. El dirigent agermanat Joan Crespí (n. ?) és assassinat a la Torre de l’Àngel de Palma de Mallorca per Francesc Colom, germà del barreter Joanot Colom, sol·licitador del poble i successor de Crespí, i pel blanquer Antoni Binimelis (? – Barcelona 9.1.1525).

17 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. El Gran i General Consell de Mallorca elegeix estimadors dels béns i propietats.

22 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Els caps d’ofici de la ciutat de Palma de Mallorca es reuneixen a la casa del lloctinent Berenguer Sbert amb Guillem Desmàs –jurat del bàndol dels Espanyols–, Pere de Sant Joan, Jaume Soldevila, Rafel Arnau –jurat menestral– i el jurat Joanot Puigdorfila, en relació a les queixes presentades pel setge de la localitat d’Alcúdia (Raiguer, Mallorca) amb una peça d’artilleria robada a Palma. Berenguer Sbert condemna el bloqueig i prohibeix als menestrals de Palma que vagin a Alcúdia. Els caps d’ofici de la ciutat diuen no saber res d’aquest assumpte.

22 d’octubre. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Mor a Colònia el teòleg Johannes Josef Pfefferkorn. (n. 1469)

23 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Es firma a Toledo la Concòrdia de la Sisla que posa fi a la resistència que la ciutat ha oposat des de la derrota dels comuners a Villalar.

25 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Els agermanats de Palma de Mallorca, reunits en consell al refectori de Sant Francesc i a falta de un nou cadastre, prenen la decisió de contribuir cadascú de la manera que pugui.

25 d’octubre. MONARQUIA HISPÀNICA. Després de l’entrega de Toledo a les tropes de Carles I, María Pacheco, vídua de Padilla, assumeix la direcció de la lluita dels comuners.

29 d’octubre. IMPERI OTOMÀ. Mor a Constantinoble el príncep hereter Mahmud Khan, de nou anys, fill primogènit del soldà Solimà el Magnífic.

4 de novembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Uniça Burgues Sant Joan, vídua de Pere de Pacs, alcaid del castell de Bellver a Palma de Mallorca, rep 26 lliures i 14 sous del salari que tenia el seu marit.

6 de novembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El batlle i els jurats d’Alcúdia (Raiguer, Mallorca) protesten pel setge posat pels agermanats.

9 de novembre. MONARQUIA HISPÀNICA. La València agermanada es rendeix a les tropes del lloctinent.

11 de novembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Pere Joan Albertí, juntament amb Maties Salvà, batlle de Llucmajor (Migjorn, Mallorca), i els jurats d’aquest municipi, es dirigeixen a negociar una sortida al setge que els agermanats han posat amb sis peces d’artilleria contra Alcúdia (Raiguer, Mallorca).

19 de novembre. SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Acaba desastrosament per al rei Francesc I la primera guerra contra l’emperador Carles V. Les tropes franceses, comandades pels dos germans de la amistançada de Francesc I –la comtessa de Châteaubriant– serien vençudes a Llombardia per les imperials dirigides pel condottiere Prospero Colonna (Civita Laviana, prop de Velletri, Laci 1452 – Hôtel Clemenceau, Milà 1523) i pel general Ferdinando Francesco d’Ávalos (Nàpols 1490 – Milà 4.11.1525), marquès de Pescara, que entren a Milà. La derrota significaria per al rei francès la pèrdua del ducat de Milà.

20 de novembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Els agermanats bombardegen Alcúdia (Raiguer, Mallorca).

1 de desembre. ESTATS PONTIFICIS. Mor a Roma el papa Lleó X, Giovanni de’ Medici(n. 11.12.1475)

1 de desembre. JAPÓ. Neix Takeda Shingen, 武田信玄(=> 13.5.1573), futur dàimio de les províncies de Shinano i de Kai (illa de Honshu), fill de Takeda Nobutora, líder del clan Takeda i dàimio de la província de Kai.

8 de desembre. DINAMARCA. Mor al castell de Naesbyhovet (Odense, Fiònia) la reina Cristina de Saxònia (n. 23.11.1869), vídua de Joan I de Dinamarca.

9 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. El batlle d’Alcúdia (Raiguer, Mallorca) deixa sortir 26 homes per la porta de Mallorca a tallar els garrofers, figueres i magraners que hi havia davant. En ser envestits per un grup de 80 agermanats que eren a un tir de ballesta de la muralla, apareixen 200 peons i 7 genets alcudiencs, els quals fan fugir precipitadament els atacants i s’apoderen d’algunes peces d’artilleria que han abandonat.

12 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. A Mallorca, tornen a sortir alguns homes d’Alcúdia (Raiguer) fins al molí d’en Barrera. Els agermanats estan a punt de capturar-los, però l’arribada d’alguns genets alcudiencs els ho impedeix.

13 de desembre. PORTUGAL. Mor a Lisboa el rei Manuel I l’Afortunat. (n. 31.5.1469)

13 de desembre. ESTATS PONTIFICIS. Neix a Grottammare (Ancona) l’eclesiàstic Felice Peretti, futur papa Sixt V. (=> 27.8.1590)

19 de desembre. PORTUGAL. Joan III, dit el Piadós (Lisboa 6.6.1502 – Lisboa 11.6.1557), fill del rei Manuel I l’Afortunat, succeeix el seu pare en el tron.

22 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Pere de Pacs fill, arribat de Menorca, és nomenat capità d’Alcúdia (Raiguer, Mallorca).

24 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Un incendi destrueix les tres quartes parts de la ciutat d’Oviedo.

25 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Dos agermanats traeixen els seus companys, entren a Alcúdia (Raiguer, Mallorca) i informen que es prepara un assalt amb torres, tortuga i escales per als primers dies de l’any. Diuen que el fuster d’Alcúdia, Nadal Vadell, ha fet la tortuga i les escales d’assalt.

26 de desembre. MONARQUIA HISPÀNICA. Un miler d’habitants d’Alcúdia (Raiguer, Mallorca) aprofiten que els agermanats han abandonat la vila amb motiu de les festes de Nadal, surten cap al Rafal Capdebou, on ataquen la guàrdia agermanada, els ocasionen 80 baixes i els cremen les escales i la tortuga.

Altres esdeveniments del 1521

MONARQUIA HISPÀNICA. Al Regne de València, els agermanats, després de fracassar en el seu intent d’ocupar Benicarló, posen setge a Peníscola (el Baix Maestrat, Castelló), defensada per un escàs nombre de soldats que s’han refugiat al castell amb l’alcaid i els veïns. Mentrestant, per mar arriba un grup de reforços, dotze homes, amb aliments i municions, que poden prestar auxili als assetjats, en accedir a la fortalesa per les escales del papa Luna. Els agermanats, que no reben l’ajuda que esperaven de València, aixequen el setge. Aleshores, el lloctinent Hurtado de Mendoza s’instal·la a Peníscola, organitza les tropes reials i transmet ordres i instruccions des d’aquesta plaça.

MONARQUIA HISPÀNICA. El virrei de València concedeix a la vila de Peníscola el títol de fidelíssima pels ajuts prestats a la corona.

MONARQUIA HISPÀNICA. Els pirates turcs ataquen el delta de l’Ebre i destrueixen el castell d’Amposta.

FRANÇA. Neix a Châtillon-sur-Loing el futur líder militar hugonot François d’Andelot de Coligny. (=> 4.5.1569)

ANGLATERRA. Neix a Londres el futur estadista i poeta Thomas Chaloner. (=> 14.10.1565)

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC. Erasme de Rotterdam publica De contemptu mundi epistola, elogi de la vida monàstica, escrit al convent de Sant Agustí, a Stein.

Edat moderna 15 de març
Edat moderna segle XVI any 1522
Back To Top
Close search
Cercar